AGRICULTURA MENTAL

La història es repeteix quan parlem de violència de genere, dels molts casos que es produeixen avui en dia i que acaben amb la mort de la dona en mans de l'home. Si ja és preocupant quan la víctima és de mitjana edat o frega la quarantena, imagineu-vos quan la dona assassinada és una nena, una adolescent. Dic que la història es repeteix perquè cada cop que escolto que una jove ha desaparegut penso el mateix: la trobaran morta i segur que l'assassí és el seu novi. No és malpensar, és tenir el cap acostumat a un cicle que es veu cada cop que hi ha un cas d'aquests. Qui de vosaltres no ho ha pensat en algun moment? El cadàver de la Laura Alonso va aparèixer després de dies de recerca i ara el seu novi és el principal sospitós. En el cas de Marta del Castillo passa el mateix tot i que, de moment, el cos de la jove encara no s'ha trobat i, si tirem de les hemeroteques a internet, trobarem desenes de morts violentes amb la mateixa víctima i el mateix assassí, mor ella perquè

Arriben de bon matí, sobre les vuit. Claven el seu para-sol a terra, hi posen una cadira i la tovallola al costat i se'n tornen cap a casa. Són els nous colonitzadors sense Pinta, Niña ni Santa Maria. Ells conquereixen el seu tros de terra amb Cara, Barra i Poc Vergonya. Ho fan sigui on sigui, viatgin on viatgin. La imatge és d'una platja de Cambrils i l'ha publicat la Revista Cambrils . Els nous invasors de la primera línia de sorra són gent experta (de la tercera edat), amb dedicació exclusiva (no fan res més en tot el dia) i amb molts seguidors i partidaris (tota la família que més tard ocuparà l'espai). Els qui arribin més tard, a unes hores normals per a prendre el sol, s'hauran de buscar la vida, conformar-se amb una segona línia d'ocupació, potser amb una tercera. Amb una mica de sort tothom hi cabrà i ningú morirà trepitjat pels altres. A molts indrets de l'Estat Espanyol ja es multa amb contundència a aquestes persones que claven el para-sol i se&#

ADVERTÈNCIA: NO LLEGIU AQUEST POST SI HEU ACABAT DE MENJAR O ESTEU A PUNT DE FER-HO. El fenomen va començar fa unes setmanes. A les pudors que hem d'aguantar els habitants de Vilafortuny tot l'any i que procedeixen, ens diu Medi Ambient, d'unes granges de Mont-roig del Camp que treballen amb purins en quantitats industrials, hem de sumar-hi les noves males olors. Les dels purins ja són desagradables perquè no deixen de ser fems i olorar fems mentre sopes a la terrassa és una experiència estranya. Les noves pudors són de claveguera, de "merda" tal com sona. Les notem fa uns quants dies i ara hem sabut que provenen de la depuradora de Cambrils , instal.lació que segons els responsables polítics del municipi no té la capacitat per absorbir tota l'aigua residual que li arriba. Dit en un to sarcàstic, quan es va construir la depuradora (inaugurada el 1997 quan a Cambrils governaven el PSC i CiU) els tècnics van tenir menys vista que l'Stevie Wonder i ara que c

Escric aquest post tot just abans de marxar de casa per anar a sopar al Xiringuito Marino, un els meus indrets predilectes a l'estiu. Com a resident a Cambrils m'agrada sortir per la zona i, de pas, comprovar com evolucionen aquests mesos tant importants per sectors com la restauració i el comerç. Cambrils, com Salou i altres municipis de costa, ha rebut un any més la visita massiva dels turistes. Però enguany les coses han canviat. Enguany hem vist als visitants passejar pels carrers però sense consumir a les terrasses o als restaurants com ens anys anteriors. Indrets com el McDonalds no han vist perillar la seva facturació per els establiments de restauració de sempre i els xiringuitos han patit una davallada important, com les botigues de souvenirs i objectes de platja, com les de menjar per emportar o les bodegues que venen licors barats per a turistes que frueixen bevent en excés. Ara falta ben poc per acabar la temporada estiuenca, dues o tres setmanes com a molt. Caldrà

Al Ministre de Treball, Celestino Corbacho, li hem de donar un 10. Encara millor, una matricula d'honor. Entra en aquesta secció d'il·luminats per haver dit una veritat més gran que les mentides de Zapatero (i mira que són grosses). Corbacho ha tancat la boca als bancs i caixes que ara es permeten el luxe de donar consells als ciutadans a qui acusen d'haver malgastat en temps de bonança. Les acusacions les fan els mateixos bancs i caixes que ara mamen de l'estat amb les ajudes que els han donat i que enlloc de destinar a les pimes, es guarden per generar més ingressos particulars per a les seves arques. Bé, el Ministre Corbacho els ha dit tot això: "Ya que desde el sector financiero se dan tantos consejos al sector laboral, voy a recordarle una cosa: que es el culpable de la situación del ladrillo. La inflación del sector inmobiliario, quien la amparó, quien la promovió fue el sector financiero" "No se hubiese construido tanto en España si las hipotecas n

