AGRICULTURA MENTAL

Serà una jornada especial. Parlo del proper dijous 8 d’abril, dia de presentacions a Cambrils. La primeta cita ens portarà al Centre Cultural del carrer Sant Plàcid on el Jesús M. Tibau , escriptor i blocaire de referència a Catalunya, presentarà el seu darrer llibre “Una sortida digne” , un recull de contes de molta qualitat que ens permeten, amb petites dosis, esbargir-nos i desaparèixer del mon real mentre devorem les pàgines d’aquesta obra. Tinc el plaer d’anunciar-vos que el Jesús em va preguntar si volia fer l’acte de presentació d’aquest llibre i, òbviament, vaig respondre afirmativament. No passa cada dia que puguis participar un acte important com aquest i allí serem, dijous dia 8 a les 19.30 hores al Centre Cultural de Cambrils. No avanço gaire més sobre l’acte però si que us dic que, possiblement, hi hagi sorpresa musical inclosa. Parlant de música, el mateix dijous dia 8 es presentarà, a les deu de la nit al Marro Cafè de Cambrils, l’associació “Cambrils, la Mar de Jazz”...

Fa uns dies vaig respondre una enquesta sobre música i una de les preguntes que se’m plantejaven era quina és la meva peça de música clàssica preferida. Tot buscant al meu arxiu mental vaig trobar la meva resposta al cap d’un parell de minuts. El llistat de joies clàssiques que em posen els pels de punta, que m’emocionen, em fan plorar o em porten a l’eufòria no és pas curt. Però hi ha una peça que m’agrada molt. És napolitana i es diu “Core ‘Ngrato” que vol dir Cor ingrat . L’han cantat tots els tenors del món de les darreres dècades. H i ha versions del tema que són una meravella però em quedo amb dues, la de Pavarotti i la de Jaume Aragall. Les dues per la seva introducció musical potent i per la potencia de les seves veus. Ara la vull compartir amb vosaltres i he triat la versió que en van fer al seu dia els Tres Tenors (Pavarotti, Carreras i Domingo). De pas us poso la lletra en napolità i la traducció al català que acabo de fer. Espero que us agradi. Catarì, Catarì, pecche...

Fèlix Billet, el xoriço del Palau, s'ha quedat sense passaport. Aquest dilluns i després de declarar davant del jutge , acompanyat del seu inseparable company de delictes Jordi Montull, Billet ha hagut d'entregar aquest document que el priva d'escapar-se a una part dels països del món. Fugir, el que es diu fugir, podrà fugir igualment a tots aquells indrets on no cal el passaport per entrar i, que jo sàpiga, no són pocs. Segons les primeres informacions publicades un cop s'ha acabat la visita dels dos "fills de Revilla" al jutjat, sembla que els dos s'han negat a parlar de temes importants com les aportacions realitzades a fundacions de caire polític, el desviament de 2,3 milions d'euros en bitllets de 500 o l'import total del seu espoli a les arques del Palau. De moment també hem de criticar al jutge que porta el cas, Juli Solaz, per desestimar dues peticions molt importants: que els dos xoriçillos Billet i Montull ingressessin a presó i que la Di...

No em costa gens reconèixer que, de moment, el govern de la Generalitat de Catalunya està actuant exemplarment en tot l'afer del Palau de la Musica i el seu principal implicat Fèlix Millet, president de dia i xoriço de nit. La petició que el Conseller Antoni Castells ha fet a Millet perquè torni la Creu de Sant Jordi que li van atorgar ara fa deu anys, és un pas més del respecte que mostra el govern envers la Fundació Palau de la Música i tots els catalans que l'envolten i hi han fet aportacions. Millet, personatge sense escrúpols i lladre expert que va destinar els diners que no eren seus a construir-se cases i viatjar per tot el món, ha de tornar aquesta insígnia i, com deia fa uns dies a un altre post, tots els diners que ha xoriçat. I si no els té, que li embarguin les dues cases i les venguin per recuperar els 3,3 milions d'euros que, de moment, diu que ha robat. El govern català admet errades per part de la Sindicatura perquè aquest òrgan no va fer un seguiment dels m...

Ens diu El PUNT: Fèlix Millet, expresident del patronat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música ha entregat al jutge una carta auto-inculpatòria en què confessa haver desviat per al seu benefici personal almenys 3,3 milions d'euros, que va destinar, entre altres usos, a reformar immobles de la seva propietat i a pagar viatges a la seva família. Millet mostra el penediment, demana disculpes i exculpa la resta de directius del Palau, a excepció de la seva mà dreta, el director administratiu, Jordi Montull, que també va participar de les irregularitats, segons la seva versió. On hem arribat? Qué en fem ara d'aquest impresentable? Com és possible que puguin posar la mà a la caixa amb tanta facilitat? A aquest senyor, això és un dir, li han de fer tornar els diners euro a euro, això és una utopia. Aquest personatge, gran català de cara a la galeria i gran xoriçó portes endins, ha de pagar el mal que ha fet a una institució tant important com la que ha representat i, de pas, ...