EL REGNE DE LES FADES
Un cop vaig
escriure un conte per un nen. El protagonista era ell, el mateix nen, i un drac. Per un moment,
posar-me a la pell d’un infant va ser preciós, intens, emotiu. I sempre ho tinc present a la
memòria. Avui us proposo quelcom semblant. Llegiu amb amor aquesta petita
història i regaleu-vos un instant d’infantesa per tornar a aquells anys on tot
era creïble i res ens era dolent.
Una senyora que
somriu en una andana mentre passa el tren. I un home que recull les coses, les
posa a la motxilla i va corrent cap al tren que ja marxa. Una noia jove amb un abric vermell saluda al
seu nuvi i no el veu. Però ella somriu i el saluda fins que, de cop i volta,
ell puja al tren i el tren surt. Ningú se’ls mira mentre es besen a distància
però s’endevina que s’estimen.
I hi ha un rei que
oblida les coses pel carrer, un rei que sempre ho oblida tot. I tot això potser
només es veu des de la finestra del regne de les fades... perquè un dia
sortirem junts del cinema i sabrem que érem nosaltres els actors.
Us ha agradat? Doncs
ara imagineu-vos aquesta història amb molts més ingredients i amb música dolça,
d’aquella que relaxa l’ànima i convida a abandonar allò que estem fent. Tanqueu
els ulls, gaudiu del so de la cançó i poseu cares als protagonistes del vostre
conte i elements al seu paisatge. Us animeu? Només són cinc minuts de l’ara per
pensar en molts anys de l’abans.
Canta el Max
Manfredi, convidat d’honor al festival Al3mura que es farà a la ciutat d’Altamura,
prop de Bari, del 18 al 20 de juliol. Si tot va bé, com ja vaig dir al seu
moment, allí seré envoltat dels meus bons amics italians i amb ganes de
conèixer al Max.
Comentaris