SOBRE BEATLES I EL SEU LLEGAT
Fa uns dies, pocs, parlava amb algú sobre els Beatles i vaig afirmar, sense dubtar-ho, que considero que no han estat mai un bon grup. Puc dir, això sí, que van ser el producte de màrqueting musical més gran del segle XX. Situar a quatre joves sense grans atributs musicals ni veus melodioses a l’Olimp dels Déus, és una labor de grans creadors publicitaris. A mi, personalment, els Beatles no m’han agradat mai. Ben poques de les seves cançons que arriben o toquen la fibra, ben poques em desperten algun porus de la pell. Qüestió de gustos. Però ara vaig al pla més individual, músic a músic, i aquí podem salvar alguna cosa. Òbviament, parlo de cadascun d’ells en solitari, un cop havien deixat el grup. De John Lennon, se’n pot salvar Imagine (1971) i para de comptar. De Georges Harrison pot passar justeta My Sweet Lord (1970). De Ringo Star, res de res. La cosa canvia quan parlem del Paul McCartney, líder d’aquells Beatles que, posteriorment, ha fet grans aportacions al ...