LES SESSIONS
Hem anat fent sessions. Arribo a
casa d’ell. Em preparà un cafè. Poso en marxa la gravadora i m’explica com es
van conèixer, com es va enamorar, els viatges que van fer plegats, el dia que
es va declarar, quan i com es van casar, les dificultats de l’embaràs...
I ara, que les sessions comencen
a complicar-se perquè tocarà parlar de la malaltia d’ella, se’m fa tot gola
amunt. Ell segueix assentat al sofà, amb l’ànima a terra i els ulls plorosos
mirant al passat que encara li és present, fa un esforç únic per recordar-la a
ella i treu esma d’un racó del seu cap.
Quan acabi aquest esforç esgotador de
parlar, tocarà escollir fotos, retalls i engrunes amb la persona que ja no hi
és. Les sessions seguiran. Seran més dures. El repte era, i és encara ara,
aquest. I ho aconseguirem plegats.
Hi haurà però un avantatge. Haurem perdut
els dos a dues persones importants que ens hauran unit per fer un llibre. I el
propi llibre haurà ajuntat a dues persones que no es coneixien i tenen quelcom
en comú: LA VIDA EFÍMERA. I també la importància de gaudir el moment quan les coses van a favor i les fem nostres. Perquè... quan van malament ja les acceptem sense preguntar i de forma absurda.
Comentaris
Montse
Montse, moltes gràcies!
Sobre compatibilitzar tantes coses només puc dir-te que es fa molt complicat. Que darrerament m'he plantejat seriosament tancar aquest blog perquè, com sabeu els qui el llegiu, té cada dia lletres noves per a vosaltres i això costa i molt de tirar endavant. I és l'únic espai d'esbarjo que tinc en el meu moment, cada cop més curt, de gaudi personal del dia. Sort que quan sigui gran vull ser jubilat i tindré temps per descansar. Una forta abraçada també per a tu. Gràcies per les teves paraules.