AGRICULTURA MENTAL

La portada d’aquest dimarts del diari New York Times, dedicada a recordar que a Espanya hi ha gent que ha de recórrer a les ajudes d’entitats per aconseguir menjar o que altres persones busquen el menjar als contenidors, tot ben il·lustrat amb imatges, posa de manifest que el món coneix la nostra realitat per més que hi hagi certs poders que la vulguin maquillar. I la publicació d’aquest reportatge sobre la crisi espanyola a la portada d’aquest mitjà, monstre de la comunicació als Estats Units, coincideix amb l’arribada del president Rajoy al país yankee i amb la visita que va fer ahir al consell d’administració del mateix diari el Rei d’Espanya. Òbviament això de coincidència és un dir. Però tot plegat posa de manifest dos fets importants: que el president Rajoy té el mateix respecte que tenia Zapatero, zero de zero, i que la única funció que ha de fer el Rei, que no és altra que d’exercir d’ambaixador del seu regne allà on viatja, no la sap fer.  Per tant, qued...

Hi ha gent que està més mona calladeta i si a sobre s'han dedicat a la política, millor. L'art dels qui governen és, sovint tot i que hi ha excepcions, errar quan manen i donar lliçons un cop s’han jubilat de la vida pública. Aquest cap de setmana hem pogut llegir declaracions interessants d’aquests personatges. Felipe González diu en una entrevista a El País: “la toma de decisiones en la UE es diabólicamente ineficaz”. Ara l’expresident del govern espanyol ens descobreix la sopa d’all quan tots sabem, malgrat hi ha qui ho negui, que la política que es fa a Brussel•les passa per cobrar a final de més per fer el teatre en una cambra on hi van els elefants que busquen cementiri polític. Fa pocs mesos, a XL Semanal, José Maria Aznar deia: “Yo sé cómo salir de la crisis”. Aquest altre expresident oblidava que els inicis de la crisi es produïen durant el seu mandat i que, qui va començar a inflar la bombolla immobiliària i la pilota de despeses dels espanyols, va ser el seu gover...