AGRICULTURA MENTAL

Ja sabeu que aquests dies faig revisions als llibres d’alguns dels amics poetes que em trobaré a Altamura, on marxo d'aquí a una setmana justa. Un d'ells és el Giovanni Amoruso, una persona plena d’amor i tendresa, forta de caràcter i delicada amb el tracte amb els altres.  El seu somni era publicar, ser escriptor. I ho ha aconseguit. Avui li volia fer aquest petit regal, la traducció d’una de les seves moltes poesies. Ha escollit aquesta perquè, d’alguna manera, significa un crit a la rebel·lió dels sentiments i com a humans, una lluita pels moments i les formes. Espero que us agradi.   SAPS QUÈ BUSCO? Saps què busco? Busco una trobada, una fusió completa. Saps que busco? Busco una passió total, absoluta. Saps que busco? Busco una baralla dolça, sense secrets, sense tabús. I busco cops prohibits on enfonsar les ungles i les dents. Saps què busco? Busco un embolic de carn i sang, de petons i mort, de dolor i plaer. Saps què busco? Busco destrucció...

Com anuncien aquests dies els amics italians, falta ben poc perquè vegi la llum el primer llibre d’una persona molt especial per a tots nosaltres, el Giovanni Amoruso. Es tracta de la primera obra que publicarà, sota el nom de “Dal girone degli innocenti” que, traduït, vol dir “Sobre el cercle dels innocents”. Al Giovanni el vaig conèixer, i el vaig gaudir a fons, el passat mes de juliol quan vaig participar al festival cultural d’Altamura. La seva poesia és plena de sensibilitat i humanitat, clama compromís propi i social, fa un discurs de persona a persona des del vesant més humà i humil que se li pugui cercar al concepte. Ell, el poeta, el Giovanni, enclaustra en molts dels seus poemes totes les pors i temors que l’envolten/ens envolten als éssers humans. Quan som fràgils, la resta del món es fa més fort davant els nostres ulls. Si la història es capgira, si nosaltres ens enfortim, podem posar contra les cordes tot allò que ens proposem. Com diu el Giovanni al princ...

Aquesta part del diari la dedico a parlar del concepte d’amistat que en italià s’escriu amicizia. En ambdós casos, amb una “A” ben grossa perquè a Altamura he conegut a moltes persones que m’han acollit amb els braços ben oberts des del principi, a persones amb qui he connectat des del primer moment, a éssers humans que ja formen part del meu dia a dia. I tots, curiosament, tenen la lletra A.  A ntonio Pellegrino “Il Puro” és una d’aquelles persones senzilles i properes amb qui saps que t’hi portaràs bé. És un tros de pa, una ànima neta i plena de la voluntat d’ajudar sempre als altres en tot. Em recordo al seu costat en tantes i tantes estones... A ngelo Coscia és un altre exemple de persona que es dóna als altres i a la causa social. Treballa amb nens i nenes apropant-los el seu teatret, el Teatro de Din Don. I escriu poesia, narrativa i faules d’aquelles que captiven i sempre deixen missatge.  A lessandra Angelucci, una jove poetessa que dedica a la seva v...