LES CARÍCIES QUE NO FEM
Claude Steiner, psicòleg francès que ha viscut a mig món aprenent de cada ciutat les coses necessàries, té la virtut d’aportar aliment cultural a la conversa mentre demana – reclama educadament millor dit- que les persones s’acaronin i diguin allò que pensen sense pors. Avui em toca entrevistar-lo, per tercer cop, gràcies al diari La Vanguardia que fa temps confia en mi. Podem dir que entre els dos, hi ha certa amistat o coneixença que ens aporta calma quan estem junts. Steiner, per tant, ha estat avui al meu costat, assegut mentre escoltava les meves paraules i m’adreçava les seves en un castellà bastant correcte que va aprendre quan vivia a Mèxic. De tant en tant, sense deixar de conversar, s’aixecava per fer el discurs més convincent, deixant clar que la docència és una de les seves passions. Tantes coses apreses en poc temps, fan que hagis de pair tot el contingut amb calma i amb el pas de les hores. En Claude (permeteu-me que el tracti de tu), diu qu...