Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2009

UN GUIÓ ESCRIT I UNA ESCENA FRIKI.

Imatge
Ja sé que algú se'm pot enfadar però, o ho dic o rebento. El numeret de la candidatura de Tarragona als jocs mediterranis del 2017 ja m'està cansant i m'ha acabat la paciència per les formes i no pel seu contingut. El viatge de la delegació tarragonina a Madrid podia haver estat molt més senzill i la delegació molt menys nombrosa. Bàsicament perquè estava tot dat i beneït o, com diu avui el Punt , el guió ja estava escrit. Ens deien que la de Tarragona era la candidatura que tenia més possibilitats, que estava molt ben posicionada, que les coses s'estaven fent bé... Home! però si no hi havia cap més candidatura espanyola! Així, no calia un numeret d'aquesta magnitud, no feia falta tanta gent a los madriles ni la friki-escena de l'alcalde lloant la feina feta i sent rebut per desenes de persones (cinc desenes) que a més són voluntaris de la candidatura.No dubto que gent com el Salvi Guinart i el Pere Valls han fet una molt bona feina com a ambaixadors de la ci

MÉS BLOGS, MÉS DIGITALS

Imatge
Feia temps que no comentava les novetats que vaig incorporant a les seccions dels espais més interessants (blogs que segueixo) i a altres apartats com el de premsa on he anat incorporant diaris digitals de diferents indrets de Catalunya o d'Europa. Els darrers mesos la secció de blogs ha crescut molt notablement amb incorporacions importants de blocaires com la M.Z, Esther, Agnès, McAbeu i tants altres . La secció de digital s'ha internacionalitzat i hi he sumat premsa italiana, alguna de francesa i altres del nostre país. Són mitjans que vaig descobrint mentre viatjo per la xarxa i, en el cas dels italians, que dirigeixen persones que he conegut recentment en persona i amb les quals mantinc una molt bona relació. Ara hi podeu llegir mitjans en xarxa com el Diari de Menorca, Diari de Mallorca, Penedès Digital, el Capgròs (Mataró), diari del Maresme, Diari d'Osona, Il Golfo d'Ischia, Il Giornale, Il Corriere di Fermano i el Montpellier Journal entre altres. També tin

2017, DE TOT EN DIUEN LEMES.

Imatge
Amb el màxim respecte als meus amics Salvi Guinart i Pere Valls, membres de la candidatura Tarragona 2017 i vicepresidents de la mateixa, confesso que sóc un mortal més que no entén la nova campanya d'aquest col·lectiu per a fer promoció de l'esdeveniment i que han batejat amb el nom de "Tarracajorrani". Com a professional de la comunicació i el màrqueting, ni l'entenc ni sé per on agafar-la. De fet, vist el vídeo elaborat pels propis responsables de la candidatura, un 99 per cent dels enquestats no saben pronunciar la paraula a la primera i un cop pronunciada segueixen sense entendre-la. L'1 per cent restant pertany a les voluntàries del Tarragona 2017 que, cada minutet de vídeo, surten per dir la parauleta màgica sense problemes. Es nota que el màrqueting de la candidatura tarragonina té llacunes, moltes i molt grans pel que hem vist, i em sap greu per la bona gent que impulsa el projecte. No poso en dubte que Tarragona sigui escollida per acollir els jocs m

TEMPTACIONS DE LUXE

Imatge
La música, una de les meves principals passions, em regala sovint instants irrepetibles, sensacions úniques, regals breus que em traslladen a nous horitzons, que em transporten a indrets on tot va millor, on tot és possible. Sóc un amant de les melodies i col·lecciono especialment bandes sonores de pel·lícules, música folk i tot allò derivat o que envolta a un moviment que es va batejar com a "new age" i que ha tingut tantes derivacions com s'ha volgut. Potser el new age no és pare de res o potser és pare de tot. El minimalisme, moviment proper a aquest que comento, també m'apassiona. No em posaré a dir noms dels músics i compositors d'aquesta "nova era" que m'agraden però si us citaré alguns dels que he vist en directe: Michael Nyman (amb entrevista inclosa), Wim Mertens (amb entrevista inclosa), Philip Glass, Suzanne Ciani, Balanescu Quartet i Oystein Sevag. A la meva llista de preferits hi sumo a partir d'ara al Robert Bonet , un dels princi

