Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2009

DIARI D'EGIPTE (1): PRIMERES SENSACIONS

Els propers sis dies us escriure des d'una de les ciutats més apassionants del món, una ciutat que ha estat i és font d'inspiració per a molts escriptors, artistes i directors de cinema. Els propers sis dies us aniré explicant què faig i com visc a El Caire, la capital d'Egipte. Hi sóc per motius de feina, com a Cap de Premsa i Comunicació de Mediterrània-CIE, la Fundació Mare Terra i la RIET. A El Caire hi ha una trobada a nivell europeu on s'ha de parlar de temes molts importants com ara l'aigua, el medi ambient o la cultura i un servidor és un dels convidats. Hem arribat avui mateix, després de més de 4 hores de vol entre Barcelona i la ciutat dels faraons. Amb 18 milions d'habitants, El Caire és una de les capitals més grans del món i, com és lògic, està governada pel caos circulatori i afectada per la contaminació. Tot i aquets problemes coneguts, és una ciutat faraònica en tots els sentits, una ciutat on es combina la riquesa dels seus edificis i zon

A AQUESTS PAIOS SE'LS HA DE DONAR DE MENJAR A BANDA

Imatge
Que Interior digui que els pagesos són violents té "collons". Que els Mossos diguin que els seus companys van actuar bé a Reus té "molts collons". Que Saura no dimiteixi "no té nom". En aquest país a qualsevol "tros de quòniam"li donen una placa i un porra i apa!, a repartir llenya. En aquest país, el Cos de Bastoners no té prous cascos però va sobrat de porres. A aquests personatges se'l ha de donar de menjar a banda. Mireu-vos el vídeo . No calen més paraules.

L'ULL INTERIOR

Imatge
Inneres auge (l'ull interior) és el nom del primer single del nou treball discogràfic del meu estimat Franco Battiato. Feia mesos que ens tenia a l'espera del nou disc i al final ens porta una nova obra d'art. La primera pinzellada, aquesta primera cançó, és tot un plaer per les orelles però sobretot pels nostres sentits i sentiments sempre i quan nosaltres formem part d'aquest sector de la societat insatisfet. El primer single és una crítica dura i freda als actuals governants i als seus assessors i bufons de la cort que els envolten i els riuen les gràcies. Al vídeo, mentre un Battiato enèrgic i vital els posa a tots contra les cordes i els canta les veritats, hi podrem veure a personatges com Berlusconi, figura principal de la lletra de la cançó, o Angela Merkel entre altres. El tema està dedicat, diu Battiato, a tots els polítics italians i les seves absurdes i patètiques accions. No faig aquesta crònica amb un punt de vista parcial pel fet que tot allò que fa en

IL.LUMINATS (9): ELS MORTS NO SÓN NÚMEROS

Imatge
Hi ha grans frases que passen a la història i la del Fiscal del Tribunal per Iugoslàvia, Serge Brammertz, és una d'aquestes. A pocs dies per l'inici del judici que portarà davant la justícia l'exlider de Sèrbia, Radovan Karadzic, el fiscal espera que es pugui detenir al general Ratko Mladic, cap militar i botxí de les ordres d'aquell govern. Karadzic ordenava la matança i Mladic la portava a escena a la perfecció. El resultat van ser més de 8.000 homes musulmans assassinats a Sbrenica i unes altres 12.000 víctimes a Sarajevo. Són dos dels municipis on van actuar Mladic i Karadzic però la llista arriba a la trentena de pobles. La frase del fiscal Serge Brammertz que avui destaco per la seva importància és aquesta: "El més important no és el nombre de morts a Sbrenica. El més important és saber perquè els van matar." Crec que no cal afegir-hi més a part de dir-li a Bremmertz que SI, que té molta raó perquè el primer que hem de saber és què passava per aquest

ELS XORIÇOS NO NECESSITEN PASSAPORT

Imatge
Fèlix Billet, el xoriço del Palau, s'ha quedat sense passaport. Aquest dilluns i després de declarar davant del jutge , acompanyat del seu inseparable company de delictes Jordi Montull, Billet ha hagut d'entregar aquest document que el priva d'escapar-se a una part dels països del món. Fugir, el que es diu fugir, podrà fugir igualment a tots aquells indrets on no cal el passaport per entrar i, que jo sàpiga, no són pocs. Segons les primeres informacions publicades un cop s'ha acabat la visita dels dos "fills de Revilla" al jutjat, sembla que els dos s'han negat a parlar de temes importants com les aportacions realitzades a fundacions de caire polític, el desviament de 2,3 milions d'euros en bitllets de 500 o l'import total del seu espoli a les arques del Palau. De moment també hem de criticar al jutge que porta el cas, Juli Solaz, per desestimar dues peticions molt importants: que els dos xoriçillos Billet i Montull ingressessin a presó i que la D

