Archive for de juliol 2009
SEGUEIXEN SEMBRANT LA POR

CONSELLER SAURA: QUÈ FEM?

Al Conseller ja no se'l creuen ni a casa però ja sabeu la dita: No hi ha més cec que el que no hi vol veure. Joan Saura creu que ha fet bona feina com a conseller, tan bona que ha de continuar malgrat no es torni a presentar a les eleccions autonòmiques. El cap polític dels Mossos d'Escanya diu que li encantaria seguir sent conseller amb el futur tripartit, deixant a banda que hagi anunciat que no es torna a presentar.
Home, a mi m'encantarien moltes coses que mai aconseguiré però no es preocupi, els catalans farem els possibles per fer realitat els seus somnis. Posarem al tripartit a l'oposició i així vostè podrà ser conseller a l'ombra. Cap problema. Mentre no arribi el moment, recordi aquella altra dita castellana: en boca cerrada no entran moscas.
IL.LUMINATS (6): ELS 200 GUILLATS

CONSELLER SAURA: LI FAREM UN MONUMENT

Senyor Saura, sigui honest i admeti que vostè, com el seu partit, és més proper al cementiri dels elefants que no pas l'Olimpi dels Déus. Passarà a la història com el polític verd que gasta mòbils d'última generació, l'ecologista que viatja en cotxes de luxe i seients de pell i, sobretot, com el "xapuses del finançament", el pacifista pro-okupes que ha fet fora a tot aquest personal de les seves cases ocupades i que ha dirigit el departament de bastoners (mossos d'esquadra) on la llenya es reparteix gratuïtament i sense sortejos previs.
Senyor Saura, bon vent i barca nova. Per cert, la barca que sigui sense rems i sense rumb, com la seva gestió política.
NET, CURIÓS I ENDREÇAT

Fa setmanes que no veuen l'aigua, setmanes durant les quals han rebut la visita diària, i molt massiva fruit de l'increment de població a l'estiu, de les bosses de brossa que ja porten mosques incorporades. Aquestes mosques s'agrupen amb les que ja resideixen als contenidors i, totes juntes, fan petar la xerrada tot lloant la tasca del govern cambrilenc.
Els veïns de la zona s'acosten a aquests negres i llefiscosos recipients amb mascaretes i guants sanitaris. Jo, no. Jo he optat per llençar la bossa d'escombraries a distancia, a uns trenta metres i amb una catapulta construida per aquesta ocasió. Els primers dies el sistema té les seves errades però acabes agafant la pràctica i al final, entren a la primera.
L'ART DE DESINFORMAR I MAREJAR LA PERDIU

MENTRE DORMS
LA LLEI DEL MENOR

TINC LA GRIP A

He començat a plorar amb desesperació, he escrit en un tovalló de paper que m'han deixat les infermeres allò que pensava, com aquell que signa un contracte amb el Barça però sabent que el receptor és la mort.
M'han fet moltes proves i més. Mentre me les feien, els metges ja em donaven per infectat i futur mort. Llavors ho entès tot, tenia els minuts contats. 37 anys a prendre vent i la vida passant ràpid entre la meva angoixa de malalt a punt d'acabar en aquest estat per passar al següent, el de no res.
Però ha arribat l'esperança. M'han passat el telèfon tot dient-me que em trucava la Ministre de Sanitat. Trinidad Jiménez m'ha acompanyat en el sentiment però m'ha comentat que estan buscant la vacuna i que, tot i que jo sigui una víctima de la pandèmia, la mort no quedarà en un no res. La Ministre ho ha deixat clar tot explicant-me que la vacuna bona arribarà entre l'octubre d'enguany i el febrer del proper. I li he dit que no passa res, que els 8.000 morts que ella ha calculat que hi haurà a Espanya enguany com a víctimes de la Grip A entenem que tot té el seu temps, que assumim el paper que ens toca. Ja sabem que el govern té moltes altres ocupacions, més importants, que no pas els 8.000 desgraciats que la palmarem en nom d'una medicina que navega en el caos gràcies als governs, com l'espanyol, que dediquen a I+D una dècima part del que dediquen a altres temes com ara l'exercit o les campanyes electorals.
Al final, ha hagut de marxar pel meu propi peu de l'hospital tot dient-los que no tenia la GRIP A, que estava una mica enGRIPAt.
Us imagineu quina broma més macabre que acabo de fer? Doncs això que és una broma aviat s'aproparà a la realitat. Per algunes persones, tristament, ja ho és davant la seva pròpia impotència i la dels seus familiars.
Ells, els governs, no saben què és aquesta grip, no saben d'on arriba, on acabarà, què fer. Estem perduts. Feu-me cas. Abraceu als vostres ara que podeu perquè jo tinc por del desconeixement dels qui ho haurien de saber tot en aquests àmbits. Per cert, són dos quarts de tres de la matinada, estic molt bé i vaig a dormir.
54 PLACES VACANTS PER A PERIODISTES

