Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta MANUEL OBREGÓN

DIARI DE LES AMÈRIQUES (15): CONVERSES, NATURA I CADERNERES

Imatge
Aquest últim capítol del Diari de les Ameriques l’escric des de Tarragona. El viatge de tornada, després de dues setmanes fora, ha estat llarg però agradable per allò del canvi horari que ha permès dormir quan era realment de nit i arribar a Madrid, i més tard a Barcelona i a Tarragona, sent de dia.  L’anàlisi del viatge toca fer-lo interiorment. Ha estat tot molt intens i bo. He pogut parlar amb calma amb persones que fa temps que volia conèixer mentre altres que ja coneixia s’han obert explicant-me coses que no sabia. Tot ajuda i en aquest cas l’ajuda ha estat molt bona per corroborar que allò que passa a la vida, i que inicialment sembla dolent, ha estat molt bo.  He triat per acabar una imatge feta a l’oceà pacífic, al Puerto de La Libertad, que té molt significació (com el nom del port) i que podria ser un exemple de natura morta tot i que aquesta està molt viva.  Un tronc, arbre que ens deixa veure el bosc, que el mar ha retornat de nou a la terr...

DIARI DE LES AMÈRIQUES (10): UN BOSC DE SENSACIONS

Imatge
El so de la selva, amb els ocells xiulant als arbres i els arbres saludant al vent. El so sempre salvatge, imprevist potser sovint, de la natura que es reinventa a cada moment. Aigua, llum, bosc, tròpic...  És el paisatge del disc "Simbiosis" que ens ha presentat aquest vespre, hora a El Salvador, el músic Manuel Obregón en l'acte principal del VI Encuentro de Escritores que estem celebrant a Santa Tecla. El Manuel, a més de músic, és el Ministre de Cultura de Costa Rica. Però això queda en un segon terme en una persona propera i senzilla com ell. Un piano de cua i un vídeo amb els detalls de la natura que us he explicat han posat les emocions a la nit, única en molts sentits, que hem gaudit i que serà irrepetible. Em guardo dues petites gravacions del concert per a una persona molt especial.  Aquí tot és ple de complicitats com la imatge que encapçala aquest post, captada sense saber-ho els protagonistes, tot demostrant que hi ha persones amb les que sem...