LA INDIGÈNCIA EMOCIONAL FRUIT DE LA POBRESA INTEL•LECTUAL

Casablanca

Fa tres anys, al llegir que s’havia publicat a nivell mundial la llista dels cent llibres que hauríem de llegir abans de morir (frase feta perquè això depèn de moltes coses), us vaig comentar que dels cent, ja n’havia llegit 78. Aquell post el teniu AQUÍ. 

Ara, a dia d’avui, la meva llista de lectures ha augmentat i dels cent llibres d’aquella llista ja n’he llegit 97. Me’n falten només tres i els tres són del mateix autor de qui, per cert, he llegit altres obres.

He anat a parar a aquella notícia dels cent llibres després de revisionar un clàssic del cinema i pensar amb els centenars de pel·lícules que he tingut la sort de poder gaudir. I mentre escric aquestes línies, escolto algunes de les moltíssimes cançons que he descobert fins ara, fins el dia d’avui. 

La ventana indiscreta

M’he cultivat perquè he volgut, quedi clar, però també pel convenciment que tothom ho ha de fer de manera constant. No suporto a les persones que opten per desinformar-se, analfabetitzar-se i anar, a nivell intel·lectual, enrere com els crancs. No puc amb els mediocres ni amb els voluntàriament incultes. 

Fa pocs dies, fent un cafè amb una joveneta de vint i pocs anys que té una carrera acabada, vaig veure que no sabia qui era Pier Paolo Pasolini, Fernando Pessoa o Freddie Mercury. Tampoc sabia què volia dir nouvelle vague, qui era Charles De Gaulle i quan havia tingut lloc la Primera Guerra Mundial. Com faig en aquests casos en els que tinc la sensació de perdre el temps, em vaig aixecar i vaig marxar a fer coses millors. 

Con la muerte en los talones

Saber quan li mesura el cabell a la Lady Gaga, recordar el final de les 50 ombres de Grey o anar als festivals musicals estiuencs a escoltar allò que està de moda, no significa ni de lluny ser culte si el que es fa és obviar als clàssics i evidenciar que el teu calat intel·lectual és subterrani. 

Això no ho podem permetre. On hem anat a parar? Què en farem d’aquestes persones? Com creixerà la societat futura si una part important que la forma creix en la indigència emocional que provoca la pobresa intel·lectual? 

Pendent de trobar respostes, acompanyo aquest post de tres escenes de tres grans pel·lícules que tothom hauria d’haver vist a aquestes alçades. Si no les teniu (que no sigui excusa) jo us les passo. Demaneu i us serà donat.