EL REGNE DE LES FADES
Un cop vaig escriure un conte per un nen. El protagonista era ell, el mateix nen, i un drac. Per un moment, posar-me a la pell d’un infant va ser preciós, intens, emotiu. I sempre ho tinc present a la memòria. Avui us proposo quelcom semblant. Llegiu amb amor aquesta petita història i regaleu-vos un instant d’infantesa per tornar a aquells anys on tot era creïble i res ens era dolent. Una senyora que somriu en una andana mentre passa el tren. I un home que recull les coses, les posa a la motxilla i va corrent cap al tren que ja marxa. Una noia jove amb un abric vermell saluda al seu nuvi i no el veu. Però ella somriu i el saluda fins que, de cop i volta, ell puja al tren i el tren surt. Ningú se’ls mira mentre es besen a distància però s’endevina que s’estimen. I hi ha un rei que oblida les coses pel carrer, un rei que sempre ho oblida tot. I tot això potser només es veu des de la finestra del regne de les fades... perquè un dia sortirem junts del cinema i sabr...