GUANYA RUSSELL

Costa reunir en una mateixa taula a persones de diferents procedències i professions que tenen, com a principals nexes en comú, la passió pel debat i la capacitat intel·lectual per poder-hi prendre-hi part. 

Òbviament hi ha un altre element clau per aconseguir el repte: que totes aquestes persones siguin amigues o es coneguin mínimament. 

Fa poques hores he tingut el plaer de formar part d’una d’aquestes reunions. Ha estat aquest dissabte al migdia a Cambrils. Ens hem assegut junts - per compartir arrosset, tapes i un bon vi, conversa i diàleg - la Mercedes, el Pere, l’Alejandro, el Ricard, la Franca, la Magda, el Xavi, el Josep Maria, el Julio, el Manuel i un servidor. 

Han passat les hores agradablement i amb el pas del temps hem anat debatent sobre temes ben diversos. Un d’ells ha estat la filosofia i els filòsofs. Un altre la literatura i els escriptors. També hem parlat sobre la utilitat de la política, el paper de les administracions, el plaer dels viatges o la comoditat i passivitat en què viu gran part de la nostra societat que és incapaç de conèixer termes econòmics importants en el seu dia a dia però si que està preparada per dir l’alineació del primer equip del Barça fil per randa. 

El tema de major debat ha estat la filosofia i sobretot quan els qui parlàvem hem descartat que alguns dels grans filòsofs més coneguts tinguessin qualitat com a tals malgrat aconseguissin fama mundial per ser persones destacades, i ben posicionades econòmicament, en el moment en què van viure. Així, molts dels presents han conclòs que Jean Paul Sartre o Arthur Schopenhauer eren uns mediocres, que Immanuel Kant era massa tècnic en el seu discurs final i que Friederich Hegel tenia un missatge més proper. Però ha guanyat, com a millor filòsof i més clar en les seves idees i en la forma de fer-les arribar al poble, en Bertrand Russell. 

Tothom ha recordat frases seves. Alejandro ha citat la que diu “tenir por a l’amor és tenir por a la vida i aquells que temen a la vida ja estan mig morts”. La Mercedes ha escollit “No tenir algunes de les coses que un desitja és condició indispensable de la felicitat”. I jo he escollit una frase que sempre porto a la ment: “El més difícil d’aprendre a la vida és saber quin pont has de creuar i quin pont has de cremar”. 

Bertrand Russell, avui ha estat ell però un altre dia serà un altre, ens ha servit per aplegar-nos amb harmonia i companyonia al voltant d’una taula i exercir el plaer de les àgores gregues. Procedents de Cambrils, Reus, Tarragona, Barcelona, Madrid i l’Alguer, els tertulians i amics d’avui han donat a la vida de cadascun de nosaltres un d’aquells dies per a recordar. 

Em ve de gust, per acabar aquest post, compartir un document interessant. Són els Deu Manaments segons Betrand Russell. 

1. No estés absolutamente seguro de nada.

2. No creas conveniente actuar ocultando pruebas, pues las pruebas terminan por salir a la luz.

3. Nunca intentes oponerte al raciocino, pues seguramente lo conseguirás.

4. Cuando encuentres oposición, aunque provenga de tu esposo o de tus hijos, trata de superarla por medio de la razón y no de la autoridad, pues una victoria que dependa de la autoridad es irreal e ilusoria.  

 

5. No respetes la autoridad de los demás, pues siempre se encuentran autoridades enfrentadas.

6. No utilices la fuerza para suprimir las ideas que crees perniciosas, pues si lo haces, ellas te suprimirán a ti.

7. No temas ser extravagante en tus ideas, pues todas la ideas ahora aceptadas fueron en su día extravagantes.

8. Disfruta más con la discrepancia inteligente que con la conformidad pasiva, pues si valoras la inteligencia como debieras, aquélla significa un acuerdo más profundo que ésta.

9. Muéstrate escrupuloso en la verdad, aunque la verdad sea incómoda, pues más incómoda es cuando tratas de ocultarla.

10. No sientas envidia de la felicidad de los que viven en el paraíso de los necios, pues sólo un necio pensará que eso es la felicidad.