L’OCELL DE LA GÀBIA DEL CAFE DE LA PAIX
A la terrassa del Cafe de la Paix de París, recordo a Battiato convidant-nos a fer-hi un té. Ara, amb el fred al cos i als carrers, ve de gust prendre’l. Al meu costat, una jove francesa seu sola en una taula i mira atentament un home que hi ha dues taules més enllà. Ell té el doble d’anys que ella i no sap que està sent observat. La jove s’aixeca i s’apropa a la taula de l’home. Li demana permís per asseure’s i ell accedeix mentre es tapa amb una mà l’anell de casat que du a l’altra. En aquest punt perdo el fil de la conversa però noto l’erotisme que ella impregna al seu voltant i el desig que recorre la mirada de l’home. A ell, el cos li demana ara, urgentment, sexe animal i brut. Ella s’hi entregarà però busca quelcom més, necessita un amant amb qui jugar, un home a qui provocar i un marit descontent per la monotonia per fer-lo embogir. Ni ho sabien però els dos són dues ànimes bessones que s’han trobat per estar juntes un temps, els mesos que duren aques...