AGRICULTURA MENTAL

Veient les imatges de la visita de la Dulceida ahir a Reus (foto del Diari de Tarragona) ja ens pot caure la cara de vergonya a tota la societat per haver generat aquesta classe de nens i adolescents que mitifiquen i tenen com a referència a personatges com aquesta “youtuber” que ha passat a ser famosa per no fer res de bo ni útil a part de fer la "xorres" per video.  Ben cert. Dulceida és famosa per tres coses: penjar vídeos de xuminades a Youtube, ensenyar els pits a les revistes en un topless pactat amb la revista Cuore i declarar-se lesbiana per aconseguir més fama. El quart motiu seria per haver estat entrevistada per Risto Mejide però aquesta opció perd pes, sobretot tenint en compte la orientació sexual de la youtuber i el fet que l’infanticida publicista les prefereix encara més joves.  El cert, és que la permissivitat dels pares d’avui en dia té part de la culpa que els nens i adolescents arribin a mitificar a aquests personatges “nini” que guanyen mile...

Fa molts temps que vaig decidir no mirar futbol i, només de tant en tant, gaudeixo d’un bon matx de la Premier anglesa perquè considero que és el millor futbol que es fa actualment, ple de rapidesa i poquíssimes faltes.  Desitjo sempre que el Barça i el Madrid ho perdin tot, perquè són dos clubs que no em representen i a qui sempre s’ajuda perquè facturin quan més millor fent-los passar eliminatòries de la Champions (regalant-los gols, 2 al Barça amb el PSG i 2 al Madrid amb el Nàpols) o regalant-los puntets de la Lliga (més al Madrid que al Barça).  Però a part de tot això, fa 25 anys que vaig decidir que si havia d’escollir un equip, escollia al Nàstic de Tarragona. Pel simple fet de ser nascut a Reus, no tinc perquè ser del Reus i no seré dels qui ara s’han fet roignegres perquè l’equip està a Segona i deixaran d’anar al camp quan ja no hi sigui. Això del futbol va a elecció per simpatia, no per ciutat de naixement o colors ni altres mandangues.   Un ...

Per més que intentis passar desapercebut el dia del teu aniversari, les xarxes socials, que tenen moltes utilitats al món actual i són obligades si no ens volem quedar enrere en molts sentits, t’obliguen a respondre a totes aquelles persones que se’n assabenten del “teu dia”.  Aquest divendres, 16 d’agost, més de 150 persones de les que tinc afegides com a “amistats” al Facebook m’han volgut felicitar. I molts altres ho han fet per telèfon. Amb la gran majoria dels qui ho han fet per Internet hi tinc una relació més que bona o del tot bona. Als qui han optat per la telefonia mòbil hi tinc un tracte molt més quotidià i directe.  No deixa de sorprendre la capacitat que tenen espais com Face i Twitter. Si no els tens, sembla que no existeixis. Una altra de les utilitats que tenen és la capacitat de difusió d’un esdeveniment. Fa pocs dies apuntava que apareixia el meu últim llibre “Cafè N” i que es pot adquirir fent comandes a través d’un correu i a hores d’ara ja t...

Una visió real i realista del joc macabre al que sotmetem a la terra.  Cansat com el rellotge de butxaca sense corda. Trist com el calaix dels mals endreços de les golfes tancades. Groguenc com la carta adolescent mai rellegida amb el pas dels anys. Rebregat com el to de veu del contestador d’aquells telèfons que abans tenien cable i paret. I tot passa massa ràpid en la botiga dels fets que guardem en la memòria. Tot té un preu i res surt a la venda. Tot és molt vell per ser estimat i massa bell per veure’n l’essència.   I aquesta bola de terra que escup aigua i ens inunda, ja ens he menjat el voraviu del primer hàbit que no ens cobreix les vergonyes de fer-nos dir humans.

XORIÇOS: DONEU-NOS JA EL TOC DE GRÀCIA L’espectacle és lamentable però fa tant temps que dura que ens hi hem acostumat. El degoteig constant de casos de corrupció que llegim, veiem i escoltem als mitjans de comunicació s’ha convertit, en certa mesura i perquè hem passat de la indignació inicial a la resignació d’ara, en un espectacle morbós. Ara, cada matí al llevar-nos, sabem què ens trobarem als diaris i a les televisions. I fins i tot esperem, sense cap por, que surtin un nou cas de “xoriceig” per part de qualsevol polític i de qualsevol partit. De fet necessitem aquesta dosi de masoquisme diària que ens recordi que vivim en un país diferent als altres, on l’art d’estafar per part dels qui més guanyen està garantit, un país del qual en parlen els altres estats com si fos el paradís dels lladres i els cecs. Les nits dels dissabtes, el dia de la setmana amb més consum de televisió, la merda ens arriba al coll tot fent zàping. Els debats de les principals cadenes tenen un so...

Amb l'arribada del "Banco Malo" es posarà punt i final a la classe mitja que ara ja és en perill d'extinció al nostre país. Posant a la venda els excedents del parc immobiliari a preus de ganga, els únics que podran comprar els habitatges que s'ofereixin seran els qui ja tenen diners. La resta de mortals, els qui estan ofegats per les hipoteques o aquells que ja han perdut la seva casa, podran "mirar però sense tocar".  Realment el nom de "Banco Malo" és del tot encertat. Els rics més rics i els pobres a pastar fang.