AGRICULTURA MENTAL

Fa dies que ho sospitava i ara ja ho puc confirmar. Tinc Petrucciani a les venes i no hi ha solució possible. Estic desnonat per altres músics i diagnosticat com un malalt de les seves notes, les de Michel Petrucciani.  Quan l'escolto me'n adono de com i quan m'agrada el jazz i de quantes estones he perdut sense regalar-lo a les meves orelles. És una música que l'escolto i gaudeixo en dies especials, com el d'avui, en els que he hagut de prendre importants decisions tot i que algunes acabin sent dràstiques els propers dies.  El jazz em dóna pau i em permet separar els problemes, mantenir pendents els que resoldré més tard i centrar-me en aquell que toca solucionar al moment. Aquesta tarda, fent arxiu de documents que tinc als discos durs portàtils, he descobert cent seixanta gigas de música i unes set-centes de pel·lícules. I entre les troballes, autèntiques joies com la discografia del Michel Petrucciani.   Era gran en Petrucciani, molt gran tot i la ...

Ombres de pa morè desperten raigs, talls de meló de la lluna estòlida amiga dels insomnes. Nost¡algia, que has tastat mai la cendra? - d'un passat groc, amb olor de camp de blat segat, foscors de Magritte i clarors de Miró. Tasta'n. Nostàlgia. Els objectes - els núvols les claus els arbres l'herba les pedres les cadires cada llibre - tindran sempre més ànima que no sentit: més llum més ombra més adjectius més vida. Qui és més ràpids de fer, Aquil.les o bé la tortuga? I si és la llei que hi hagi entre tots dos sempre una diferència a favor de la tortuga, exigua però inabolible, què, aleshores? Arbres i esclat del sol. Desconfieu dels que prediquen que el futur és fixat i el passat ni pel dolor recuperable. Aquesta poesia és del llibre "D'aspra dolcesa" del barceloní Carles Miralles . M'agrada molt i aquest divendres l'he començat a rellegir. Fa anys que havia devorat aquesta obra i ara em tornava a provocat des del prestatge del despatx on dorm fa mesos...