AGRICULTURA MENTAL

La crisi no deixa de sorprendre per totes aquelles informacions que ens van arribant. La darrera, la re-situació del món de les superfícies comercials. Les grans cadenes comencen a apostar fort pels productes de marca blanca, els que fabriquen elles mateixes. Mercadona fabrica productes de la marca Hacendado o El Bosque Verde i les vendes d'aquests productes li suposen el 50 per cent del volum total de facturació. A Carrefour el percentatge arriba al 25 per cent i a Caprabo-Eroski s'apropa al 30. A més, Mercadona ha rematat la jugada retirant dels seus supermercats fins a 800 productes que no es venien massa i que no tenien rotació. Entre els fabricants afectats per aquesta decisió empresarial hi ha Gallo que ha vist com 13 dels seus 47 productes ja no es venen als Mercadona. La tonyina Calvo i les baietes Vileda ja no es poden trobar en aquesta superfície comercial i Danone ha perdut 10 de les seves 100 referencies. Explico tot això i aporto les dades perquè em sorprèn que ara

He volgut penjar aquest blog a les dotze i un minut, just quan ha començat aquest divendres 27 de febrer. Avui és l'últim dia que veurem, primer al carrer i més tard a les nostres cases, el diari gratuït Aquí . Ha estat un mitjà que els darrers anys ens ha ofert informació ben contrastada i redactada a un preu immillorable, zero euros. Darrera de l'Aquí hi ha un equip humà d'alta qualitat, un grup de persones que van iniciar el projecte i l'han impulsat, els qui hi van estar un temps i els que s'hi han incorporat més tard i també hi han cregut. Aquí acabo aquest post que acompanyo amb el correu electrònic que he enviat fa pocs minuts al Lluís González, anima mater de la criatura i director d'un dels millors mitjans que han existit fins ara a les nostres comarques. Crec que no cal duplicar els raonaments personals quan són els mateixos o sigui que aquí teniu el contingut del correu: Hola Lluís. T'envio aquest correu únicament per dir-te que sento molt que pos

He de felicitar a l'actual junta de la Societat El Círcol de Reus, entitat emblemàtica d'aquesta ciutat, per la valentia que ha tingut al convidar com a conferenciant a l'Ariel Santamaria , el regidor de la CORI . Tenint em compte que Reus té la fama de ciutat conservadora i que el Círcol fila molt prim quan es tracta de triar als seus convidats, l'aposta per Ariel era molt arriscada i ha tingut les seves conseqüències que són part essencial d'aquest post. D'entrada he de dir que no voto a Reus però en cas que hi votés ho hagués fet per la CORI. Crec que cal una nota discordant a cada ajuntament i que aquesta només la poden aportar els partits independents deixant a banda les formes i excentricitats. La democràcia té aquestes coses i a les eleccions municipals del 2007 la CORI va aconseguir 1.831 vots, molts més que Ciutadans i que la Plataforma Reusenca Independent- FIC que són partits amb més pressupost i mitjans però incapaços de sorprendre amb nous projectes

El temps que passa entre el moment que decideixo parlar d'un tema i l'escric en forma de post en aquest blog mai supera els 20 minuts. Per fer aquest que ara llegiu he tardat més de dues hores. M'he hagut de tornar a mirar la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona per analitzar a fons el resultat de la cerimònia d'entrega dels Oscars d'Hollywood. Si, ja ho sé. Ja sé que els Oscar són un espectacle més d'aquells on no es fa justícia perquè tot es mou al voltant dels diners i les amistats. La coherència i la lògica queden en un segon pla i passen de ser actors protagonistes a jugar un paper secundari. Fins fa uns anys era dels que em dedicava a no dormir la nit de l'entrega de les estatuetes i a seguir aquest acte de principi a final. Amb els anys vaig veure la manipulació i les injustícies fetes en una gala que cada any val més diners i té més glamour com a desfilada de moda i menys qualitat en mans dels guardonats.Penélope Cruz ha passat de sortir semi-nua a l

