AGRICULTURA MENTAL

Alguns de vosaltres m’havíeu demanat fa temps que posés fotos de les presentacions del meu últim llibre a Tarragona, a Reus i a Itàlia. Avui resolc l’assignatura pendent i us faig aquest regal que us permetrà veure les imatges més curioses dels tres actes.  Feu clic AQUÍ i accedireu als moments més interessants del Cafè Metropol de Tarragona, el Centre d’Art Cal Massó de Reus i el Palazzo Llanfranchi de Matera. Totes les fotos es poden ampliar clicant a sobre d'elles.  Espero que aquest petit present us agradi. La foto que acompanya el post està feta a les escales de la catedral de la ciutat d’Altamura. Al meu costat, asseguda i compartint els auriculars per on escoltàvem a Franco Battiato, m'acompanya la bona amiga Pasqua Spadone.  Per cert, teniu les fotos també al menú principal del blog, a la barra horitzonal que hi ha sota el títol. A la part dreta i central hi ha les imatges de les principals presentacions dels darrers anys. 

Veure la ciutat de Matera nevada, és veure un dels millors pessebres del món. Aquest estiu, quan hi vaig ser per a presentar el meu últim llibre, em va deixar bocabadat per la seva bellesa i antiguitat. A Matera, la gent encara viu a les coves que van construir els seus avantpassats fa més de 8.000 anys. S’han mantingut els habitatges a les coves prehistòriques i a dalt, al costat però sense envair, hi anat creixent la ciutat nova.  La Matera de sempre, aquella on Pier Paolo Pasolini o Mel Gibson hi van rodar les seves passions de Sant Mateu i de Crist, reposa en una vall que a la nit, plena de les llumetes de les desenes cases que hi conviuen, eclipsa a tothom que senti amor per l’art i la bellesa.  Aquesta imatge, feta avui mateix, és acollidora i anima a pensar en el fred, tancar-nos a casa envoltats de calentor i del caliu que ens donen altres persones, la nostra llar, el nostre propi ésser. Sí, aquest és un dels millors pessebres del món. 

Em permeto fer un segon escrit sobre la Lucània i la presència en aquesta regió italiana del Carlo Levi. Ahir compartia amb vosaltres la majestuositat del quadre que l’artista i escriptor va pintar reflectint els rostres de les persones que vivien a les muntanyes de Matera fa mig segle. I avui, complemento la pintura amb les meravelloses fotos que va fer Levi a algunes de les persones d’aquella època. Les qualifico així perquè costa, i moltíssim, captar les emocions amb tanta proximitat com va fer Carlo Levi.  El paisatge rural, la vida sovint tribal o bàsica de gent molt humil, la misèria que es capta a les cares dels adults i la infelicitat que evidencien les dels més petits. Pobresa i austeritat, malaltia i la condemna de ser al mig del no res, envoltat de pedra i desertificació, sent conscient que no hi ha futur per a tu ni per als teus.  Així de sinceres són les fotos, tant contundents com reals. Jo us demano que us les mireu amb atenció, una per una, a...

Sempre hi ha terres pobres que les treballen pobre gent, paisatges deprimits que es dibuixen amb els rostres de persones sense horitzons. És cert que, metafòricament parlant, hi ha dos móns separats pel mateix Déu. A una de les sales del Palazzo Llanfranchi, a la ciutat de Matera, hi ha un quadre monumental que aclapara les mirades de tothom que entra a aquest espai o el travessa de pas. Fa uns dos metres i mig d’alçada i més de 22 metres d’amplada. És una narració històrica de la regió de la Lucània – actualment es diu Basilicata – que va pintar l’artista i escriptor Carlo Levi.  El quadre, imponent i majestuós com us deia, defineix a la perfecció una època convulsa i molt delicada a la Itàlia dels anys cinquanta i seixanta. Van ser anys durs a tota Europa però la Lucània ho va patir més tràgicament. Aquesta zona vivia bàsicament de l’agricultura i aquells anys la sequera va castigar els camps de conreu. El principal recurs d’aquella gent era inexistent i l’altra fo...

L’art té nom propi a tots els racons de Matera, una ciutat amb dos nuclis diferenciats. La part antiga, la més interessant, és plena de coves construïdes dins de les muntanyes, unes coves habitades des de fa més de 9.000 anys i on encara s’hi viu avui en dia. Ara, les cases de les coves, anomenades “sassi” estan més equipades i algunes han estat reconvertides en petits hotelets.  La Matera Antiga es regala des del fons de la vall amb l’elegància del pas del temps i la seguretat de romandre sempre dempeus. No és rar entendre perquè va ser declarada Patrimoni Mundial per part de la Unesco. És una de les moltes meravelles del món actual.  A dalt, envoltant les coves antigues, hi viu (conviu) la nova Matera, la ciutat immersa en la cultura, la que està de moda i s’omple cada nit de milers d’habitants dels municipis més propers. La nova Matera està neta, és una col·lecció d’espais per on corre la festa i el bon ambient, ofereix una abastíssima oferta de restaurac...