Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta LLETRES

TODO LO QUE VEO, TODO LO QUE SIENTO

Imatge
No quiero escuchar todo lo que dicen, ni quiero creerme todo lo que veo. No quiero decir todo lo que sé, todo lo que pienso. No pensaba decir todo lo que siento.   Si me desperté una mañana a tu lado es que el Universo no estará tan mal pensado. Yo con tus caricias ya me hubiera conformado. Que sí, que no, que quizás, que nos podemos amar.  Me hubiera quedado contigo, de aquí a la eternidad.   Lo único que intento ahora es no desconfiar. No me cuentes cuentos que no los quiero escuchar. Las distancias cortas no te sientan nada mal.  Tendrás que darme algo más, que soy difícil de conquistar. Y resulta que ahora ya, no sé dónde estás.  No quiero decir todo lo que sé, todo lo que pienso. No pensaba decir todo lo que siento.   No quiero escuchar todo lo que dicen, ni quiero creerme todo lo que veo.

LO QUE TIENES ES PROPORCIONAL

Imatge
Siguiendo el ritmo de los días de esa cosa misteriosa que es la vida, y todo lo que pude desear, lo he tenido pero siempre quiero más. Y no voy a dejar que el tiempo se me escape. De todos mis fracasos aprendí y aunque te extrañe voy a intentarlo una vez más. Quién se pone de puntillas no conserva mucho tiempo el equilibrio. Y lo que tienes es proporcional a las cosas que se van quedando atrás. Cuando te vuelva a ver de nuevo dime cuánto me has echado tú de menos. Nos tumbaremos en la hierba a ver pasar los aviones, y con eso bastará. Y no voy a dejar que el tiempo se me escape. De todos mis fracasos aprendí. Y aunque te extrañe voy a intentarlo una vez más…

NO LO CONTEMPLO

Imatge
Me estás robando horas de sueño, me estoy mintiendo y me lo creo. Pero como te estoy queriendo, no tiene medida ni tiene tiempo. Soy vulnerable cuando te encuentro y las palabras se van volando con el tiempo. Olvidarme de todo no lo contemplo. ¿Por qué siempre me pides lo que no tengo? Me he preguntado tantas veces, quién soy yo para ti, y que lugar ocupo en tu vida. Y es que a veces te miro y parece como que sí. Pero hay otras que hubiera preferido no fijarme nunca en ti.

QUE ME HUBIERA CASADO CONTIGO...

Imatge
Esta mañana escuché en el jardín de tu casa una canción que decía algo parecido a lo que venía pensando. Mientras tú leías un libro. Y me quedé sin palabras porque no tuve ni tengo el valor de decirlo... que me hubiera casado contigo de habérmelo pedido. Y luego me he ido. Y me han venido de golpe las cosas que te hubiera dicho, las cosas que nunca te digo. Porque siempre me pasa lo mismo.

AHORA SÍ, SUPLÍCAME

Imatge
Solo me creo lo que veo y no te veo por aquí. Solo te quiero cuando veo que tú me quieres para ti.  Ahora sí. Suplícame, que me está gustando. Te enseñaré como lo hice yo. Insísteme todo lo que sepas y dame todo el tiempo la razón. Ahora te das cuenta de todo y yo lo cuento por los dos. Ahora te da miedo perderme y me lo pides por favor. Ahora sí. Suplícame, que me está gustando. Te enseñaré como lo hice yo. Insísteme todo lo que sepas y dame todo el tiempo la razón. Yo solo creo en lo que veo y no te creo si no estás aquí.

LA MUERTE ES MIRAR Y NO VERTE

Imatge
Hay cosas que hubiera preferido no saber y tu lo que sabes ya no quiero comprender. Pero hoy, al volverte a ver decidí empezar a quererte otra vez. Pero hoy, decidí otra vez… Que será la muerte me preguntaste un día, y no te supe contestar. Si la muerte es mirar y no verte, que la muerte es mirar y no verte. Podría confesarte cualquier cosa de mi vida, fantasmas congelados que se fueron a otro lado. Y es que hoy al volverte a ver decidí empezar a quererte otra vez. pero hoy, decidí…

