AGRICULTURA MENTAL

Un president d’un país no viu aïllat a la seva casa de sempre, rebutjant el palau presidencial i sense escorta ni controls, donant tres quartes parts del seu sou que destinarà en un futur a la creació d’una granja escola que construirà als seus propis terrenys. Un president d’un país no compareix a altes reunions de caps d’estat sense corbata i amb unes sabates velles, no es nega a anar al cotxe oficial i viatja en el seu vehicle atrotinat que té més de vint i cinc anys. Ni passeja per casa i pel despatx on treballa en xandall perquè assegura que viu com la majoria dels seus conciutadans.  Un president d’un país no admet que ha fracassat en molts intents de crear millores per culpa del capitalisme que ho domina tot, no admet sentir-se derrotat per no haver aconseguit portar l’educació en igualtat per a tots els habitants i especialment per aquells que viuen a l’interior i tenen escasses possibilitats.  Potser per això no s’entén que aquest home, que amb tot e...

Amb el seu llibre “Gomorra” (que vaig llegir al seu moment) va fer trontollar a la màfia des del seu propi epicentre, Itàlia, i va obtenir una resposta clara de La Cosa Nostra: la seva sentència de mort. Ara, amb el seu nou llibre “Zero, zero, zero” , l’escriptor i periodista Roberto Saviano posa contra les cordes als narcos i tot el negoci de la droga a l’Amèrica Llatina.  Saviano dedica aquest nou llibre (que ja tinc a les meves mans) als seus escortes amb qui porta convivint més de 38.000 hores. Cada tres dies ha de canviar de ciutat i allí on viatja va acompanyat per un equip de carabinieri i dissimula al màxim la seva presència sigui on sigui.  Diu ell mateix que és el preu que ha de pagar per jugar la partida iniciada amb la màfia italiana. I té clar, ho diu també ell, que aquesta partida no acabarà fins que la pròpia màfia deixi de controlar la seva vida o la d’altres persones.  Jordi Évole l’entrevistava aquest diumenge al programa “Salvados”. ...

Amb la tristesa de la mort de Jose Luís Sanpedro , que ens ha deixat avui als 96 anys, i basant-me en dos titulars del diari:  1. El fraude laoral se disparó un 86 por ciento en la provincia el año pasado. 2. Tarragona reduce en una quinta parte el número de bajas médicas.   Escric: Entre el personal que defrauda a l’estat fent factures sense IVA o treballant en negre estant a l’atur i els qui demanaven i demanen la baixa mèdica per no anar a treballar, ja veiem com anava i va el país. Si a aquests hi sumem la colla d’endollats pels partits i els molts inútils que no saben fer “la O amb un canuto” i que estant blindats, fa anys, per gestors politics actuals o anteriors, el llistat és d’escàndol.  Seria bo que als qui enxampin col·laborant amb l’economia submergida i als qui descobreixin demanant la baixa mèdica sense necessitar-la els deixin sense feina, atur ni prestació uns quants anys o per sempre si reincideixen.  L’irrepetib...

Gran programa el de “Salvados” emès aquest passat diumenge a La Sexta tot preguntant què hem de fer amb els nostres diners. La millor part va ser el final quan el Jordi Évole entrevista a l’esciptor i economista José Luis Sampedro i aquest li parla, per posar un exemple del tema del programa, d’una frase que Salvador de Madariaga escriu en un assaig històric anomenat “España” i publicat el 1931. Recorda Sampedro que el relat parla d’un poble on hi ha eleccions i on el cacic local va a la plaça major a repartir diners entre els pagesos a canvi del vot. Un d’ells, dels pagesos, li llença els diners a terra i li diu: En mi hambre mando yo. Em va semblar una frase històrica que, reconec, mai havia escoltat. Crec que en aquests temps té moltes lectures diferents. Que cadascú faci la seva.

Sàvies paraules les pronunciades per la periodista Olga Viza al programa Salvados que presenta a La Sexta cada diumenge el Jordi Evole. Aquesta setmana va entrevistar dos referents del periodisme espanyol, dos clàssics que, per motius diversos, han passat a la història per decisions empresarials absurdes. Olga Viza i Iñaki Gabilondo eren els protagonistes d’un programa que va aportar moltes coses als qui ens dediquem a aquest món. Olga Viza, ara anem pel tema del titular del post, va fer grans aportacions durant la conversa mantinguda amb el popular Follonero . Va comentar que, ara fa uns anys, al quedar-se sense feina, va anar apuntar-se a les oficines de l’Inem, com una ciutadana més. Òbviament, quan li va tocar el torn, la funcionaria que la va atendre es pensava que la periodista era allí per a fer un reportatge o una broma però en cap moment per sumar-se a l’empresa més gran del nostre país. També va comentar, i ara si que anem pel titular del post, que en el món de la televis...