AGRICULTURA MENTAL

Els nord-americans segueixen sorprenent-nos per la seva capacitat de modernitzar-se abandonant, quan volen, aquest conservadorisme que els ha fet tan odiosos i prepotents, que els ha posat d'esquena al món. Per a demostrar el seu canvi a la resta del planeta van escollir un president negre. Ara, amb Obama al poder, han entregat a una dona l'Òscar a la millor direcció. Kathryn Bigelow aconsegueix ser la primera directora amb estatueta en 82 anys d'història dels guardons i a més guanya el "monigot daurat" amb una pel·lícula de guerra. La llista de dones directores, mereixedores de l'Òscar, és infinita si fem la mirada enrere. No cal citar-ne masses. Jane Champion amb "El piano", Sofia Coppola per "Lost in translation" o Lina Wertmuller amb les seves "Seven Beauties" poden representar sense problemes a aquest col·lectiu de grans mestres de la càmera que sempre han estat en un segon pla perquè la societat, l'americana especialment...

Tres quartes parts del planeta van rebre amb entusiasme la victòria d’Obama i el seu nomenament com a President dels Estats Units. Sabíem que l’altra opció, l’altra candidat, era una cortina de fum i un perill públic per donar continuïtat a les politiques nefastes dels Bush, pare i fill, i en Clinton. La seva simpatia, el seu discurs, la seva proximitat, el seu color de pell i, sobretot, una gran campanya feta a base de talonari, van portar-lo a la Casablanca i allí va néixer el mite. Obama és bo, és humà, fa les coses bé i les que li surten malament son herència de l’administració Bush Jr. Obama és tant líder i tant diferent als altres que ara ha estat premiat amb el Nobel de la Pau. No s’ha tingut en compte que és el president del país que més doblega, amb el poder de les armes i humiliant i saltant-se els drets humans a la torera, a la resta del món. Amb l’arribada d’Obama no s’han acabat les ocupacions americanes als països de l’Orient i en alguns casos fins i tot s’han increment...

Ja sé que és el tema del dia i que està més "sobat" que el presentador de Sálvame però els meus amics i familiars em demanen que en parli. Ja la veieu, és la foto de la Zapamonster, la família de Zapatero al complet acompanyant als Obama. De la Zapamonster en sabem moltes coses com ara que el pare Zapa haurà d'avançar les eleccions per la seva mala gestió política, que a la Zapa mare l'han endollat a corals i orfeons de prestigi per fer-la feliç en una de les seves passions, i no ho dic que ho faci malament, la de cantar. I ara, gràcies a la premsa groga del nostre país, hem conegut, com diria en Ferran Monegal, els dos ocellets, ocellets negres més propers a una novel·la d'Edgar Allan Poe que a una història més infantil com correspondria a la seva edat. Pin i Pon Monster són gòtiques i amb els seus vestits i la seva imatge dibuixen a la perfecció la realitat del país que govern el seu pare, ben negre Els intents del gabinet de ZP de retirar, amb molt poc talant i...

Cal augmentar els impostos per garantir les pensions ( ho diu Pepe Blanco ) mentre un dels grans de l'economia espanyola, ara ja en hores baixes, no pensa votar els pressupostos de ZP i deixa el escó de Diputat a Madrid ( ho ha fet Pedro Solbes ) i als Estats Units es defensa el sistema que permet engreixar com a porquets als dirigents dels bancs, els mateixos que reben injeccions econòmiques dels seus governs ( ho defensa Obama ). Ni San Pedro ens salvarà veient aquesta situació que se'ns pinta i on "el blanco" ens té negres i "el negre" (sense cap to despectiu) ens deixa blancs i atonits, sense aire per a respirar perquè Europa és com un mico de repetició i fa allò que executa primer el país dels yankies. Al final resulta que el govern ZP s'ha gastat els diners dels avis en altres coses i ara ens acabarà de rematar amb impostos mentre a Solbes encara li queda una mica de dignitat per plegar i Obama ens comença a fer la perla, a fallar.