AGRICULTURA MENTAL

Hi ha cançons que marquen la teva adolescència i les del Black em porten un record immens i dolç. Quan va aparèixer primer cop com a cantant, amb un disc que va triomfar a tot el món i un tema anomenat “Wonderful Life”, vaig comprar-me aquell vinil. I també el segon disc que va publicar. I el següent, i l’altre.  Me'ls guardo tots. I tinc les seves cançons al meu llistat de Spotify per escoltar-les cada setmana. Em venen el cap la gran “Everything’s coming up roses”, “Paradise”, “Sweetest smile”, “All we need is money”, “I can laugh about it now”, “Now you’re gone” i tantissimes altres composicions que he gaudit i encara gaudeixo en molts moments i especialment quan surto a caminar als vespres pels camins del poble on visc.  Quan el Black va decidir abandonar el projecte com a Black, va mantenir la seva carrera regalant, com a Colin Vearncombe que era el nom real d’aquest cantant anglès, tantes altres cançons bones. Ell, en Colin o en Black, va tenir un accident d...

És interessant veure que cantants que triomfaven a la dècada dels vuitanta es mantenen en forma. Sobretot tenint en compte que els darrers anys hem estat inundats d’artistes revelació que neixen avui i moren demà, que fan una cançó que els llença a la fama i desapareixen al cap de pocs mesos. Als vuitanta un servidor tenia un llistat ampli de cantants preferits i entre ells hi havia el Rick Astley que es va donar a conèixer amb la imatge de jove elegant amb una veu d’or. I ara el Rick ja té 46 anys però manté les altres dues coses, elegància i veu. La joventut no l’ha mantingut però se li pot perdonar. Canta temes nous però aquells que el van fer famós són encara al seu repertori. Com a exemple, aquesta cançó... Un altre dels meus preferits en aquella època va ser el Black, el que cantava allò de “wonderful live”. Realment es diu Colin Vearncombe i ara té 50 anys però també es manté en condicions. I un tercer cas dels cantants que m’agradaven fa vint i cinc anys...