CORRE CORRE CABALLITO

Imatge
Cambrils té una màgia especial. Les coses que no es poden fer són permeses i les que haurien de ser més permissives són les prohibides per decret d’arcaldia (si, està ben escrit). Aquest dissabte al migdia l’he notat de nou. Em refereixo a aquesta sensació que em provoca veure que en aquesta ciutat-poble encara hi ha imatges que em posen catxondo. Tot dinant en un restaurant de l’Avinguda Diputació, davant del mar i d’una platja cada cop més neta de turistes i segons residents, he comprovat com hi pasturaven, com si es tractés d’un prat al mig del Pirineu, vuit magnífics cavalls. Trepitjaven la sorra de la platja sense cap problema, hi feien les seves grans i pudents deposicions, renillaven tot obrint la boca i picant a terra, es deixaven tocar pels encuriosits apropats a la zona i es pixaven sobre el passeig o, amb una mica més de sort, sobre el carril bici. Ja se sap que a Cambrils la presencia dels cavalls a les platges està del tot prohibida. Potser per això m’ha semblat estrany v

UN, DOS, TRES ... TOTS A RIURE

Imatge
Més val riure que no pas plorar. La notícia política de reflexió de cap de setmana és l'acord assolit entre el PNV, CC i el PSOE per aprovar els pressupostos generals de l'Estat. Zapatero està un cop més de sort i tindrà vots suficients per acabar de rematar-nos a tots amb les seves mesures estupides i les propostes sodomitzants com l'increment de l'IVA. Oi que no sóc l'únic que pensa el mateix un cop s'han llegit les sigles dels partits que ajudaran als socialistes? Oi que és del tot surrealista que el PNV digui SI al pacte del PSOE? El mateix partit que els va sodomitzar, casant-se amb la més lletja del ball, el PP, a les darreres eleccions autonòmiques i posant-los a l'oposició, els ha demanat ajuda i ells han cedit. Increible, sense paraules. O som massa rucs per entendre-ho o ells s'han pensat que la política és un joc per passar l'estona i guanyar diners. No hi ha segones lectures. No ens cap cal tecnocrata ni expert o socioleg per dibuixar

CARTA AL MICHAEL

Imatge
Sr. Michael O'Leary, director general de Ryanair i sonat major del Regne (del Regne Unit): El motiu d'aquesta carta és agrair-li la seva decisió d'alliberar-nos dels seriosos dubtes que ens suposava arribar a l'aeroport de Reus amb la possibilitat de viatjar, a un preu sovint de conya i de riure, a mitja Europa. Aquest caos intern que ens envaïa constantment s'esvairà del tot, o en gran part, gràcies a la seva decisió de suspendre 14 dels 24 vols que la seva companyia feia sortir des de la capital del Baix Camp. Em sap greu que entre els vols que ha decidit suprimir hi hagi tots els que jo volia gaudir però ja sé que mai es pot acontentar a tothom i de ben segur que altres ciutadans, sobretot els del seu país més acostumats a mantenir al limit el fetge, també li estaran maleint els ossos mentre uns altres, pocs, iniciaran la campanya per aconseguir que li entreguin el Nobel de la Pau. Adéu al vol Reus-L'Alguer, Reus-Liverpool, Reus-Glasgow, Reus-Santiago de Co

LA CABRA HISPANICA

Imatge
No, no vull parlar-vos de la sèrie de Rodríguez de la Fuente. Vull fer una reflexió, serena i un dia després del que seria habitual per la majoria, sobre la festa del 12 d'octubre. La celebració és del tot absurda si tenim en compte que es commemora l'aniversari del dia en què un sonat anomenat Colon, va decidir marxar dalt de les tres barcasses plenes de personal disposat a conquerir nous mons. I van arribar, després de moltes fatigues i moments difícils, a la terra que ells van considerar nova i que ja habitaven altres persones. Van plantar la bandera en uns terrenys que ja tenien propietari i allí es va iniciar, anys després i derivat de la conquesta de les Amèriques, la matança dels indis i l'extermini d'altres civilitzacions. A Colon el van succeir personatges com Hernán Cortés que es van dedicar a matar tot allò que es movia davant dels seus nassos. I anys més tard es va decidir que el dia que el sonat de les caravel·les havia plantat la bandera, seria la Fiesta N

