Archive for d’octubre 2012
RAS I CURT (37)
És un treballador
flexible. L’estiren de tot arreu retallant-li el sou i escurçant-li les
vacances. I mai es trenca perquè la crisi endureix tot i a tothom. A tothom menys a qui ja té la cara dura d'origen.
Tag :
RAS I CURT
ELS EFECTES DEL PA I CIRC PER A TOTHOM
Ara mateix Espanya i Catalunya
són com els romans i el poble gal d’Astèrix i Obèlix, uns volen acabar de
pintar el mapa d’un sol color i els altres es mostren irreductibles amb els
desitjos del Cèsar. A les fronteres que separen Espanya i Catalunya hi ha
personatges que criden amb ràbia i rancúnia. Uns volen proclamar la
independència i altres espanyolitzar a tot allò que es mogui al seu voltant.
El referèndum de Mas i CiU, el
rebuig del PP, el trist paper del PSC-PSOE en hores més que baixes i, sobretot,
el debat incendiari i en molts casos manipulat dels mitjans de televisió al
servei del poder, TV3 a Catalunya i TVE i algunes privades a Espanya, no ajuden
a viure en pau ni a entendre els conceptes de respecte, tolerància i
convivència.
A Madrid estan preocupats perquè
ara no hi ha mundials ni eurocopa i el poble, quan no hi ha circ, pensa amb el
cap enlloc de fer-ho, i pot semblar el mateix però no ho és, amb la pilota. A
Catalunya, més pendent de la catalanització de la selecció que fins ara ha
jugat i guanyat partits de costellada contra seleccions potents que “la roja”
no podria vèncer mai, el circ costa més d’apropar a la població i l’avorriment
fa que els indecisos o els qui passaven del tema, que eren majoria, es
posicionin atabalats per la premsa i especialment les xarxes socials on tothom
qui té un perfil és profeta.
Mentre l’espectacle, vergonyós de
cara a la resta d’Europa que lluita per sortir de la crisi pensant amb lògica,
continua a ambdós costats de la suposada frontera que separa la E del CAT i el
ruc català del toro d’Osborne, algunes inversions passen de llarg. El cas de
Coca Cola que ha decidit ubicar la seva seu central a Madrid, tot i que diuen amb elegància que no és per
aquest motiu, és un exemple (i n’hi haurà molts més) dels efectes del debat
obert que està ferint moltes sensibilitats atès que, al mig dels radicals
espanyolistes amb odi a Catalunya i els radicals independentistes amb odi a
Espanya, hi ha milions de persones que es consideren catalans però que tenen
les seves arrels a algun punt de la geografia espanyola. Ningú ha de perdre els
seus orígens perquè també perd la seva identitat.
Un altre cas dels efectes que
comento i que afecten l’economia de casa nostra arriba derivat de certs
discursos incendiaris dels polítics de torn parlant de Galicia que han fet que
una empresa gallega hagi anul·lat una comanda que havia fet a una empresa de
Vilanova d’Escornalbou adduint com a motius justament les paraules del polític.
Uns treuen la llengua a passejar sabent que tenen el plat calent assegurat i
altres en reben les conseqüències. Part de la culpa la podem buscar en
l’actitud de l’empresa gallega per deixar-se arrossegar per aquesta maniobra de
distracció però el fons de la qüestió són les declaracions polítiques.
S’ha donat circ a dojo i ara no
hi ha domador que aturi aquesta disbauxa en un circ on el pa escasseja. Si
sortim al carrer a preguntar a la gent: Catalunya o Espanya? ... sabeu que us
respondrà la majoria? Un treball i una casa!. La supervivència no entén de
banderes ni fronteres perquè els símbols no omplen la panxa ni guareixen del
fred.
Que facin ja el referèndum que
demanen els catalanistes i que descansin una mica del seu discurs demagog els
espanyolistes. Que el poble voti i es faci una lectura real dels resultats en
base a la gent que viu a Catalunya i no a la minsa part d’habitants d’aquesta
franja geogràfica, permeteu-me que l’anomeni així per no ferir sensibilitats de
cap banda de la trinxera, com es va fer quan les consultes populars.
Que acabi aquest procés ja! I que deixin a la gent pensar en allò que realment preocupa i que es diu sobreviure o el famós “carpe diem”. Segur que hi ha un món millor , però és un món més car. Conformem-nos amb l’espai que tenim i passem de fronteres i territoris. Siguem més persones i menys tribals.
CREANT OPINIÓ
Després de mesos de
silenci opinant a través de columnes al meu blog o al Tot Tarragona, sempre per motius de feina, aquesta setmana reinicio la meva activitat com a “opinador”. Ho faig perquè en tinc
ganes, perquè veig que cada cop que opino puja el preu del pa i perquè hi ha
mitjans que m’insisteixen que hi col·labori i altres amics que em recorden que
quan vulgui posen un espai del seu mitjà al meu abast.
Ja sabeu que
escric cada dia i que quan toca opinar sóc sincer i contundent, sense amagar
res ni buscar amiguismes per evitar quedar malament. A partir d’ara tornaré a
iniciar la meva col·laboració al diari Tot Tarragona. Ho faré quinzenalment
perquè sé que quan hi escric se’m segueix i perquè els amics Pitu i Maribel
sempre em diuen que quan vulgui tinc les portes obertes del seu mitjà i jo confio plenament amb ells i el propi mitjà.
I la novetat és
el diari Notícies TGN. Fa setmanes que els seus responsables em comenten que seria bo que aportés les
meves idees i al final m’he decidit a fer un article mensual en aquest rotatiu.
