AGRICULTURA MENTAL

Gran programa el de “Salvados” emès aquest passat diumenge a La Sexta tot preguntant què hem de fer amb els nostres diners. La millor part va ser el final quan el Jordi Évole entrevista a l’esciptor i economista José Luis Sampedro i aquest li parla, per posar un exemple del tema del programa, d’una frase que Salvador de Madariaga escriu en un assaig històric anomenat “España” i publicat el 1931. Recorda Sampedro que el relat parla d’un poble on hi ha eleccions i on el cacic local va a la plaça major a repartir diners entre els pagesos a canvi del vot. Un d’ells, dels pagesos, li llença els diners a terra i li diu: En mi hambre mando yo. Em va semblar una frase històrica que, reconec, mai havia escoltat. Crec que en aquests temps té moltes lectures diferents. Que cadascú faci la seva.

Sempre és d’agrair que la premsa recordi a aquelles persones que han treballat intensament per la societat i el món de la cultura. S’ha complert el setè aniversari de la mort del Jordi Bonet a qui vaig conèixer molt a fons al seu moment. Compartíem gustos musicals, de jazz sobretot, i moltes converses disteses. També hi intervenia l’amic Josep Maria “Pitus” Borràs , que ens va deixar l’any passat. Són les sorpreses de la vida. En tot cas faig aquest escrit per recordar al Jordi i sobretot per donar les gràcies al diari Més que avui publica aquesta informació que acompanya el text. És bo, molt bo, fer memòria dels q ui han treballat pels altres. Ho deia abans i ho reitero. Gràcies al mitjà esmentat per publicar-ho i una abraçada molt forta per al Jordi, sigui on sigui, a qui no es pot oblidar mai.

Llegint la premsa del dia, i recordant alguna informació publicada ahir dijous, comproves fins a quin punt a alguns els encanta col•leccionar càrrecs per sortir a la foto. Sense citar escenaris ni noms, molts de vosaltres sabreu de qui parlo i a quina ciutat faig referència, comento l’actitud d’una persona que ocupa un càrrec públic que, sota el meu parer, sobra perquè no té cap importància i a més ens costa un ronyó i part de l’altre. Com es dedica a estar a tot arreu, sempre ocupant un lloc a la junta directiva per aparentar, ara el seu càrrec públic és incompatible amb els altres vuit que ostenta a entitats de la ciutat i alguna administració. L’alcalde li va demanar ahir, un cop publicada la informació sobre la seva incompatibilitat, que dimitís. Però ell ha plantat cara al batlle. Pot més el poder i la pasta que la coherència i la honestedat. I quan la balança es gira cap al costat del poder, que acostuma a encegar, passa el que passa i la persona emmalaltida pel pode

Fa uns mesos vaig començar a mirar-me els objectius d’una llei que el govern del PSOE va decidir enterrar a principis del 2011 tot i la seva importància, potser per això, per saber moltes coses que hauríem de saber i desconeixem. Parlo de la Llei de la transparència que té com a principal objectiu que els ciutadans puguem tenir accés a informació pública. Amb aquesta llei els governs estan obligats a facilitar a qui ho demani totes aquelles dades i detalls que envolten a decisions importants en l’àmbit personal, professional i polític. Permet saber quan cobren els nostres polítics, veure els pressupostos detallats i per partides, conèixer de veritat qui enganya en el seu currículum laboral dient que té carreres que mai ha estudiat, quins estaments i centres han estat sancionats, quins delictes prescriuen o, estudiant les dades a fons, quantes persones sobren en una administració o quines administracions no necessitem. Fiscalitza la vida dels poders públics que haur

No he estat mai seguidor dels programes on apareixen personatges estranys, que s’acostumen a titllar de frikies, com a reclam i el públic es diverteix amb ells. El “Risitas” el “Cuñao”, el Carlos Jesús o la més coneguda Carmen de Mairena formen part de l’imaginari televisiu de molts programes on treure en pantalla a aquestes persones passen de ser anònimes o conegudes en els seus   cercles més propers a esdevenir patrimoni del país. Apareixen i desapareixen com si res i ningú mai parla dels seus orígens i del seu progrés un cop perden la fama, vinculada a la gràcia que desperten entre els consumidors de la televisió brossa, i tornen a la foscor anterior. Se les utilitza, no dic que no es deixin, i se les aparca quan convé. Parlo de tot això al conèixer la mort d’un d’aquests personatges, anomenat “Pozi”, que va descobrir el caçafrikis per excel·lència, Javier Cárdenas, llençant-lo a la fama en el programa Crónicas Marcianas. Manuel Reyes , així es deia el personatge, va mo

