AGRICULTURA MENTAL

En poques paraules... gràcies a tots els qui ahir vau ajudar a omplir la Sala Santa Llúcia aquest passat divendres amb la vostra presència reconfortant que em va transmetre serenor i confiança. Em vaig sentir molt a gust presentant la meva antologia i llegint textos dels meus últims sis llibres. Compartir la poesia, la prosa, els aforismes amb tots vosaltres em va fer molt feliç.

Fa dies que vaig començar avançar a les xarxes socials que el proper 9 de desembre hi havia un esdeveniment important per a mi. Ara, tot just avui, puc ja fer la descoberta de tot l’acte. El proper divendres 9 de desembre, a les 20.15 hores a la Sala Santa Llúcia de Reus, faré una lectura antològica de les meves creacions poètiques, de prosa, aforismes i pensaments lleugers.  Serà amb una presentació prèvia de la poetessa reusenca, i sobretot amiga, Montse Farrés. Ella, la culpable de la moguda, obrirà l’acte al qual hi hem sumat a dues persones més. Per un costat, el bon amic i poeta Juan López Carrillo a qui he volgut convidar especialment perquè faci la lectura d’un parell de textos meus en castellà. I la música la posarà el Joan Pujol de manera que podrem crear una banda sonora única per al moment.  La presentació de l’antologia em permetrà llegir textos dels meus llibres Pensaments lleugers (2010), Esperando la ausencia (2010), Aforo Completo (2011), Agricul...

Casablanca Fa tres anys, al llegir que s’havia publicat a nivell mundial la llista dels cent llibres que hauríem de llegir abans de morir (frase feta perquè això depèn de moltes coses), us vaig comentar que dels cent, ja n’havia llegit 78. Aquell post el teniu AQUÍ.   Ara, a dia d’avui, la meva llista de lectures ha augmentat i dels cent llibres d’aquella llista ja n’he llegit 97. Me’n falten només tres i els tres són del mateix autor de qui, per cert, he llegit altres obres. He anat a parar a aquella notícia dels cent llibres després de revisionar un clàssic del cinema i pensar amb els centenars de pel·lícules que he tingut la sort de poder gaudir. I mentre escric aquestes línies, escolto algunes de les moltíssimes cançons que he descobert fins ara, fins el dia d’avui.  La ventana indiscreta M’he cultivat perquè he volgut, quedi clar, però també pel convenciment que tothom ho ha de fer de manera constant. No suporto a les persones que opten per desi...

Que ningú s’alarmi per aquest escrit, aviso. Que va de bon rotllo i en to sarcàstic. Abans que no tingui cap altre ensurt, com el d’aquest dilluns a la tarda i que va viure qui havia de viure (família i amics directes) deixo constància que segueixo viu i que si toca algun dia “penjar la cullera” (aquesta frase la vaig aprendre del meu pare) prefereixo que sigui lluny d’aquí i molt lluny en el temps. Els qui em coneixen bé ja saben on, com i quan.  I abans que no passi res d’això, tinc el desig de ser una mica més internacional i la sort de poder-ho ser. Com vaig anunciar fa pocs dies al meu Facebook, s’està acabant de traduir el meu llibre “Aforo Completo” a l’àrab i a l’alemany. Mentre, també s’està traduint “Agricultura Mental” al francès i el meu proper llibre “Invasión de Campo” serà publicat directament a Itàlia. Tot plegat és un luxe que em regalen persones properes, bons amics i editors que confien en la meva literatura.  Sempre és bo que allò que penses...

L’hivern ha glaçat els arbres als boscos del nord, a la Islàndia sempre fosca pel solstici. Les branques criden reclamant el seu espai, atapeïdes i amb por. El silenci grinyola en cada copa intacte que el vent cru de la Siberia, resseca sense treva.  No hi ha vida en el boscatge ni pausa en els laments dels gegants inerts que la terra captura. I la lluna, blanca com el gel de tot el dia i mestressa de les hores, gaudeix en el paisatge fet a mida.  Nota: Aquest text, exercici d’agricultura mental, no està escrit mirant cap paisatge. És un bròquil vist d’a prop. Podeu ampliar la imatge.

És el capvespre d’un dia i estic assegut veient jugar a uns nens. Jo faig les coses de sempre i ells pensen que tot és nou... (As tears go by) No sabia com iniciar de nou el contacte des d’aquest blog que vaig tancar, pels motius explicats al seu moment, a finals del passat mes d’agost. Llavors es deia “Tot és possible” i ara té una nova capçalera, un nou disseny, una estructura molt més completa si mireu els dos menús que es poden consultar. I un nou nom: AGRICULTURA MENTAL Els mesos han passat i superada la sequera de paraules que m’ha mantingut aïllat de la capacitat de generar paraules i textos, retorno guarit. Com vaig anunciar al meu Facebook fa quasi un mes, torno i ho faig per iniciativa pròpia però també empès pels amics que han insistit, sempre bonament, en la necessitat, també seva, per fer possible aquest nou viatge que s’inicia tot just ara i després de la pausa. En aquest blog no s’ha eliminat cap dels textos anteriors.  Els escrits del “Tot és poss...

