AGRICULTURA MENTAL

Garcia Lorca va crear el grup de teatre ambulant La Barraca. Federico, un dels genis més grans que han nascut a Espanya els darrers segles, entenia a la perfecció que l’art ha d’arribar a totes bandes. Quan la cultura i el coneixement avancen i es mouen a través del territori, en aquella acció que jo anomeno transhumància intel·lectual, les sinergies i les unions fan possibles meravelles.  Una d’elles, és que el flamenc arribés a terres orientals que, en part, han patit també una petita europeïtzació. Turquia és el país que més ha sofert aquesta invasió subtil, voluntària i beneficiosa a primer cop d’ull. Per això allí sí és possible escoltar aquesta peça flamenca composada i cantada per turcs. El Berk Gürman canta en primer lloc i després entra ella, la Öykü Gürman. La peça es diu Nankör Kedi. Sense paraules... i visca la transhumància intel·lectual.

Es tracta de canviar el nomadisme cerebral que patim sovint per iniciar un pasturatge de les idees i conceptes més concebuts i ancorats a la nostra memòria, dels hàbits de pensament per dotar-los d’una nova productivitat.  Cercar els assentaments fixes on guardem les nostres experiències i traslladar-los al nucli central on posem tot allò que ens fa governar la nostra ment.  Però ara, i com es tracta d’una transhumància, les experiències mantenen la seva forma inicial però duen altres passos, altres raonaments.  És un concepte nou que he creat i defineixo així: transhumància intel·lectual . Acabo d’exercir-la ara mateix, a les dues de la matinada, i ha servit de molt. Mantinc el continent de sempre, sa i estalvi, però ha variat una part del contingut. Ara caldrà no perdre el ramat de nous propòsits trobat en el procés i evitar que algun dels conceptes acabi esgarriat.  P.D: Aquest proper cap de setmana, aquest blog patirà una transhumància física...