PILA DE PAPERS

Imatge
Mireu la imatge. No són només papers. Hi ha, dibuixats en ells, una col·lecció de moments de llibertat mental, emocional, sentimental. Les paraules dites i mai mostrades. Són tots aquells textos, llibres, mai publicats i que guardo eternament sense saber el perquè. Potser perquè crec que les paraules no han de caure en un buit ni ser rebutjades. Potser pel fet de ser conscient que, un dia qualsevol, les miraré de nou, em decidiré a compartir-les. Perquè... on van les paraules que mai arriben més enllà del teu entorn, que no tenen finalment els ulls del seu destinatari que les gaudeix? I aquelles paraules que regales i perden valor amb el temps? Els mots esbiaixats pel camí o malbaratats en la seva arribada. Els que no s’han acollit com tocava o aquells que han estat rebutjats salvatgement.  La pila de papers és ara una torre de la memòria que acull vocals de forma coral, síl·labes musicades sense ordre ni concert, orquestrades amb cap harmonia prèvia ni dret al ba...

IL SUONO DEL CIELO

Primera part de la primera lletra del futur disc del XavisS que, finalment i amb goig, farem en italià.  Il Suono del cielo   Se mi dai un attimo , pieno di calma e silenzio Se è chiaro che siamo ancora e con un gesto nasce la pace Se ti ricordi la tenerezza   che accarezzo quando ti guardo Scoprirai che c'è una stella che cade sempre in ogni cielo

EL CAMÍ DELS NÚVOLS

Imatge
Un bon amic em demanava la meva col·laboració per al seu nou disc. Ha de ser un treball vitalista, boig i dolç, una proclama del poder de ser feliços. I li he preparat diverses lletres. Entre elles aquesta que, ara escrit en català, estic acabant de traduir a l’anglès. Inicialment era en català però he escoltat la músic i sóc convençut que he de traduir-la. De moment la peça parla així: De cop els horitzons es tornen invisibles. Els camins, quan els fas pas a pas, es fan més visibles. Deixa que arribi el moment precís, tot just ara. Deixa que arribi el petó suau i dolç. Descobrint el jocs dels núvols quan es mouen, que busquen el mateix que cerco jo. Vaig deixar que l’aigua s’escolés veloç, quan les coses havien de succeir.  Tants segons perduts explicant històries velles, tantes formes oblidades que no paren de girar. I així, les coses que ja iniciades i aquelles per fer, s’han fos totes en una. Tot s’ha aplegat en uns segons del dia.

COSES QUE S’ESCAPEN

Imatge
Hi ha dies en que el carrer t’entra per la finestra i el món et colpeja sense avisar. I altres jorns en que la distància és massa gran i tot et queda lluny. Pel camí d’uns dies i els altres, anem perdent coses. Potser per això vaig escriure aquest text que ara, ben aviat, serà musicat per un bon amic, el Guillem. Només ell pot posar els carrers a les meves paraules per evitar alteracions i ensurts. La qüestió és, senzillament, saber quines coses sabem, quines perdem i quines ens queden.    TEXT Sabem moltes coses, les sabem de memòria i per escrit. Que dins del mar tots els peixos neden junts i que dalt del cel les estrelles fan conjunts. Tenim teories i files de dígits, ben ordenats i milers d’àlbums de fotos fets de zeros i uns, i milions de planetes que giren junts Però hi ha alguna cosa que se'ns està escapant. D'alguna cosa no ens n'estem adonant. Com la distància que hi ha entre tu i jo, com els espais entre els vagons de tren o els cinc centímetres sota...

DEL SURREALISME AL PENTAGRAMA

Imatge
Hi ha textos d’aquells que acabes i no saps quina utilitat tindran. El cas que avui teniu al davant és per no parar de riure en tres dies. Aquest escrit surrealista, que forma part d’un llibre d’històries de circ que volia publicar i que al final m’he guardat en un racó de casa, serà aviat una cançó musicada pel meu bon amic Jaume, tot i que canta amb un altre nom més popular (ja us en parlaré), i formarà part del seu nou disc. La lletra, com llegireu, és una anada d’olla però els artistes fan meravelles de les coses més absurdes que troben.  TEXT Es desperta tossint com cada matí I s'activa el sensor d'un canari de plàstic que canta melodies italianes del setanta. Té ulls vermells, bec automàtic. De peu, per esmorzar, un trist tros de pa. Recorda aquells dies quan berenava gintònics però res desapareix, només canvia d'aparença i ara compra animals pel seu zoològic. Cocodrils d'espuma, crustacis de goma, insectes de plàstic i paquiderms de broma. Ca...