SOBRE L’ESPERANÇA
Em proposen que parli, des d’una vessant positiva, del manteniment de l’esperança en moments delicats. Sempre he vinculat l’esperança a un gest de fe i, com faig en aquests casos en que el discurs se’m complica, he tornat a recórrer al meu estimat Fray Bernardino de Villegas de la Compañia de Jesús, Catedràtic de Prima de Teologia al Colegio San Esteban de Murcia i Qualificador del Sant Ofici . Frai Bernardino va escriure el seu llibre “Soliloquios del Alma con Dios” , el que consulto en aquests casos, cap a l’any 1.653. Jo en tinc una de les primeres edicions, la meva joia particular que ensenyo en comptades ocasions, de l’any 1.767. No sé quan val ni m’importa el valor de mercat d’aquest llibre. Per a mi, poder consultar-lo, no té preu. I ara vaig al gra. Davant del dubte de si escriure què en penso de l’esperança o demanar una segona opinió, Fray Bernardino m’ha confirmat la meva teoria. I dic, en paraules meves, el següent: L’esperança és plena de ...