ADÉU AL SILENCI, HOLA ALS SONS
Sóc ja de tornada al món menys plausible i més tangible que tinc a l’abast cada dia. Després de l’aturada de silenci, reflexió i molta escriptura dels darrers dos dies, reiniciar el camí habitual es fa difícil. Aquí a casa no hi ha hort per gaudir de la terra ni la calma interior entre els murs de pedra i la companyia de la comunitat que tot ho comparteix sense demanar res a canvi. Sempre ens quedarà Paris, com resa la frase, si sabem com i quan anar a trobar-la. En aquest cas, fent un símil musical, sempre en quedarà la Franca Masu. La Perla de l’Alguer actua aquesta nit a Cambrils per a presentar el seu últim disc i les cançons de sempre. Serà un plaer saludar-la de nou, fer-li un bes ben fort i gaudir de la seva veu penetrant i la seva màgica música que et transporta per tot el mediterrani colpejant suaument, com les onades, cada costat del teu esperit. Tot això si l’infecció d’oïda que arrossego fa tres dies (maleïdes piscines) em dóna treva al dolor que no ...