EL NÀSTIC, LES RÀDIOS I LES IGUALTATS
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWw77d82ptB1Ln7DFBt0zxbFnBIq1RmzeGjaoyDIGC9whzXZasOrXk4AFzRDPVbSKvJXz319IXCJf362UlQG3YidK4KxrpLZ5OcyryIU_1ZJgstFCA2_D_eFM848qKdn0rPFzPJ_klsAwV/s1600/rad.jpg)
Ja fa temps que sabem que la gestió del Nàstic de Tarragona és més aviat pèssima si tenim en compte la caiguda de socis que s’ha patit els darrers anys i que va lligada als resultats del primer equip. El pas per primera divisió va ser el pitjor que ens podia passar perquè va significar el “pa per avui i fam per demà”, 38 jornades jugant entre els millors per acabar baixant en picat cap a segona i iniciar el declivi esportiu i social. Tothom sap que la gent va al camp quan les coses van bé i que deixa tirat al seu club, menys els tres mil que sempre s’han mostrat fidels si som a segona o els mil cinc-cents que ho han estat tota la seva vida militi on militi l’equip. Però el club, la junta i l’equip tècnic, han de ser els primers en mostrar serietat. Fins ara, poca n’he vist. Els fitxatges que es fan cada any deixen molt a desitjar i hi ha la sensació que es jugui a passar els dies i les temporades sense cap altra aspiració que la d’existir sense fer soroll. A la mala políti