AGRICULTURA MENTAL

Hi ha fets i situacions realment sorprenents. Us explico la que vaig viure aquest dilluns al migdia mentre dinava un entrepà en un bar d’un barri tarragoní. És un d’aquells bars on els productes més consumits són els quintos, les barreges i els gots de vi. La cambrera que hi treball té quatre fills, dos nens i dues nenes. El dia era molt fred i la pluja no havia parat de caure acompanyada de la sensació d’una aiguaneu desitjada però tímida. La més petita de les nenes, uns vuit o nou anys, va comparèixer al bar per dir-li a la mare que se’n anava a escola. I la mare va començar a dir-li que no anés a escola, que per una sola hora que tenia de classe més valia que es quedés dormint al llit. La nena va insistir, volia anar a classe. Feia pocs minuts que el fill gran, té 13 anys, havia entrat al bar no sé per quin motiu. Davant la insistència de la petita, la mare li va dir al seu fill que acompanyés a la seva germana i ell li va respondre textualment: No, ja saps que és molt tossuda i no ...

Ja sabeu que sóc un enamorat dels plaers que ens regala la natura. En època d'espàrrecs em torno boig passejant pels boscos collint tots els que trobo i, sobretot, cremant adrenalina mentre camino en una nova aventura que acabarà a taula, amb un bon remenat de la collita del dia. Ara, moment de rovellons, em passa el mateix. La sensació d'entrar al bosc i buscar-ne és, de nou, una exitació constant. De moment enguany encara no he exercit oficialment de caçador de bolets però gràcies a l'amic Bernat, una persona molt especial i a qui estimo molt, anem tastant aquesta meravella del bosc que és bona ja sigui fregida, a la planxa o a la cassola. Avui el Bernat ha anat fins a Biescas amb el seu fill i ha baixat una dotzena de caixes i tots els cistells que portaven plens de rovellons. Com a persona especial que és, el Bernat ho comparteix tot i una de les caixes ha anat a parar a la cuina de casa meva. Quan acabi d'escriure aquest post començaré a desgustar les captur...