AGRICULTURA MENTAL

Arribo a casa ara mateix, emocionat i amb el cor ple de tendresa. L’Abel m’ha convidat a sopar. Ha estat una trobada per compartir taula i, amb l’excusa, fer-nos concessions, explicar-nos secrets i preparar projectes macos que tenen com a punt de partida, o de continuïtat, el llibre de la Cris. Els dos tenim clar que hem de donar-lo a conèixer encara més, fer més presentacions.  Ens hem marcat un calendari de presentacions que farem passades les festes nadalenques a les ciutats de Barcelona, Reus i Tortosa. No sabem encara si repetirem a Tarragona ciutat amb una segona presentació però les altres tres ubicacions les tenim clares. Ens passejarem per aquests indrets ja amb la segona edició del llibre perquè la primera s’ha esgotat.  Aquesta nit, al llarg del sopar, l’Abel m’ha anat llegint els missatges rebuts per part de les mares del col·legi on vam fer la presentació i d’altres amics que van ser a l’acte. Cadascun que em llegia era més emotiu que l’anterior i...

Arribo a casa esgotat i amb una sensació agredolça després d’haver presentat el llibre de la Cris. Per un costat, feliç per l’èxit de l’acte ja que hem omplert la sala d’actes del col·legi on estudien el Marc i el Guillem amb més de 150 persones. Per l’altra, entristit perquè segueixo pensant, com tantes vegades al llarg del procés de creació del llibre, que és del tot injust que la gent mori tan jove. Encara ara, quan miro la portada, noto cert dolor intern.  Però el d’avui era un acte per omplir de tendresa i somriures còmplices. S’ha aconseguit amb escreix el repte i l’objectiu. Els dos fills de la Cris, el Marc i el Guillem, s’han adreçat al públic per agrair-los la seva presència i als qui han col·laborat en el llibre per donar-los les gràcies per prendre-hi part. Hem escollit a dues professores del col·legi i a una mare del centre, amiga de la Cris, perquè llegissin les cartes que han publicat al llibre. A la seva manera, la Montse, la Claustre i la Maria Jose ...

Quan inicies un procés i aconsegueixes tancar-lo, alleugereixes molt de pes a l’equipatge. Avui, al Diari de Tarragona, l’Abel explica que ara, amb el llbre de la Cris enllestit, pot tancar una etapa (capítol) molt important de la seva vida. Això no vol dir pas que oblidi –mai ho farà- sinó que passa a un estatus on la Cris serà un bell record pressent i no un instant mental de dolor. Ells sempre s’estimaran com el primera dia, malgrat la distància i l’absència.  L’entrevista publicada al Diari serveix per parlar d’un llibre que narra la grandesa d’una persona que va lluitar fins el final i que hauria de servir d’exemple per a totes aquelles altres persones que es mostren més dèbils en moments de malaltia o que la pateixen i no saben com afrontar-la. Plantar cara al moment és difícil però hi ha gent que ho fa tot molt més fàcil.  Us recomano llegir l’entrevista sencera amb calma i amor, el mateix que hi hem posat escrivint el llibre que presentarem demà dijous, ...

En molts pocs dies presentarem el llibre de la Cris, el llibre que explica la història d’aquesta noia jova i plena de vida que es va enamorar de l’Abel i va deixar la seva ciutat,Madrid, per venir fins a Tarragona. Aquí va plantar arrels i va tenir al Marc i al Guillem, dos nens bessons maquíssims i ben educats. Fins que la malaltia es va interposar al seu camí. La Cris va ser valenta lluitant fins el final però va perdre la batalla. I va morir, ara farà tres anys, amb 33 anys recent fets.  Els darrers dos anys i mig, al costat del seu marit Abel, hem estat elaborant aquest llibre que és moltes més coses que un llibre. És un record que tindran de la seva mare els dos nens, és un homenatge pòstum a una persona lluitadora, una història d’una persona que sempre va tenir un somriure al rostre, un epistolari dels seus familiars més propers i les seves amistats més directes... El proper dijous dia 17, a les set de la tarda, presentarem aquesta criatura literària. Ho farem a...