La culpa de la davallada en les vendes de música al nostre país (-11%) i l’augment de les descàrregues considerades il·legals (+8%), ambdues dades pertanyen a l’any 2011, és dels impresentables vividors que s’aixopluguen en aquesta mena d’entitat que diu defensar als autors i que és integrada per velles glories musicals que han venut quatre discos, cas del “Rey del pollo frito” o que fa anys que no venen res de res. S’hi sumen els directors d’orquestra del “chim pum” i les cantautores de l’època franquista amb cognom que té nom de capital espanyola. I amb tots ells el president amb nom d’osset de peluix que cobra més que el president del govern i que la justícia hauria de posar a la garjola per desfalc. Tots junts, amb el permís de les discogràfiques internacionals, han permès que dels 20 euros que pagues per un CD l’artista en vegi, amb molta sort, un i mig o dos ( llegiu aquí ). Mentre es dediquen a cobrar a tot allò que es mou ja siguin himnes de clubs de futbol, música de fes

Era un dels meus desitjos ja fos per col·laborar o com a contertulià. Després d’haver tingut la oportunitat d’haver treballat els darrers vint anys, i algun més, als diferents mitjans de comunicació (ràdio, televisió, premsa escrita i Internet) he tingut sempre clar que on em sentia més còmode era a la ràdio. A la meva recent etapa participant a les tertúlies de Punto Ràdio, emissora que va tancar portes a finals de l’any passat hi he sumat des de fa un mes la meva col·laboració a la Cadena Cope, ràdio on vaig treballar des del 1992 al 1995 i on recentment m’havien convidat en diverses ocasions, per fer tot un seguit d’entrevistes amb el company Josep Maria Pagès. És un espai coral, a dues veus, on parlem de forma distesa amb representants de la societat civil i de la classe política. S’emet els dimarts i els dimecres de set de la tarda a vuit del vespre. Es poden escoltar   a través del 1043 de l’ona mitja per Cope Reus i pel 93,5 de la FM per Cope Tarragona. Hem comença

Aquest dilluns ha estat especial. Ha arribat el meu nou llibre que he editat amb l’editorial Silva i que recull tot un seguit de pensaments sobre emocions i sentiments, amor i desamor, amistat i vivències, nostàlgies i records. L’he fet en castellà i italià en un intent d’obrir les meves creacions al mercat potencial que pot tenir una obra d’aquestes característiques. Es diu “Aforo completo – Tutto al completo” i és el meu novè llibre que sumo als altres tres escrits com autor i els cinc on he participat com a coautor. Aquest dimecres es posarà a la venda a diverses llibreries al preu, del tot assequible, de 10 euros . A Tarragona a La Capona, La Rambla i Adserà. A Reus es podrà comprar a partir del dijous a les llibreries Gaudí i Galatea. Ara estem buscant punts de venda a les Terres de l’Ebre i d’aquí a pocs dies sabré a quins llocs d’Itàlia es podrà comprar. Dic això perquè la meva intenció ha estat, des d’un primer moment, presentar-lo a aquest país veí que tant

Les eines de difusió del turisme són cada cop més importants. La competència és ferotge i tenir un espai web a la xarxa on es doni tota la informació i de manera fàcil és imprescindible. El viatger és cada cop més exigent i la recerca online li ha de ser senzilla, ràpida i eficaç. A mi, amant dels viatges i tafaner professional de webs turístiques, m’encanta veure què em ven cada país, regió o ciutat a través de les seves pàgines oficials. Per això m’ha sobtat i decebut intensament comprovar els resultats de la meva ullada al turisme de la Costa Daurada. He posat al Google la paraula clau com si fos un turista de fora: Costa Dorada. I he anat a la web que apareix en segon lloc (la primera és d’una empresa de booking) i que és aquesta: http://www.costadaurada.org/ En aquest lloc hi surt una foto d’una pinya i un text que diu “Hola mundo. Bienvenido a Wordpress”. És una web buida, sense contingut, i que dóna una imatge pèssima. Ha estat aquí quan he pensat que el domini més lògic se

