AGRICULTURA MENTAL

S’acaba de descobrir una cosa molt bonica i interessant. La foto més antiga que es conserva de París, feta per Loius Daguerre l’any 1839, evidencia que és la ciutat de la llum perquè es veuen les seves teulades que, si heu estat a la capital francesa, són inconfusibles.  En aquella època no es feien pas fotos de persones i les imatges es limitaven a mostrar el paisatge de les ciutats. Aquesta primera foto de París, es va fer des de la Place de la République.  Hi ha un fet curiós en les fotos d’aquells anys i és el temps d’exposició a la que s’havien de sotmetre per les tècniques del moment, uns deu minuts, i que dificultaven que sortís cap persona. La màgia d’aquesta foto doncs és que, mirant amb atenció, s’hi veuen dues persones.  Si mireu la imatge que obre el text no les veureu. Però si ara observeu la que teniu al final del text, que és un detall ampliat de la mateixa imatge, veureu a un enllustrador de sabates i al seu client. Surten a la part de ba...

He trobat avui dues imatges que aixequen passió i ràbia. Fetes al mateix indret, una serveix de reclam turístic i l’altre és la realitat que viu el visitant a segons quines hores. París té aquestes passions i aquestes misèries.  Els qui hem tingut la sort de veure in situ les dues estampes, tan fàcil com anar al mateix lloc a dues hores del dia ben diverses, podem cercar a aquest espai la màgia que té i res no ens pren la poesia que ens destil.la.  París també amaga racons de calma i soledat, cafetonets petits a carrers secundaris de barris no cèntrics però que són al centre igualment. Tot depèn del prisma amb que ho miris.  En un altre moment, si ho voleu, us puc posar més exemples de paisatges canviants. 

Bertrand Russell deia que el més difícil a la vida és aprendre quin pont hem de creuar i quin pont hem de cremar. No us aportaré jo la solució als ponts de la vostra vida però si parlaré d’un pont que s’ha de creuar algun cop a la vida, el Pont de les Arts de París.  La tradició marca que les persones, sovint enamorats però no sempre, creuen aquest pont i hi deixen com a record un cadenat (candau) on hi posen la data amb els seus noms i, si els hi cap, algun missatge. Els qui no el posen en parella, hi apunten la data i un desig.   El problema és que amb els anys, i per les modes que mai passen, la tradició de penjar el cadenat ha anat en augment i ara fa pocs dies, el passat diumenge, un tros de la barana del pont es va trencar pel pes dels candaus i va caure a l’aigua.  Recordo haver vist el pont ara fa vint anys, quan vaig anar a Paris amb el meu germà, i feia goig veure’l perquè hi havia cadenats però no es produïa l’aglomeració actual que es veu a l...

Sr. Michael O'Leary, director general de Ryanair i sonat major del Regne (del Regne Unit): El motiu d'aquesta carta és agrair-li la seva decisió d'alliberar-nos dels seriosos dubtes que ens suposava arribar a l'aeroport de Reus amb la possibilitat de viatjar, a un preu sovint de conya i de riure, a mitja Europa. Aquest caos intern que ens envaïa constantment s'esvairà del tot, o en gran part, gràcies a la seva decisió de suspendre 14 dels 24 vols que la seva companyia feia sortir des de la capital del Baix Camp. Em sap greu que entre els vols que ha decidit suprimir hi hagi tots els que jo volia gaudir però ja sé que mai es pot acontentar a tothom i de ben segur que altres ciutadans, sobretot els del seu país més acostumats a mantenir al limit el fetge, també li estaran maleint els ossos mentre uns altres, pocs, iniciaran la campanya per aconseguir que li entreguin el Nobel de la Pau. Adéu al vol Reus-L'Alguer, Reus-Liverpool, Reus-Glasgow, Reus-Santiago de Com...