Impotència. La imatge demostra aquest sentiment que aquests dies és a la pella de tots els bombers i voluntaris que intenten acabar amb el foc que envolta la ciutat d'Atenes . És provocat, com la gran majoria de focs. Milers d'hectàrees cremades, cases consumides per les flames i centenars de persones que ho han perdut tot per culpa d'una ment perversa. No sé per quin cap pot passar la maquiavèl·lica idea d'acabar amb la fauna, la flora, el paisatge, els somnis dels altres. Les autoritats han de ser encara més prohibitives i radicals quan apliquin els castics als piròmans. Cal que els tanquin per sempre més ja sigui en una presó o en un centre medic, però que els tanquin i paguin pel mal que han fet. L'estiu té aquestes coses, ens regala el bon temps i ens castiga negant-nos l'aigua quan més la necessitem. Jo també em sento impotent davant noticies com les que arriben de Grècia. Només puc demanar, pregar, perquè tot s'acabi i s'acabi bé quan abans. Tamb

Estimat Carles: Se'm fa molt difícil escriure aquestes línies. He hagut d'esperar tres dies per reunir les forces que em permeten, ara si, dir-te tot allò que ja saps i vull que mai oblidis. Acompanyo l'escrit amb la foto que ens varem fer amb els pares el dia de la meva boda, el juny del 2007. Un any abans havies tingut una "isquèmia o infart intestinal" i més tard, a l'hospital de la Vall d'Hebron, et van fer el primer trasplantament d'intestí realitzat a Catalunya . Els darrers tres anys han tingut de tot, alegries per la teva bona evolució, ensurts cada cop que hi havia petits problemes, mals de cap quan els problemes eren més grossos i, al final, llàgrimes i un dolor immens en veure que ens deixaves. Però no han estat tres anys perduts. Aquest regal que ens has fet, aquests tres anys de lluita constant demostrant les teves ganes de viure, oferint-nos somriures tot i el teu dolor, ha servit de molt. Tot ha tornat al seu lloc. Havies de marxar en pa

Em premetreu uns dies de silenci., si us plau. Aquesta matinada s'ha mort el meu germà Carles. Tenia 40 anys recent fets i molta vida per endavant. Ha patit molt els darrers mesos i al final ja descansa en pau. Avui i demà estaré al tanatori de Reus i el dilluns al matí, a les 9, hi haurà el funeral a l'Esglèsia de La Sang de Reus. El cos em demana que us descobreixi més coses sobre el meu germà, que en parli una mica més. Ara mateix no puc però el proper post anirà dedicat a una gran persona que, ara mateix i com deia el meu pare aquest matí, deu estar cuidant al meu avi allí dalt, al cel. Per cert, el destí ha volgut que en aquests moments m'hagi quedat sense telèfon mòbil. Ahir divendres el vaig perdre al tren que em duia a Barcelona. Ho dic perquè no podré escoltar missatges ni rebre trucades. El destí és el destí.

Les protestes dels pagesos sempre m'han semblat molt justes. Demanar una rebaixa del preu del gasoil és just, demanar que l'avellana de Reus sigui més cara que la turca i exigir que la turca no arribi al nostre país, també és de justícia. Encara és més just que les protestes vinguin pels preus dels productes de la terra. A un pagès li paguen 0,30 cèntims d'euro per un quilo de tomàquets i el mateix quilo es ven al consumidor a 1,41 euros. La síndria els hi compren a 12 cèntims el quilo i ens la venen a nosaltres a 66 cèntims, sis vegades més cara. Els pagesos reben 37 cèntims per un quilo de préssecs que es vendrà a 1,59 euros al mercat. I així passa amb molts productes. El cas més insultant és el de les ametlles: els pagesos reben 0,60 cèntims per un quilo i els barcelonins poden arribar a pagar 17 euros pel mateix quilo. Vist el robatori al qual són sotmesos els agricultors, pagesos i homes del camp, no és estrany veure tractorades com les que ahir va recórrer diferents p