Com més rics, més rucs. La foto que acompanya al post va passar a la història al seu moment. El protagonista és Paul Wolfowitz. Va ser president del Banc Mundial i un dia va treure's les sabates en una mesquita provocant l'escàndol. Un dels homes més poderosos i més ben pagats del món amb els mitjons foradats, una imatge ben trista. Ara tenim un nou cas que té en comú el protagonista, un home amb molt poder, tan poder que l'utilitza per abusar. S'ha fet pública una carta on una ex-treballadora del Fons Monetari Internacional (FMI) acusa al director d'aquesta institució, Dominique Strauss-Kahn, d'abusar de la seva posició per mantenir una relació amb ella. Ell no ho ha negat en cap moment i tot i que parla d'assumir la responsabilitat, no diu res de dimitir. Un nou escàndol generat per aquells que ens han de manar i fer el bé. Si aquests poderosos ens han de fer tirar endavant, estem servits.

Un dels blocairs més sants i purs de la xarxa, el Mossèn , em passa aquest marró anomenat "El meme del 7". Les instruccions per a fer-lo realitat són aquestes: 1.- Incloure un vincle a la pàgina de la persona que et passa el meme i posar aquestes normes al post del meme que fas tu. 2.- Compartir 7 fets sobre un mateix en el blog, alguns a l'atzar, altres de curiosos. 3.- Convidar a 7 persones a fer aquest meme i posar en aquest post els seus noms i els enllaços als seus blogs. 4.- Fer-los saber que han estat invitats deixant un comentari en els seus blogs. Aquests són els meus fets o, més ben dit, confessions. El primer fet és que aquest blog havia de ser més personal del que ho és ara, tractar menys temes participatius i d'òpinió. Què voleu que us digui, ja m'està bé així. El segon fet és que hi ha díes que no sé que escriure i per tant no escric. Per escriure rucades ja hi ha gent que les escriu. El tercer fet és que no sóc tan mala persona com alguns es creuen

Foto: Juan Coma González He vist moltes cares conegudes i amigues i així és fàcil parlar i ser sincer. Us parlo de la presentació que s'ha fet aquest dilluns al vespre a l'Ajuntament de Tarragona, la del llibre "L'aigua a Tarragona. 25 anys d'Ematsa". Ha estat tot un èxit. La Sala d'Actes del consistori s'ha omplert. Hi han assistit més de 150 persones (la meitat han hagut d'estar dretes perquè la sala té una capacitat limitada). Quan m'ha tocat parlar he estat breu i concís. Crec que el meu discurs havia de ser d'agraïment a totes les persones que m'han ajudat a fer realitat aquest llibre i així ha estat. Han vingut amics de Tarragona, Reus, Cambrils, Vilafranca del Penedès i molts tarragonins amants de la seva ciutat. També s'hi han vist moltes autoritats: El delegat de la Generalitat a Tarragona, el Director dels Serveis de Medi Ambient del govern català, el president del Port, tot el consell d'administració d'Ematsa en

Aquest món que ens toca viure, cada dia és una aventura. La foto que acompanya el post mostra un nen de 13 anys que es diu Alfie Patteni una noia de 15, la Chantelle Steadmen. Els dos nens anglesos han estat pares d'una criatura. No em titlleu de conservador ni de clàssic però em sembla vergonyós que s'hagi permes aquest fet i especialment per part dels pares de les dues criatures que han tingut a l'altra criatura que no en té cap culpa. Ara diran que els pares no havien vist la panxeta de la noia i que durant nou mesos han pogut amagar l'embaras. I què més! El diari britànic The Sun ens apropa a fons aquesta informació amb un vídeo-entrevista a l'heroi, el nen-pare, inclosa. Em sembla tan trist com el cas de l'americana Nadya Suleman que als seus 33 anys és mare de 14 fills i tots ells nascuts gràcies a tractaments de fertilitat. Tenia 6 nens i nenes d'entre 2 i 7 anys i, tot i viure en un barri pobre i no tenir recursos econòmics, va tenir la santa barra

