ADÉU RAFA, GRÀCIES PER TOT
La vida colpeja constantment i provoca dolor quan hi ha pèrdues tant importants com la que em comunicaven ahir al vespre.
Ha mort l’amic Rafa González. Amic (en primer lloc perquè són molts anys i moltes les vivències que em quedo per a mi) i periodista perquè vaig tenir la
sort de compartir amb ell onze anys de trajectòria professional, set a la ràdio,
a Onda Rambla, i quatre a la televisió, a Més TV.
Ens varem conèixer el 1995. Jo
venia de la COPE i entrava a treballar a Onda Rambla. Ell hi feia la secció d’esports, la
seva especialitat, centrada en el seu sempre estimat Nàstic de Tarragona.
Varem
treballar molt junts presentant programes magazine i altres d’entreteniment. I,
el que és més important, varem compartir hores i hores de conversa, desenes de
cerveses, sopars de complicitat i mil rialles sempre amb amor i estima.
Més tard, a la televisió de
Tarragona, vam tornar a coincidir. Jo era el Cap de Programes i ell el Cap d’Esports. Quatre anys inoblidables com recorden tot just ara els companys periodistes a
tots els seus murs del Facebook, als seus Twitters i als seus blocs. Tots els diaris de la ciutat de Tarragona, també els de Reus i altres poblacions, han anunciat la seva mort i en destaquen la seva àmplia carrera periodística.
Amic Rafa, moltes gràcies per les
estones compartides i pels anys gaudits al teu costat. Ens veiem quan toqui,
descansa amic meu. T’estimo molt.
A la foto que acompanya aquest
post, feta el 1997 i que m’ha cedit una altra molt bona amiga i companya de
feina en aquella època, la Sònia Olivé, hi sortim els següents:
Drets al darrera i començant per
l’esquerra: Oscar Ramírez (jo), Pitu Tarrasa i Benigne Rios.
Asseguts i començant per l’esquerra:
Jordi Benavent, Rafa González, Santi Montesinos i Eduard Vicente.
Hi falten la Maribel Alvaro i la
pròpia Sònia que m’ha enviat la foto.
Comentaris