EL ZOO DEL RENAIXEMENT I ELS ORGASMES INTEL•LECTUALS
Amb un immens plaer acabo de llegir-me un
llibre de la historiadora Mirella Levi d’Ancona que revisa a fons, i
centrant-se en un detall que és l'eix d'aquest escrit, les principals obres pictòriques
de la pintura renaixentista dels segles XIV, XV i XVI. El llibre es diu “El zoo
del Renaixement” i com podreu començar a imaginar, té com a element d’estudi
els animals.
Per a ser més exactes, el llibre analitza a
fons la utilitat i existència dels animals que apareixen en aquests quadres i
que, molt sovint, passen desapercebuts perquè són elements secundaris o perquè
l’espectador no perd massa temps en observar l’obra amb detall.
Mirar un quadre no vol dir veure’l. Davant d’una
obra t’hi has d’estar temps, no tenir cap presa, observar amb plaer i arribar a
l’orgasme intel·lectual. No us ruboritzeu pas, orgasmar mirant una pintura és
possible i tothom ho hauria d’experimentar. De la mateixa forma que plores quan
tens davant teu “La decapitació de Sant Joan Baptista” a la Catedral de Sant
Joan de La Valeta, a Malta. Igual que t’emociones quan tens a un pam teu la
font de Neptú de la Piazza Navona de Roma o et plantes davant de qualsevol de les escultures egipcies que s'amaguen plenes de pols al Museu d'El Caire.
El cas, tornant als animals dels quadres
renaixentistes, és imaginar-se què feia cadascun d’ells en el moment de
pintar-los, quina relació tenien amb els protagonistes de les obres o perquè
els va pintar l’artista. He escollit alguns dels quadres més representatius.
Són L’Anunciació de Cosmé Tura, el retrat de Giovanni de Medici de l’Angelo
Bronzino i la baralla amb doctors del gran Paolo Veronese. Entre d'altres, un gat, un gos i un
ocell: tres animals, tres artistes i tres obres amb tres paisatges diferenciats i
amb una història ben diversa. Amplieu cada foto i gaudiu de l’obra mirant tots
els detalls.
Observeu el zoo renaixentista i feu-vos amant
de les pinzellades per arribar a l’orgasme intel·lectual que us proposo. Ho
podeu fer.
Comentaris