“Paguem als proveïdors a onze mesos vista i no tenim diners ni per passar la ITV dels vehicles municipals”. M’ho comentava ahir un polític d’un municipi de les nostres comarques tot preocupat perquè lluny de tenir la possibilitat de gestionar els recursos de la seva ciutat li ha tocat, després d’haver estat anys a l’oposició, gestionar els números vermells. I és una autèntica llàstima la situació que s’han trobat molts equips de govern elegits a les darreres eleccions municipals al comprovar que el govern anterior vivia al dia i estirava més el braç que la màniga. Ells, els qui ara governen i abans eren oposició, ja havien advertit i denunciat el problema públicament. Però eren altres temps. Eren èpoques de bonança i quan les vaques són magres no s’admeten actituds pessimistes per molt realistes que siguin. Quan hi ha diners i no s’acaben no es permet que algú aixequi la veu i exerceixi d’esgarriacries. I el temps passa, ho col•loca tot al seu lloc i dóna la raó als q

Des de fa poc col•laboro a la Cadena Cope, emissora on vaig treballar del 1992 al 1995, en unes tertúlies i entrevistes que aprofundeixen a fons amb els personatges convidats. Tornar a tenir un micròfon davant és un plaer i compartir estones amb els protagonistes que passen pels estudis d’aquesta ràdio no té preu (i de fet no cobro). Aquest dimarts hem parlat amb l’Encarna que és una de les persones que formen part de l’Associació Joventut i Vida. Tenen diverses línies de treball obertes i entre elles són els responsables de repartir menjar entre les persones i famílies necessitades d’una part de Tarragona. Fan el repartiment al barri de Bonavista i són 41 voluntaris. Reben el menjar del Banc d’Aliments o del Mercat del Camp, el posen en bosses i les entreguen a les persones que tenen a la llista. Fa tres anys abastien a 30 persones i ara donen cobertura alimentària a 144 persones. Passen dies i hores fent aquesta tasca de manera gratuïta i sempre amb el somriure a la cara. També por

Ball de xifres inexplicables en temps de crisi on les administracions retallen segons la conveniència. L’Ajuntament de Tarragona ha anunciat que reduirà a la meitat la seva aportació als col•lectius comercials i associacions de veïns de la ciutat però mantindrà operativa una de les “menjadores oficials” on s’hi col•loquen amics o s’aprofiten per retornar favors que es deuen. La figura del Síndic de Greuges que costa als tarragonins un ull de la cara i mig ronyó costarà 150.000 euros el proper any. Han reduït 26.000 euros en aquesta partida que sobra del tot però fan la gran retallada als qui dinamitzen els barris i el comerç. Curiós. La noticia m’ha fet pensar en les obres pendents i les que estan enllestides i funcionen a mig gas. La presó de Tarragona continua aturada perquè els qui governaven van tenir la mateixa previsió financera al mateix lloc on les abelles tenen la gràcia. Les obres a mig gas encara indignen més. La foto que us poso la vaig fer fa ben poc al centre d’emergènc

Es fan sempre al canviar d'any i sovint acaben sent, com indica la paraula, únicament bons propòsits que es tradueixen en no res. Per això enguany no en faré i viuré de les realitats. Serà un any important per a mi a nivell empresarial i encara més a nivell particular, com a escriptor, tenint en compte les perspectives reals. Aquesta setmana tindré ja el meu nou llibre "Aforo completo"  a les mans i a finals d'aquest mes, com a molt a principis del febrer, el presentaré primer a Itàlia i posteriorment a les nostres terres. Aquesta setmana també es produirà un altre canvi a la meva vida diària però aquest encara no el vull comentar. La resta de l'any serà interessant perquè estic enllestint més creacions literàries que acabaran convertint-se en nous llibres. També serà l'any en què faré una important incursió en l'àmbit musical però tranquils tots que no vol dir pas que em posi a cantar. Ja donaré detalls. Els altres reptes són tots vinculats al