TOT S'ACABA I TOT COMENÇA

Imatge
Unes coses acaben i altres són a la cantonada. Els deu dies de relax al càmping Torre de la Mora s'han esgotat aquest diumenge. Ha estat una experiència fantàstica. La mobilhome on hem estat aquests dies era just davant del mar i des d'allí hem vist com s'amagava el sol, com tornava a néixer de bon matí (mireu la foto feta per la Mar) i, fins i tot, hem viscut en directe la tempesta de la matinada del diumenge. Tot i ser de càmping hem fet vida quasi normal a nivell laboral. S'ha anat a treballar o s'ha treballat amb el portàtil, vam ser a Tarragona la diada de Sant Jordi i vam gaudir dels amics que van venir a sopar a la nostra mobilhome. Aquesta estada de relax també ha servit per a comprovar l'abast de la crisi i la seva afectació a les butxaques dels ciutadans en els seus moments d'oci. La nit del València-Barça els bars de la zona eren plens com sempre, el càmping tenia un nivell d'ocupació molt alt i els seus usuaris han seguit comprant allò de se

LA CALMA OBLIGADA

Imatge
Hi ha moments en què has de desaparèixer abans que el teu propi entorn et mengi. Parlo dels moments en què tot et va en contra i res et surt com vols. Ès just quan te'n adones que et fan falta unes jornades de descans, una setmaneta perdut al mig del bosc o davant la mar, un kit kat sense donar explicacions i amb el convenciment que a la tornada tot serà millor. Per aquest motiu vaig desaparèixer aquest passat divendres i continuo missing, perdut. Pendent d'iniciar un nou repte professional, serà a partir del proper dia 27 d'abril, gaudeixo de deu dies de calma al meu càmping favorit, el Torre de la Mora. Va ser idea de la meva dona i la va encertar de ple. Som en una mobilhome situada davant de la cala principal. Tenim el mar a deu metres i el sol sobre els nostres caps. Al bosc on plego espàrrecs cada mati hi arribo a peu en cinc minuts i el super, molt ben assortit, el tinc a cent passos. Em dedico a no fer res que no vulgui i vaig a impulsos segons els desitjos del meu

LA SIMFONIA D'INTERNET

Imatge
Google i Youtube han creat un projecte emocionant i que ha permès crear la simfonia oficial d'internet. Més de 3.000 persones, músics professionals i amateurs de tot el món, van enviar les seves gravacions, cadascú amb el seu instrument, al jurat. Van passar-ne 200 i aquesta nit els 90 afortunats que han arribat al final de tot el procés faran l'estrena mundial al Carnegie Hall de Nova York. Han estat assajant junts tres dies i han arribat a la cita procedents d'una trentena de països. El compositor de la simfonia d'internet, anomenada Eroica, és el xinès Tan Dun , guanyador d'un Oscar com a compositor de la banda sonora de la pel·lícula "Tigre y Dragón". Aquesta nit es complirà el somni de moltes persones i la xarxa internauta serà més rítmica i multicultural que mai. A mi, personalment, la simfonia m'agrada molt. Un penjo dos vídeos perquè la pugueu escoltar. El primer és l'oficial, el que mostra la simfonia tocada per tots els músics que van en