Hi ha qui em pregunta què voldria ser si no fos qui sóc o si pogués optar per un canvi.   I recordo que fa ben poc, en una de les entrevistes que em van fer al publicar el meu darrer llibre, vaig respondre a aquesta mateixa pregunta. Us torno a deixar l’enllaç i la podeu rellegir. CLICAQUÍ Però ara l’amplio en aquest cinquè text del dia. Quan sigui gran volia ser jubilat però al pas que van els governs que ens desgovernen ja no contemplo aquesta alternativa. I per tant passo a les altres dues, que són les serioses.  Voldria ser nàufrag en una illa deserta o monjo cartoixà. Perquè els dos duen incorporada la calma interior i el silenci que només es trenca en cas d’un mal moment o de la necessitat de compartir. En el cas del monjo pot parlar amb un altre company monjo però dubto que dues persones que es passen el dia en plena contemplació interior entenguessin què li diu un a l’altre. En el cas del nàufrag l’opció seria que parlés amb un coco o una palmera.  ...

Quin goig he tingut al rebre un correu d’una coneguda llibreria de Reus comunicant-me que té tres peticions de tres clients diferents que ja havien comprat Aforo Completo i Agricultura Mental i ara volen llegir Esperando la ausencia , el meu segon llibre d’aforismes.  Fa goig perquè això evidencia que els dos últims llibres que he escrit els han agradat i necessiten més dosis d’emocions i vivències de les que escric. Ara estem mirant de fer una nova edició d’aquest llibre, que seria la tercera, i és possible que es puguin satisfer les demandes. De fet, posats a editar, estem plantejant reeditar també el primer que vaig fer amb aforismes, que es deia Pensaments lleugers , i que també està esgotat com els tres que he fet després d’aquest. Mentre passa tot això segueixo escrivint la nove3·la que vaig anunciar al seu moment, centrada a Tarragona centre i alguns barris de ponent que té com a protagonistes dues dones i quatre homes amb un nexe en comú que ja coneixereu al...

A l’inici del meu últim llibre, Agricultura Mental, explico al lector quina música escolto habitualment mentre escric. Crec que l’autor s’ha de sincerar al màxim amb el destinatari final de la seva obra i aportar el mateix clima o escenari que utilitza per a crear és bo.  Ara, coincidint amb la futura segona edició d’aquest llibre, que ja està esgotat en la primera, he pensat que seria bona idea regalar, amb l’edició en paper, un CD que contingui alguns dels textos llegits pel propi autor, un servidor, i algunes de les peces musicals que deia abans, les que ha escoltat tot fent aquesta Agricultura Mental.  Inicialment el CD el titularé Agricultura Musical, nom senzill i entenedor, i el regal en qüestió no farà augmentar el preu final de l’obra. Si algú dels qui ja heu comprat el llibre en aquesta primera edició voleu un exemplar de l’obra musical només cal que envieu un correu a premsa@comunicacionavanti.com Així de fàcil.

Serà un escrit breu perquè és per compartir aquesta imatge que l'acompanya i que podeu ampliar. És l'especial de Sant Jordi que publica aquesta setmana el diari Noticies TGN en la seva edició de paper. És un goig veure, a 10.000 quilometres de casa, que et mantens viu a la teva ciutat. Entre els llibres que han destacat hi ha "Agricultura Mental". Gràcies als companys del TGN per la difusió d'aquesta obra. Avui, parlant del tema literari, inicio una ronda d'entrevistes a alguns mitjans salvadorencs per parlar de la presentació d'Aforo Completo que faré aquest divendres a les cinc de la tarda al Palacio de la Cultura de Santa Tecla, conjuntament amb José Luis Rivas, Jorge Lemus o Giovanna Mazotti entre altres, en el marc del VI Encuentro de Escrirtores por la Tierra.

Quan escric aquestes línies a Catalunya ja és Sant Jordi però a Santa Tecla són dos quarts de set de la tarda. És una situació estranya però també agradable.  Aquests dies hi ha una desena de persones a Santa Tecla, El Salvador, que tenen a les seves mans un exemplar del llibre Aforo Completo. A partir del dimecres, que és quan arriba el gruix de convidats i participants al Encuentro de Escritores por la Tierra, seran més els lectors de l'obra. De moment, els qui l'han llegit han fet unes crítiques excepcionals sobre el llibre i això satisfà. Com també el fet de dir-vos, avui que és Sant Jordi, que us recomano comprar el meu últim llibre "Agricultura Mental" perquè em comenten des de l'editorial que és a punt d'esgotar-se i que en queden molt pocs exemplars d'aquesta primera edició. Em sap greu no haver estar avui a Tarragona perquè enguany m'havien convidat en una de les llibreries de la Rambla Nova a signar exemplars dels meus llibr...