L'AMISTAT I LA FAMÍLIA

Imatge
Ja sabeu que sóc un enamorat dels plaers que ens regala la natura. En època d'espàrrecs em torno boig passejant pels boscos collint tots els que trobo i, sobretot, cremant adrenalina mentre camino en una nova aventura que acabarà a taula, amb un bon remenat de la collita del dia. Ara, moment de rovellons, em passa el mateix. La sensació d'entrar al bosc i buscar-ne és, de nou, una exitació constant. De moment enguany encara no he exercit oficialment de caçador de bolets però gràcies a l'amic Bernat, una persona molt especial i a qui estimo molt, anem tastant aquesta meravella del bosc que és bona ja sigui fregida, a la planxa o a la cassola. Avui el Bernat ha anat fins a Biescas amb el seu fill i ha baixat una dotzena de caixes i tots els cistells que portaven plens de rovellons. Com a persona especial que és, el Bernat ho comparteix tot i una de les caixes ha anat a parar a la cuina de casa meva. Quan acabi d'escriure aquest post començaré a desgustar les captur

MITIFICANT OBAMA

Imatge
Tres quartes parts del planeta van rebre amb entusiasme la victòria d’Obama i el seu nomenament com a President dels Estats Units. Sabíem que l’altra opció, l’altra candidat, era una cortina de fum i un perill públic per donar continuïtat a les politiques nefastes dels Bush, pare i fill, i en Clinton. La seva simpatia, el seu discurs, la seva proximitat, el seu color de pell i, sobretot, una gran campanya feta a base de talonari, van portar-lo a la Casablanca i allí va néixer el mite. Obama és bo, és humà, fa les coses bé i les que li surten malament son herència de l’administració Bush Jr. Obama és tant líder i tant diferent als altres que ara ha estat premiat amb el Nobel de la Pau. No s’ha tingut en compte que és el president del país que més doblega, amb el poder de les armes i humiliant i saltant-se els drets humans a la torera, a la resta del món. Amb l’arribada d’Obama no s’han acabat les ocupacions americanes als països de l’Orient i en alguns casos fins i tot s’han increment

CADASCÚ AMB LES SEVES PEDRES

Imatge
Sóc un amant de l’art i especialment de l’arqueologia. Per tant la noticia m’agrada i molt. Vull dir la noticia que ens diu que el govern egipci ha guanyat gràcies a la Comissió Científica Nacional de Museus al govern francès una lluita històrica, mai millor dit. El Museu del Louvre ha de retornar a la terra dels faraons cinc fragments pictòrics de la tomba del noble Tetaki que van ser robats de la necròpolis egípcia als anys vuitanta i que el museu parisenc va comprar ara fa 9 anys. Serà un espoli que tornarà al seu lloc d’origen i que forma part d’una llista vergonyosa i molt llarga de patrimoni que uns països han robat als altres. El Museu Britànic de Londres pot parlar molt d’aquest tema però, en general, tots els recintes museístics del mon tenen objectes que no els pertanyen. Crec que cada cosa ha d’estar al seu lloc i les pedres, amb el màxim respecte per aquesta paraula, també. Cada pedra al seu lloc perquè no tenen preu ni es venen. Anys enrere, quan els rics prenien monestir

MI FAMÍLIA CONTRA "CATALUNYA"

Imatge
Acabo de veure la nova estrena a Telecinco, un programa (nou a Espanya i, com sempre, còpia americana) on es tria a un família d'una de les provincies espanyoles amb l'objectiu que lluiti amb la resta de l'estat. Agafen quatre membres d'una família i els hi fan triar entre les tres provincies espanyoles que, per atzar, escull l'ordinador en un mapa on hi són totes representades. Un cop han triat la provincia, la família de la provincia escollida formula una pregunta a la familia que concursa i si l'encerten s'enduen el premi. En cas que fallin, la recompensa és per als qui han preguntat. Sota el cartell de cada provincia hi ha el premi. Hi pot haver diners, viatges, cotxes i altres elements molt absurds com ara 1.000 rotllos de paper higiènic o 120 ampolles de vi. En aquest primer programa, com era previsible, la família escolllida era de Madrid. Una parella d'aquelles rares que té com a somni casar-se, acompanyada de la filla d'ella i de la cunyad