Amb un estiu avorrit, ple d'absurditats i nous mitjans online que llueixen més per la ridiculesa dels seus articulistes i per l'afany d'incorporar al sistema periodístic el "copiar-pegar", sort en tenim de les reposicions d'espais que ens fan viatjar com Callejeros de la Cuatro o Españoles en el mundo de TVE. Si haguéssim de viure de les "pastarades" que ens ofereixen la resta de canals (deixem a banda la qualitat del programa de vins de Canal 33 que ja ens han fet avorrir fruit de les vacances dels cervells pensants de l'autonòmica) ja seriem morts com a polls. Aquesta tele és un "cagarro" però molt em temo que la que ens arribarà, en forma de TDT, ens portarà encara més excrements per les nostres vistes ja adulterades de fems en format televisiu. Mare de Déu, que ens agafin confessats! Per acabar: abans d'obrir nous diaris online, de qualsevol manera, us podeu dedicar a altres facetes menys vistoses i més transparents. I busqueu a

Amb els meus defectes i les meves virtuts, sóc com sóc i m'agrada. Dic això perquè sembla que hi hagi gent que em vulgui fer canviar. Hi ha aquells que ho volen controlar tot fins el punt que sempre tenen la raó i la resta de mortals han de rendir-se als seus peus. Hi ha els altres (que poden ser els mateixos) que es pensen tenir-ho tot ben lligat i no veuen com, cada nus que han fet s'acaba desfent i se'ls gira la truita. Un tercer grup el formen aquelles persones egoistes que, amb males armes i jugant amb els sentiments, intenten aconseguir els seus propòsits. Per sort, tot i els meus nombrosos defectes, no pertanyo a cap dels tres grups que he comentat i que, en ocasions, han intentat fer-me una de les seves víctimes. Jo sóc una persona sincera, massa sincera. Per ser sincer he perdut amistats i malgrat em diuen que ser massa sincer és dolent, sempre dic les veritats a la cara i mantinc aquesta gran sinceritat. Jo sóc una persona prepotent quan treballo. Sempre he pensat

I no es pas el Pont del Diable. Aquí la gent no hi ve a menjar-se la mona, ni a passar el diumenge a la fresca. Ni tan sols és un paratge amb vestigis de l'època romana ple de les restes de la paella, embolcalls dels entrepans i envasos de mitjana consumides en els àpats esmentats. L'únic punt en comú entre el Pont del Diable autentic i aquest Pont del Dimoni ubicat a Vilafortuny, és l'aigua. Si pel del Diable els romans hi feien córrer l'aigua, pel del Dimoni els cambrilencs hi fan córrer, sense voler, les seves motos. Rep aquest nom perquè els renecs dels qui hi cauen. i que escolten sense problemes els veïns de la zona propera al pont, són propis de Satanàs i tenen molta relació amb Déu. Si observeu la foto que enceta el post podreu comprovar com tot aquell que hi baixa, ho fa amb por i amb el vehicle frenat. El problema és endèmic. Sota el pont hi ha un aqüífer, una bossa d'aigua que no para de rajar i que manté inundada la part central de la rampa. Fa anys que

Hugo Chavéz ha tornat ha mostrar els seus poders feixistes tancant 34 emissores de ràdio del seu país, Veneçuela, per ser critiques amb el seu govern. Aquest personatge ridícul no en té prou en presentar el seu programa televisiu personal on diu autentiques barbaritats. No vol que els altres diguin veritats i per això va eliminant tots els mitjans que li toquen la fibra . Diu que hi ha 250 ràdios més pendents de la seva decisió i que podrien tancar portes d'un moment a l'altre.Després, quan no quedi cap mitjà critic, vindrà el poble. També el farà callar sigui com sigui. Els feixistes dictadors són així, proclamen les seves llibertats a cops de bastó contra els qui els fan ombra.

El temps d'oci televisiu a Espanya és tan trist que avui hem pogut veure una entrevista amb la Patrizia, la prostituta de luxe que li va fer meravelles a Silvio Berlusoconi . Ha arribat a Antena 3 per no dir res, per no respondre a les preguntes més interessants per aquest món morbós que ens envolta. Consti que no sóc persona que es miri aquests programes però, tot fent zàping i veient que tots els canals ens ofereixen brossa, val la pena veure la millor brossa. Aquesta Patrizia no ha dit res de nou, ha estat una críptica de luxe, argumentant que allò que volem saber ho trobarem a les gravacions que, diu ella, ha entregat a les autoritats judicials italianes. Vist i escoltat, sabem que en Silvio és encara més viciós i llefiscós (a part de feixista) del que sabíem i podíem imaginar. És una pena que una persona que, en teoria, governa una nació com l'italiana, tingui aquests hàbits. El més trist, deixant a banda que la "chati del Silvio" vagi pel món cobrant i forrant-s