LA FOTO DE LA IAIA RUSSA

Imatge
El post d'avui és aquesta imatge que l'acompanya (feu clic sobre ella per ampliar-la). La va publicar no sé quin diari - crec que va ser el Periodico de Catalunya, a principis dels anys noranta. Era quan s'iniciava la guerra de l'antiga Iugoslàvia i Rússia passava per una crisi econòmica que va empobrir encara més als pobres que ja eren majoria en aquell país. La gent es moria de fred i de gana i l'intercanvi d'estris de casa o peces de roba per algun aliment era, mai millor dit, el pa de cada dia. La foto em va impactar molt. Em va fer plorar, em va indignar i gràcies a ella vaig començar a entendre menys aquest món del qual ara ja no en comprenc res. Era la meva època d'estudiant de Belles Arts i com en aquell temps feia moltes exposicions de pintura, en vaig dedicar una a la guerra i va tenir com a centre d'atenció aquesta dona de la qual no n'he sabut mai el nom ni quants dies de fam va aguantar. Avui, tot remenant caixes plenes de papers al pàr

I DIUEN QUE HI HA CRISI

Imatge
Diuen que hi ha crisi i de fet es nota que les coses no van bé. Si l'atur puja i les empreses tanquen, si la premsa en parla cada dia i canvien els hàbits de consum dels ciutadans, passa quelcom estrany. Aquests fets contrasten amb una setmana santa molt semblant a les anteriors. Aquests dies de festes hem vist les carreteres col·lapsades de vehicles, els restaurants plens i els carrers convertits en riuades humanes. Potser han vingut menys turistes a la Costa Daurada però Barcelona ha estat conquerida pels italians i els francesos. Potser la mateixa oferta sense nous atractius ens ha fet perdre un pes que els altres han guanyat. No ho sé. En tot cas és estrany que es parli de crisi i que veiem tot això que comento. He vist totes aquestes situacions a Cambrils i no parlo d'un altre planeta ni d'una república a banda. No ho critico, en parlo perquè m'estranya i no ho acabo d'entendre. O els mitjans de comunicació s'equivoquen parlant cada dia d'una crisi me

SRA. MINISTRA, HE PECAT

Imatge
Sra. Ministra de Cultura del Gobierno de España: Li escric aquesta carta en forma de post per a comunicar-li que avui he pecat. El meu viatge a Barcelona per visitar l'Aquàrium i dinar un entrepà a les rambles, s'ha completat amb la compra de música. Concretament i per la seva informació, a la sortida del recinte aquàtic, he comprat dos cd's pirates a un d'aquests joves de color que els posen a la venda sobre una manta i que surten corrent cada cop que veuen la policia. Sort que sempre corren més ells que els agents policials fruit de la pròpia vida que han portat i la que tenen aquests joves, on el dejuni no es fa només per setmana santa. He comprat l'últim treball de Rosario i el de Chambao. Com el jove venedor tenia l'oferta a bon preu, un cd valia 3 euros i dos te'ls deixava per 5. He pecat un cop més i en van molts, tants que tinc un terç dels prestatges de la meva discoteca particular plens de cd's comprats al carrer. Un altre terç és ple de la

JA HA POSAT LA POTA

Imatge
Ja havia advertit que la nova Ministra de Cultura escollida per Zapatero feia mala pinta i portaria problemes. I ha tardat només dos dies a posar la pota i atacar-nos als catalans. Ángeles González-Sinde, la defensora del canon digital i de la SGAE, la coguionista de guions absurds de pel·lícules nefastes, ha donat suport al polèmic Manifiesto por la lengua que van impulsar al seu moment els impresentables Fernando Savater, Albert Boadella, Mario Vargas Llosa, Arcadi Espada o Félix de Azúa entre altres. Segons la Ministra el castellà està marginat en algunes comunitats i entre aquestes, Catalunya. Ha tardat 48 hores en posar-se en contra als catalans i guanyar-se als defensors de la España més fatxa i menys democràtica que ens voldrien veure morts i enterrats. Zapatero li faria un favor a la Ministra si la tingués ben controlada o li posés un protector facial estil Hannibal Lecter. Mal comencem amb relliscades com aquesta.