LA GÀBIA DE L'ENSENYAMENT

Imatge
L'últim invent d'Antena 3 és un reality que s'iniciarà aquest dimarts a la nit i que sota el títol de "Curso del 63" tancarà dins de la gàbia televisiva plena de càmeres, com diria en Monegal, a 20 ocellets, joves estudiants gens innocents i encara menys acostumats a les normes escolars de fa quatre dècades. De fet l'invent no és cap invent, és un plagi del programa que ja s'ha fet al Regne Unit i a França tot i que amb uns canvis molt significatius. El principal és l'època escollida per escenificar el nou centre d'ensenyament. Al nostre país s'ha reconstruït, i ja té nassos, una escola en temps de Franco. Hi ha els típics professors que faran anar ben rectes als seus alumnes a base de crits, humiliacions i alguns abusos. Els estudiants escollits per entrar a la gàbia tenen en comú que són d'una generació en la que els papers s'han invertit. Avui en dia és l'alumne qui fa anar ben recte al professor, el menysprea, el sotmet a humil

ALFABETITZATS ANALFABETS

Imatge
Acabo de fer una ullada bastant a fons al darrer informe publicat per Nacions Unides, un document titulat Index de Desenvolupament Humà (IDH) que recull, molt ben explicat si sabeu llegir l'anglès i teniu paciència per mirar-vos les 229 pàgines que el configuren, les diferencies entre els països del nostre planeta en molts àmbits. En tot cas, el teniu en aquest enllaç. Aquest informe és un recull de rànquings que permet saber dades tan tristes i preocupants com les expectatives de vida, els salaris, els nivells de sanitat o educació, la renda per capita o el tant per cent d'alfabetitzats de cada país o nació. Tot plegat acaba sent com un drama que més val no llegir però si que cal fullejar per tenir ben present la realitat d'aquells famosa frase: dos mons separats per un mateix Déu o, per als menys creients: dos mons, dues classes de persones. No us cansaré amb dades. Quatre o cinc. Segons l'informe de Nacions Unides, Espanya ocupa el 15è lloc del rànquing mundial d

NO ENS RESPECTEN NI EN UN JOC

Imatge
No sóc cap enamorat de les videoconsoles però en tinc dues: la Nintendo DS per practicar el meu estat cerebral i la Playstation 2 per jugar, quinze dies l'any, amb el joc del Fifa. Ahir la meva dona em va regalar la darrera edició, el Fifa 10. I com un nen amb sabates noves vaig deixar tot allò que tenia pendent i vaig ocupar la tele més gran de casa, la del menjador. Obrir l’embolcall de la caixa i posar el CD a la consola és un dels moments més emocionants però desprès arriben les decepcions. Sempre trio al Nàstic com a equip propi. Per sort, els darrers anys ha format part del joc que recull, entre les moltes lligues, la Primera i Segona Divisió espanyoles. La sorpresa va arribar quan vaig comença a jugar, al comprovar que tots els camps dels equips de segona on jugava eren idèntics als reals menys el del Nàstic. Per la gent del Fifa, el Nou Estadi no existeix. Quan jugues a casa apareix un camp petit estil anglès, amb una llotja principal ridícula, una preferent encara més redu

AL 2016, SI TARRAGONA GUANYA, ANEM TOTS AL METGE

Imatge
Les noticies sobre les inversions que realitzen els ajuntaments catalans en l'apartat cultural i que situen la ciutat de Tarragona a la cua , fan fredor i espanten. El consistori tarragoní destina anualment i de mitjana poc més de 12 euros per habitant mentre a Lleida i Girona la xifra es triplica i quadruplica. Amb un Metropol encantador però molt petit, un Camp de Mart útil només quan fa bon temps, un Teatre Tarragona inacabat i el Magatzem, de gestió privada i poques subvencions municipals, tenim clar que la candidatura per aconseguir que Tarragona sigui la capital cultural europea l'any 2016 és un riota per a tots els qui estimem la ciutat i una utopia. Per si les coses no estaven prou malament, els responsables del Tarragona Cultura Contemporània - TCC, han decidit plegar veles després de 15 anys de programació estable i de qualitat. Els responsables de l'empresa Anima't, la responsable del TCC ho tenen ben clar i així ho han anunciat en un comunicat on diuen que