LOS ÁRBOLES MUEREN DE PIE
M’agrada molt veure les obres de teatre sobre l’escenari però una altra cosa és llegir-les en un llibre. No hi estic habituat. Garcia Lorca, el meu poeta preferit i que a més és un gran creador d’obres teatrals, és l’autor que he llegit més pel que fa al teatre. Aquesta tarda he escollit un altre gran autor teatral, Alejandro Casona. L’obra escollida, “Los árboles mueren de pie” . He triat una frase que defineix l’obra: Mira ese árbol del jardín: hoy vale porque da flor y sombra, pero mañana, cuando se muera como mueren los árboles, en silencio y de pie, nadie volverá a acordarse de él. Els personatges de “Los árboles mueren de pie” són plens de matisos i la història és molt interessant: un avi, el seu net real i el seu net postís amb la novia postissa. Els quatre personatges principals de l’obra reparteixen el protagonisme d’una obra que destaca, sobretot, per la bellesa d’algunes parts (moltes) del guió. Hi ha un altre fragment que em sembla molt bell i poèt...