DESCOBRINT UNA NOVA MUSA

Toca, no em pregunteu el perquè, fer-vos una nova descoberta. Una d’aquelles que faig de tant en tant, una concessió que em despulla un xic més. L’exercici us fa també més propers a mi, us noto molt més a la vora ara que escric en la soledat del meu vespre i nit. Avui toca destapar una de les meves musses musicals a qui escolto fa molt de temps, des dels seus inicis. Per això, els tres propers escrits del blog, aquest serà el primer, duen la seva música, la de la Maria Coma. 

He escollit a més tres vídeos molt bons, d’aquells que cal mirar perquè tenen la seva bellesa o perquè, senzillament, et captiven. De les lletres, no us en puc dir massa cosa més, que les escolteu i us arribaran ben endins. 

Sobre la Maria us en puc explicar moltes sensacions que em provoca veure-la i escoltar-la. La seva veu – fràgil en certs moments però plena de contundència i personalitat - em recorda tant a la de Kate Bush o Keren Ann (dues altres referències musicals meves). I la forma de tocar el piano... què voleu que us digui? Quan la Maria toca, levita tota ella sobre les tecles i les notes sobrevolen l’espai i el moment. 

El primer tast de la Maria, per obrir boca, és una peça anomenada “Tots els colors”. És aquesta:

Vinc d’un mar d’uns verds i uns blaus, dels més clars que he vist mai. Hi flota una illa de llargs camins que em criden tant!

Vull que empassi mars, que abraci cels, que miri lluny que a prop no en sé. Que segueixi el meu esbós collint llavors de tots colors. Com si sabés que sóc jo, el mar em vol, sempre em vol.

I és que fa volar soldats de plom, em pinta la cara amb colors. Entén mil mirades sense esforç,

sota un cel de serenor. Com si sabés que sóc jo, El mar em vol, sempre em vol.

Vinc d’un mar d’uns verds i uns blaus dels més clars que he vist mai. Hi flota una illa de llargs camins que em criden tant!

Un cop l’hagueu escoltat (feu-ho amb amor i calma) no us deixarà indiferent. El vídeo és l’oficial. Ja em direu què us sembla...