AGRICULTURA MENTAL

XORIÇOS: DONEU-NOS JA EL TOC DE GRÀCIA L’espectacle és lamentable però fa tant temps que dura que ens hi hem acostumat. El degoteig constant de casos de corrupció que llegim, veiem i escoltem als mitjans de comunicació s’ha convertit, en certa mesura i perquè hem passat de la indignació inicial a la resignació d’ara, en un espectacle morbós. Ara, cada matí al llevar-nos, sabem què ens trobarem als diaris i a les televisions. I fins i tot esperem, sense cap por, que surtin un nou cas de “xoriceig” per part de qualsevol polític i de qualsevol partit. De fet necessitem aquesta dosi de masoquisme diària que ens recordi que vivim en un país diferent als altres, on l’art d’estafar per part dels qui més guanyen està garantit, un país del qual en parlen els altres estats com si fos el paradís dels lladres i els cecs. Les nits dels dissabtes, el dia de la setmana amb més consum de televisió, la merda ens arriba al coll tot fent zàping. Els debats de les principals cadenes tenen un so...

CatalunyaCaixa passarà a la història per ser el pitjor dels referents en matèria de gestió com a entitat financera. Fa poc llegíem aquesta noticia a tota la premsa: Mentre els beneficis de CatalunyaCaixa s'han reduït a la meitat en només sis anys, la retribució de la cúpula s'ha multiplicat per dos. L'any passat, cada membre de l'alta direcció i el consell d'administració va cobrar, de mitjana, 176.000 euros. És el 93% més que l'any 2004. Avui el diari ens dóna una nova sorpresa que contrasta amb la Informació anterior i que ens diu que la Fundació Caixa Tarragona elimina el programa “Tu ajudes” que aportava diners a associacions i col•lectius socials sense ànim de lucre. Parlem de les associacions de paràlisi cerebral, familiars de malalts d’Alzheimer, la de famílies de disminuïts psiquics, la de pares de minusvàlids, la de nens amb Cáncer o la pròpia Càritas Diocesana. Amb la decisió de tancar l’aixeta de diners als qui treballen en pro dels a...

Tinc la lleugera sensació que es col·loca al capdavant dels grans organismes econòmics mundials als més tarats de la seva promoció. Mentre encara tenim recent el capítol de l’escàndol sexual del fins fa poc president del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahnn, ens arriba la proposta que ha fet la directora gerent d’aquest mateix òrgan, Christine Lagarde, per frenar els riscos creixents de l’economia. Aquesta senyora considera que cal que els governs europeus injectin encara més diners als bancs perquè únicament amb la nova capitalització es podrà evitar que la crisi del deute europeu ens porti a una recessió global. La proposta no deixa de ser un desafiament a una societat ja cremada i farta de veure com els bancs reben diners dels governs però mantenen tancada l’aixeta quan vas a demanar crèdits o ajudes per afrontar una hipoteca que molts no poden pagar. Els bancs es queden els nostres diners que gestionen els governs i que els mateixos governs els donen i segueixen...

Al Ministre de Treball, Celestino Corbacho, li hem de donar un 10. Encara millor, una matricula d'honor. Entra en aquesta secció d'il·luminats per haver dit una veritat més gran que les mentides de Zapatero (i mira que són grosses). Corbacho ha tancat la boca als bancs i caixes que ara es permeten el luxe de donar consells als ciutadans a qui acusen d'haver malgastat en temps de bonança. Les acusacions les fan els mateixos bancs i caixes que ara mamen de l'estat amb les ajudes que els han donat i que enlloc de destinar a les pimes, es guarden per generar més ingressos particulars per a les seves arques. Bé, el Ministre Corbacho els ha dit tot això: "Ya que desde el sector financiero se dan tantos consejos al sector laboral, voy a recordarle una cosa: que es el culpable de la situación del ladrillo. La inflación del sector inmobiliario, quien la amparó, quien la promovió fue el sector financiero" "No se hubiese construido tanto en España si las hipotecas n...