EL "PANFLETU" DE VILAFORTUNY

Imatge
Hi ha fets molt ciclics i un d'ells és el que formen i dibuixen, amb certs estralls per la resta de població que habita en una zona, els moviments associatius. Normalment, allí on governa un color s'hi enquisten per primer cop aquelles persones de partit que, amb excuses barates i de bones maneres, intenten guanyar-se la resta de mortals. Més tard, quan la zona creix, neixen altres agrupacions veïnals que lluiten per aconseguir allò que les primeres, enquistades del govern de torn, no han fet per apatia, passotistme o ineptitut. El Butlletí del lloc on visc (una urbanització de Cambrils), i anomenat a partir d'ara "panfletu", és un d'aquells mitjans que es permet el luxe de triar les notícies de la zona on es reparteix, deixant a banda si les han de redactar o ja els li arriben redactades, pel simple fet de no ser del color del govern que els subvenciona. Els responsables d'aquest "panfletu", els qui creuen ser els amos del barri o urbanització

ARA SALOU

Imatge
Ja em disculpareu però no entenc res del què ha passat a Salou. Ahir s'anunciava una moció de censura contra l'actual alcalde, Antonio Banyeres, que defensaran els regidors de la FUPS i els de CDC i el PP. Anem a pams. Em sorprèn que ara que Convergència i Unió havia d'assolir l'alcaldia del municipi, així es va marcar al seu dia quan es va fer el pacte de govern, Convergència Democràtica insti als seus dos regidors a donar suport a la moció de censura que no recolza el soci de la federació nacionalista, Unió Democràtica. Salvador Pellicé, número 1 de CiU tot i que anava a la llista com a independent, es quedarà sense saber què és ser alcalde mentre al número 2, Marc Montagut, li cauen les critiques per tot arreu . Deixant a banda aquestes desavinences de Convergència i d'Unió, queda clar allò que sempre dic, que han de governat els més votats i que els pactes per deixar a l'oposició la llista més votada no deixen de ser cops baixos. Per tant a Salou ha de

EL PEDAÇ DE ZP

Imatge
Com era d'esperar, els canvis de ministeris fets per Zapatero i anunciats aquest dimarts, no m'han convençut gens. Més que un canvi, és un pedaç. Solbes s'en va abans que li agafi un infart i l'hagin d'enterrar sent ministre. La seva cartera és per Elena Salgado que a més serà vicepresidenta segona i que haurà d'ajudar a l'actual viepresidenta primera, Maria Teresa Fernández De la Vega, del tot desgastada i un pel desapareguda en aquest mandat. Zapatero s'ha tret de la màniga una tercera vicepresidencia que li ha regalat, per mèrits assolits, a Manuel Chaves. El fins ara president de la Junta de Andalucia deixa aquest càrrec i se'n va a Madrid per a fer d'interlocutor amb les comunitats autònomes. Això vol dir, explicat més clarament, que ZP es renta les mans del finançament i que si el govern Montilla vol més euros haurà de parlar amb Chaves. També entra al govern un dels socialistes que s'ha guanyat el cel, el vicesecretari general del

ELS DOS TERRATRÈMOLS D'ITÀLIA.

Imatge
Itàlia viu un dia trist. El terratrèmol amb epicentre a la localitat de L'Aquila i que ha afectat moltes poblacions veïnes ha deixat el balanç de 150 morts, 1.500 ferits i 50.000 persones sense casa. Les xifres, per desgracia, aniran pujant en tots els sentits perquè hi ha pobles completament destruïts i sota les runes s'hi trobaran més cosos sense vida de les víctimes de la tragèdia. Al terratrèmol, accident geològic, cal sumar-hi un segon terratrèmol, el polític.Fa pocs dies que Giampaolo Giuliani , investigador del laboratori nacional de física del Gran Sasso, un indret proper a la zona afectada pel sisme, va assegurar en una entrevista a la televisió italiana que era previst un gran terratrèmol a la zona on s'ha produït. Segons Giuliani ja feia dos mesos que es produïen sacsades de petita escala en aquest terreny i era previsible que es produís una replica a gran escala. Les autoritats el van fer callar i el van acusar de provocar alarmisme entre la població, la matei