Crec que apostar pels mitjans locals és sempre bo. Mirar-se el TAC12, llegir el
Notícies TGN en paper, consultar la web
del Tot Tarragona o escoltar Tarragona Ràdio són sans exercicis al tractar-se
de mitjans que sempre parlen de casa nostra.
Si a sobre pots
formar part de la nòmina d’informadors, molt millor. Em poso doncs mans a l’obra
(és metafòric perquè les poso sobre el teclat) i començo a crear.
MANS PER A TOT
Acabada una sessió de moldejat de figures amb un balanç trist i pobre, confirmo allò que sempre he dit i que ara defenso al cent per cent. Cadascú en aquesta vida té la seva funció. Hi ha qui té la virtut d'escriure, esculpir, pintar, dibuixar, tocar instruments musicals...
El meu cas és de les lletres. Escriure no em comporta cap problema però utilitzar les mans per altres processos creatius acaba sent una pèrdua de temps i, a estones, una estona de nervis. Tinc sort d'estar acompanyat d'una artista de cap a peus que si sap que és crear i fer-ho de primera. Seguiré exercint d'escriptor. No tinc cap problema ni en fer-ho ni en saber que per altres coses sóc un negat.
Hi ha mans per a tot.
Tag :
PERSONAL
RAS I CURT (36)
Repassa els papers i veu que n'hi falten. N'ha perdut uns quants però segueix sent el de sempre. Perquè el que importa no són els papers que es perden, sino els que queden per seguir-ne escrivint.
Tag :
RAS I CURT
AGRICULTURA MENTAL: LA PORTADA
És la portada del meu proper llibre. Sortirà sota el segell de "La Banya Edicions" i escrit en català. Com els anteriors, serà un recull de pensaments breus però també hi haurà reflexions més amplies. Textos divertits, vitalistes, reals i plens de vivències. Calculo que estarà el mercat, a la venda a un preu molt econòmic, a finals d'aquest any o principis del 2013. En seguiré parlant.
Podeu ampliar la imatge de la portada del llibre fent CLIC sobre ella.
Podeu ampliar la imatge de la portada del llibre fent CLIC sobre ella.
RAS I CURT (35)
Relleu
generacional. Pare i fill entren junts a la
botiga. Un compra una alfombreta pel ratolí. L’altre, un llitet pel gat.
Tag :
RAS I CURT
MALPARITS
Perdó per la
duresa d'aquest post tot i que l'encapça-li una paraula que tots tenim al cap.
A tots els qui es
creuen valents acabant amb la vida d'una persona innocent, matant als seus
fills, als seus companys sentimentals, amics o familiars. Als qui violen a les
seves víctimes. Als qui sotmeten a les
seves parelles a maltractaments físics i, encara pitjor, psicològics. Als qui
destrossen vides alienes i enterren en vida als qui estimen a aquestes persones
amb vides alienes. Als qui llencen bombes sobre la població civil i als qui
ordenen llençar-les. Als qui extorqueixen i segresten, provoquen morts conduint
beguts, atropellen a algú i se'n van sense ajudar-lo, anul·len a la persona que
tenen al costat i la fan patir, moren en nom d'Alà o d'altres Déus i profetes
inexistents...
A tots ells...
sou uns malparits. Si tant valents us creieu, acabeu amb la vostra vida abans
d'esquarterar la dels altres.
COMPTANT BOMBES
 |
| Imatges del bombardeig sobre la ciutat de Tarragona |
Us recomano un
article publicat aquest dilluns al Diari de Tarragona que explica els estralls
que va causar la Guerra Civil a la ciutat de Tarragona on, entre el 1938 i
1939, hi van caure 3.800 bombes en 144 atacs aeris. La ciutat no va ser, ni de
bon tros, el municipi més afectat pels bombardejos d’aquells anys. Reus, per
exemple, i molts municipis de l’interior de la Terra Alta, Priorat, Ribera d’Ebre
o Baix Ebre, van patir fortament la crueltat dels impactes de les bombes.
Del reportatge
del Diari en destaco la història d’un senyor que es diu Manuel i que quan la
Guerra Civil tenia 11 anys. En vull parlar perquè la seva és una vivència
espectacular. Aquest jove, ara d’edat molt avançada, va tenir l’atreviment, aquell
que només tenen els nens per la seva innocència i inconsciència, de no
amagar-se a cap refugi cada cop que queia una bomba a la ciutat de Tarragona.
Lluny de tancar-se
per protegir-se, el Manuel escoltava com queien les bombes i quan sabia on
havien caigut (si era a prop), o quan escoltava a algú explicar el lloc, (quan
era més lluny), sortia corrent cap a la zona afectada a l’explosió i anotava en
un quadern el punt exacte i els efectes de l’impacte del bombardeig.
I ara, setanta
cinc anys després, el Manuel mostra el mapa de la ciutat ple de punts negres.
En cada punt hi va caure una bomba i hi va anar ell.
No és un simple mapa que
ara té importància per als investigadors. És un full de ruta d’una etapa de la
seva vida on la mort el perseguia però mai el va atrapar, un fragment de la
seva existència que val per cent anys.
Són, com les 3.800 bombes caigudes, 3.800 morts en un instant que van passar de
llarg, o molt a prop i pel costat, d’un nen que comptava bombes i sumava els
dies. La meva
enhorabona al Manuel.
RAS I CURT (34)
Comptable d’ofici,
recompta amb cura els anys i danys i li falten dies. No sap quadrar aquest
exercici. Ara vol canviar d’ofici. Es farà home del temps, del temps que es
perd però no es té en compte i del que no té preu per passar per la vida.
Tag :
RAS I CURT
