BONA NIT

D’ençà que el Matteo, el fill del meu amic italià Angelo, va decidir acabar amb la seva vida ara farà aviat un mes, parlo molt més sovint amb ell. Intento animar-lo, fer que es distregui com fan la resta d’amics que tinc allà. Ells el tenen més a prop i jo també l’hi noto tot i la distància. Aquesta tarda l’Angelo em deia que la seva filla petita, que és qui va trobar mort al seu germà Matteo, té malsons i està travessant un tràngol molt important. La nena té només 5 anyets.

Quan et diuen això, no et surten masses paraules, sincerament. No saps què dir-li a un pare que ha perdut a un nen de 13 anys i que té tres fills més que no saben encara com pair la tragèdia. Ell, l’Angelo, em comenta que intenten superar els dies estant tots units i junts, pensant que el Matteo és en un lloc semblant al cel. I a mi, sentir-lo parlar, em deixa mut. 

Malgrat tot li he demanat, com a cònsol i perquè els nens són nens, que acaroni a la seva nena constantment i li doni tot l’amor que tingui. I li he traduït a l’italià aquesta meravellosa cançó d'Els Pets, molt ben versionada com podreu escoltar, que li he enviat per correu fa poca estona. Crec que és veritablement una cançó de bressol i penso, bonament i amb tot l'amor, que li pot cantar ell a ella, l'Angelo a la nena, mentre la du a dormir. Segur que en el camí al llit o mentre la canta, s'hi suma el petit Matteo.