YES, I CAN

Imatge
En aquesta vida tot és qüestió de voluntat. Estic content de saber parlar català i castellà i d'haver estudiat bastants anys l'anglès, idioma que també sé parlar i entenc bastant bé. Encara em sento més feliç de saber parlar italià perquè en aquest cas és un idioma que he apres tot solet, escoltant i traduint cançons i viatjant en dues ocasions a aquell país del qual n'estic del tot enamorat. Això ho he aconseguit amb voluntat i d'aquí el nom d'aquest post. Si un vol, pot. Fa pocs dies vaig veure a Mariano Rajoy al programa on els ciutadans pregunten als polítics i una de les preguntes va ser: ¿Sabe usted hablar inglés?. Rajoy va ser sincer (quin remei) i va respondre amb un NO ben clar. Això no el salva de la crema que faré tot seguit. Em sembla trist i lamentable que el cap de l'oposició del govern espanyol i aspirant a president no sàpiga parlar un idioma que a hores ja és obligat parlar i que s'estudia a totes les escoles. Rajoy va defensar-se dient que

LA PASSIÓ PELS XIRINGUITOS

Imatge
Són les 14:55 i me'n vaig a dinar al xiringuito Marino de Cambrils, el millor amb diferencia. Dic això perquè es noti que ja és aquí la Setmana Santa i amb ella, els xiringuitos ben oberts. Què en faríem els amants de les bones menges a l'aire lliure sense aquests establiments? Hi ha qui els eliminaria però de moment, passi el que passi, els tenim. Acabada la Setmana Santa haurem d'esperar un mes i després ja serà un hàbit esperar el cap de setmana per gaudir dels xiringuis i els guiris (sovint de la mateixa Catalunya) que tornen ben torradets de la platja. De fet els xiringuis tenen punts en comú amb la Setmana Santa: anar-hi és una passió i als mesos d'estiu aconseguir una taula es converteix en una llarga espera, una processó de gent esperant el seu torn per aconseguir el menjar beneït que es transforma en tapes de gambes, cloïsses, closa per un tubo i arrossos caldosos de llamàntol. Pel que fa al Xiringuito Marino , a la Platja Horta de Santa Maria de Cambrils (mir

TORTOSA, L'EBRE I LES PERSONES

Imatge
M'ha sobtat molt aquesta informació publicada per Diari de Tarragona i que, resumida en dues línies, ens ve a dir que al nucli antic de Tortosa hi ha molts habitatges que no disposen d'aigua corrent fet pel qual els seus habitants, ens molts casos immigrants i gent amb pocs recursos, opten per omplir garrafes d'aigua de les fons públiques o per expoliar-la directament de les manegues de les obres que hi ha a la zona. M'ha recordat els mesos, encara recents, en què escrivia el llibre sobre l'aigua de Tarragona perquè a les primeres pàgines parlo d'aquelles èpoques d'aigua salada i de mala qualitat que obligaven els tarragonins a fer quelcom semblant, desplaçar-se als pobles més propers i omplir garrafes de les fonts amb aigua potable. Trenta o quaranta anys enrere es podia entendre aquesta situació que, fem memòria, es va solucionar amb l'arribada de l'aigua de l'Ebre a la ciutat de Tarragona i molts altres municipis propers. Per això em sobta qu

SOLUCIÓ AL 100È JOC LITERARI

Ha arribat el moment de desvetllar la solució del 100è joc literari proposat fa pocs díes per l'amic blocaire Jesús M. Tibau . Aquest blog, el d'un servidor, amagava el llibre " Els díes dificils" de Maria Mercè Roca . Per això us deia, com a pistes, que el nom de l'autora era ben català i que el cognom era sòlid i dur com el de l'editorial, Columna . Suposo que molts hi heu encertat però el que tenim ben clar i per unanimitat és que amb aquest joc, com en els altres de l'amic Tibau, ens ho hem passat d'allò millor i hem posat a prova les nostres neurones i la nostra paciència. Un cop més Jesús, la meva enhorabona. Ara ens toca anar entrant a tots els blogs participants per saber quines hem fallat i el perquè. Segur que ens posarem les mans al cap en més d'una ocasió.