SOBRE LES XARXES I LES LLETRES

Per més que intentis passar desapercebut el dia del teu aniversari, les xarxes socials, que tenen moltes utilitats al món actual i són obligades si no ens volem quedar enrere en molts sentits, t’obliguen a respondre a totes aquelles persones que se’n assabenten del “teu dia”. 

Aquest divendres, 16 d’agost, més de 150 persones de les que tinc afegides com a “amistats” al Facebook m’han volgut felicitar. I molts altres ho han fet per telèfon. Amb la gran majoria dels qui ho han fet per Internet hi tinc una relació més que bona o del tot bona. Als qui han optat per la telefonia mòbil hi tinc un tracte molt més quotidià i directe. 

No deixa de sorprendre la capacitat que tenen espais com Face i Twitter. Si no els tens, sembla que no existeixis. Una altra de les utilitats que tenen és la capacitat de difusió d’un esdeveniment. Fa pocs dies apuntava que apareixia el meu últim llibre “Cafè N” i que es pot adquirir fent comandes a través d’un correu i a hores d’ara ja tinc més de mitja edició venuda. No amagaré que m’agrada que les edicions d’una obra meva s’acabin exhaurint en poc temps i em sorprèn gratament perquè això vol dir, i serveix per a tots els escriptors, que l’autor acaba generant un públic lector fidel i adepte. 

Si, és cert que només són lletres i paraules. Però també ho és que certes paraules arriben al cor i l’ànima de les persones que les llegeixen, escolten, devoren i fan seves. Aquí rau un dels plaers de la vida, en crear en societat i aconseguir que una part de la societat, comparteixi o no els teus plantejaments, s’alimenti amb tu i t’aporti a tu mateix altres elements que et nodreixen. 

En xarxa o sense ella, però millor que sigui amb xarxa, la possibilitat de debatre, dialogar i divergir ha d’existir a les nostres vides.