MADRID 1987
Tots tenim l’hàbit de crear mites però els mites són feliços passant desapercebuts, sent banals i senzills elements que transiten per la terra. Tots tenim referents, fonts de les que bevem, algú que ens ha adoctrinat, que ens guia d’una o altra manera. Però, us heu preguntat què faríem si tinguéssim davant a un d’ells, un personatge a qui admirem i amb qui ens emmirallem, i comprovéssim que es desdibuixa, que s’esfondra com un gran gratacels davant nostre. Madrid 1987 , pel·lícula del sempre genial David Trueba, ens posa en safata la visualització i el plantejament d’aquesta pregunta que us formulo. Una jove estudiant captivada pels articles d’un periodista va a casa d’ell i el coneix en persona. Minuts després, els passa quelcom que els manté ben a prop, a pocs metres, durant la resta de la història. Hi ha dos sols actors. El gran José Sacristán que omple la pantalla amb la seva veu i la bellíssima Maria Valverde, actriu de qui em vaig enamorar quan va iniciar...