Al final ha arribat el moment i ja us puc comunicar que el proper dilluns 16 de febrer es presentarà el llibre que vaig escriure l'any passat i que, com veieu a la portada que us penjo, fa un viatge històric a la ciutat de Tarragona per parlar de la creació i evolució de l'Empresa Municipal d'Aigües de Tarragona EMATSA. El llibre comença a finals dels anys setanta, època molt complicada per la qualitat d'aigua que hi havia a la ciutat, i relata tot allò que s'ha anat fent per millorar les xarxes i processos de producció i parlant de l'arribada de l'aigua de l'Ebre com a fet elemental pel futur de la ciutat. Hi podreu llegir les opinions de quasi una quarantena de protagonistes ja siguin els qui van impulsar el naixement d'Ematsa com aquells que ara en formen part. El llibre té 160 pàgines, porta incorporat un DVD i ha estat produït per Silva Editorial. L'acte de presentació es farà a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona el dilluns

Hi ha coses que no tenen raonament ni explicació. El cas de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona (EOI) és un clar exemple. Fa anys que li busquen una nova ubicació i finançament. Primer hi havia problemes perquè l'Ajuntament de Tarragona oferia uns terrenys que no agradaven a la Generalitat. Posteriorment es va decidir que l'edifici de la Chartreuse era el lloc ideal però llavors els col·lectius artístics tarragonins van reclamar una part de l'espai de l'immoble i faltaven metres per l'EOI. Quan es va pactar amb els col·lectius la Generalitat va canviar de color polític i l'entrada del tripartit i el fet que Tarragona encara fos governada per CiU va refredar les negociacions. I ara, moment en que tot ho governa el tripartit (de moment i esperem que per poc temps) la Generalitat diu a l'Ajuntament que ha de pagar totes les obres, uns 5,5 milions d'euros. Si el consistori els paga l'Escola Oficial d'Idiomes estarà enllestida abans del 2

Una més i fot-li gasto. El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona, el polèmic i popular POUM, permet la construcció en un solar del carrer Sant Miquel on ara fa quinze anys s'hi van localitzar unes valuoses restes arqueològiques. Quan l'Ajuntament de Tarragona va presentar l'expedient corresponent a Icomos per aconseguir la declaració de Patrimoni de la Humanitat, les va incloure a la llista per la seva importància. Ara que ja som Patrimoni, ara que ja han passat 15 anys i que la ciutat ha crescut i ens falten terrenys on aixecar més pisos, volen canviar els fets i situacions. Si finalment es construeix sobre el solar del carrer Sant Miquel sumarem aquest crim patrimonial a la llista iniciada fa uns anys amb el soterrament incontrolat del pou medieval de la Plaça de la Font, el trencament a cop de pala excavadora de les columnes i altres restes aparegudes sota aquesta mateixa plaça, l'abocament de quilos i quilos de ciment sobre les fonts del lleó trobad

Sempre passa el mateix, per culpa d'uns quants acaba rebent la resta. Des d'aquest dilluns cal pagar per aparcar a l'aparcament del centre comercial Parc Central de Tarragona . Fins ara l'estacionament era gratuït però com hi havia els típics "ciutadans irresponsables" que abusaven i aparcaven el vehicle al matí per a recollir-lo a la nit, deixant-lo tot el dia mentre treballaven, les coses han canviat. Ara la primera hora és gratis, la segona també si fas compres superiors als 20 euros a la superfície comercial i la tercera ja suma i costa més diners. Personalment em sembla bé la mesura que ha pres la direcció del centre que en cap cas en té la culpa. Prou ha fet aquests anys en deixar aparcar gratuïtament ajudant al conductor a reduir l'estres que suposa aparcar a la ciutat de Tarragona. El problema, reitero, són els qui abusen sense pensar en els altres. A ells els hem de donar les gràcies per la nova mesura tot desitjant-los que a partir d'ara no t