AGRICULTURA MENTAL

Ara que ets lluny i plena de silencis, que cerques la pau al teu entorn, que dónes la mirada a l’aire. Ara, amb la llum del nou paisatge i un gest de quietud, despentina l’ànima i obre els sentits, deixa’t conduir per les contrades que et regalimen pels peus i et duen l’aigua, la pluja, el fred. Calma’t a glops de vida, respira al moment, segueix brillant.  Avui us ofereixo una perla visual i poètica. De la pel·lícula “Mi vida sin mi” , el fragment “ Ésta eres tú” .

Aromes del primer cafè del matí. Núvols esperant que els miris. Nitidesa al cel que et protegeix. Aire nou i fresc al gest que fas quan et dónes.  Suavitat a la pell. Alegria als ulls. Nuesa al rostre. Tendresa als llavis. Orgia de sensacions en el tacte. Somni constant que es tradueix en realitat i es manté en el present.  Acaronar amb els ulls closos. Nodrir les abraçades. Tastar els llavis. Olorar els cabells. Naufragar al cos desitjat.