Hi ha excepcions com un diputat socialista per Tarragona que és al Congrés dels Diputats i que segueix narrant les seves peripècies pels carrers i locals de la capital. Mai explica res del què fa el seu grup per les nostres comarques i quan ho fa, ens enganya i s'enganya a ell mateix. A Espanya li pertoquen 54 eurodiputats o sigui que hi ha lliures 54 places. No sigueu rucs i envieu ja els vostres currículums. Per cert, s'accepten fotocòpies del carnet de militant com a part del document.
IL.LUMINATS (4): LA TELEVISIÓ DE CHAMPIONS

EL PAISATGE ÉS CATALUNYA

FORMES DE CANTAR: DOMANI I BERLUSCONI

A nivell solidari avui us vull donar a conèixer una iniciativa del món musical italià. Desenes de cantants s'han unit per cantar una cançó dedicada a les víctimes del terratrèmol amb el compromís de destinar els diners que s'aconsegueixin a un fons comú per ajudar als qui es van quedar sense res.
El tema es diu DOMANI (Demà), és molt tendre i descobrireu veus de cantants que no coneixeu. Espero que us agradi. Si voleu saber qui canta cada frase, feu clic aquí, i anireu a la pàgina on hi ha el text amb la frase i el cantant que la canta.
POST 500
Tot i el bitllet que acompanya el post, aquest blog no té preu i entrar-hi, gaudir-ne i llegir els escrits, és gratis. Aquest és el post número 500 i fa pocs dies aquest espai anomenat Tot és possible celebrava el seu segon aniversari. No cal entrar a analitzar quanta gent ens ha visitat des de la creació del blog i quants comentaris s'hi han generat. Les expectatives s'han complert amb escreix i estic molt satisfet d'haver estat constant escrivint quasi a diari per plaer, sense cap obligació. Potser no és el blog més maco de la xarxa, potser no és el més visitat, potser hi ha gent que s'hi ha avorrit però, en tot cas, és el meu blog i per a mi és el millor. Moltes gràcies a tots els qui hi heu participat i ho feu encara. Compartir no és fàcil i dir les veritats comporta disgustos, pressions però també alegries i la confiança de saber que allò que dius, ho dius donant la cara.
D'aquí a poques setmanes tinc previst fer una cos que fa temps que desitjo. Serà gros, us ho asseguro. Els qui hem llegiu habitualment i els companys blocaires ja en rebreu noticies. M'he escapat un moment de la festa del barri dels Ametllers per a escriure aquest post. Torno a marxar, encara queden molts actes i molts minuts per compartir amb els meus veïns.
LES FESTES DE BARRI
Mentre els polítics s'entretenen endollant als seus amics i militants com a càrrecs de confiança, tècnics, coordinadors, síndics i altres categories laborals fetes a mida, la societat es mou i batega lluny d'ells. El poble viu a les esquenes dels seus governants i gràcies a aquesta acció funcionen moltes coses com ara les festes de barri.
EL DEFENSOR DE LA CARTERA

L'equip de govern tarragoní ha demostrat tenir menys llums que el cotxe dels Picapiedra i ha decidit que el Síndic cobri 800 euros per assistir als plens municipals. A més se li ha creat una comissió a mida que es reunirà cada quinze dies i amb la qual cobrarà uns altres 800 euros cada cop que es faci. Feta la suma, per ocupar un càrrec que fins ara del tot altruista, el síndic tarragoní guanyarà cada mes entre 2.400 i 3.200 euros depenent de si hi ha un sol ple o n'hi ha dos. Tot plegat, un nou insult a la nostra intel·ligència, una nova vergonya de la classe política.
Amb la paga al Síndic, aquest deixarà de ser independent i estarà al servei dels seus amos perquè ja sabeu la dita: mai es mossega la mà del qui t'alimenta.
Al cementiri dels elefants polítics de primera, amb seu al Parlament de Brussel·les i al Senat de Madrid, hi hem de sumar aquest que serà de segona i que acollirà, amb amor i molts bitllets, aquells que no estan prou preparats per ser recompensats amb un càrrec polític però que han fet favors i mèrits suficients per tenir una altra premi.
NO ENTENC UNA COSA

APA ! JA ÉS AQUÍ

ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS

JOROÑA QUE GAROÑA

BALTASAR PORCEL

IL.LUMINATS (4): BOCATAMAN

Ahora con medio dia de trabajo estoy feliz porque tengo mi público. He llenado el aforo, he acabado el pan, butacas llenas, éste es mi teatro.