Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2009

EL PORNO I L'ALGUER

Imatge
O com liquidar dos temes en un sol post. De fet entre el porno i l'Alguer no hi ha cap vincle però ja ho lligarem. La companyia Ryanair ha anunciat la posada en funcionament de nous vols de baix cost amb sortida de l'aeroport de Reus i destinació a diferents punts d'Europa. Aquesta notícia ens ha de satisfer perquè, malgrat sigui amb vols de baix cost, les dependències aeroportuàries reusenques es potencien cada cop més i tenim més a mà el països més propers. Particularment estic molt content del nou vol que unirà Reus amb l'Alguer, a l'illa de Sardenya. Recordo amb emoció la meva primera experiència en aquesta ciutat on encara es parla el català o, més ben dit, una barreja del català i l'italià ben entenedora. L'Alguer té moltes possibilitats i especialment quan se celebra la festa del seu patró, Sant Miquel. La ciutat s'omple d'activitats culturals i de centenars de persones que a més gaudeixen d'un tros de la costa mediterrània on la llum i e

UNA DE FANTASMES

Imatge
Tot i parlar de fantasmes, aquest post no parla de política. Fa pocs minuts llegint la premsa del dia he trobat una noticia curiosa i com sempre m'han agradat les llegendes i el món dels castells, mansions i fantasmes, en parlo tot seguit. Christopher Aitchison és un ciutadà britànic que l'any passat va anar de visita al castell de Tantallon , a Escòcia. Amant de la fotografia, el Christopher va capturar diverses vistes exteriors de l'edifici i de sobte, quan enfocava una de les finestres del castell, va veure la silueta d'un home al costat d'una d'elles. Els qui veien la foto esmentada deien que es tractava d'un muntatge fet pel propi fotògraf i ell defensava la seva innocència en tot moment. Al final la foto s'ha analitzat a fons per part de diversos experts i ells han conclòs que no hi ha cap truc ni muntatge i que per tant la foto és real i no és cap falsificació, ni un maniquí, ni un guia turístic. És un fantasma. Hi ha qui fins i tot s'ha atr

EL PACTE DE LES CRISPETES

Imatge
La democràcia política se'n va a norris. Els dos principals partits de l'estat i les dues comparses que els segueixen ho estan aconseguint. Primer va ser el govern de la Generalitat de Catalunya, després centenars d'ajuntaments i ara el País Basc . Aquesta confusió de llibertat amb llibertinatge polític preconitzada pel PSC amb el suport dels dos grans derrotats a les urnes, ERC i IC-V, va donar el poder nacional a un Montilla que és la riota de tots els catalans i més tard va permetre formar majories d'esquerres a molts municipis on els guanyadors i els més votats pels ciutadans són a l'oposició. Ara, a aquest joc brut s'hi suma el PP. Al País Basc va guanyar el PNV però no podrà governar perquè socialistes i populars, els mateixos que surten barallant-se com el gat i el gos cada dia, han fet un acord per governar. Aquesta és la democràcia que ells entenen, la d'aconseguir el poder al preu que sigui i, fins i tot, pactant amb el dimoni encarnat en la figura

LE PEN, DE PENA

Imatge
FOTO: Reacció d'un nen quan el toca un feixista Si les coses no canvien molt aviat veurem una nova injustícia fruit de les lleis actuals i dels problemes que sempre sorgeixen quan algú parla de reformar-les. El Parlament Europeu està mogut i espantat davant les properes eleccions europees i més concretament en el dia que s'hagi de fer la sessió inaugural un cop celebrats els comicis. Aquest acte l'han de presidir, entre altres, l'eurodiputat més jove i el més gran. El problema és que el feixista Jean Marie Le Pen , fundador i lider de Frente Nacional i de 81 anys d'edat, es vol tornar a presentar a les eleccions i en cas de ser escollit, molt probable, seria l'eurodiputat més gran i hauria de presidir la sessió inaugural.La resta de parlamentaris no volen que això passi i aquesta oposició no té res d'estrany. Le Pen passarà a la història per algunes de les seves frases, gens memorables i del tot polèmiques. Segons ell "la ocupació nazi de França no v

EL VAMPIR DE VENÈCIA

Imatge
Els vampirs són sempre un bon recurs per a escriure i omplir fulls als diaris. No és d'estranyar que alguns investigadors utilitzin aquest recurs per a vendre millor les seves troballes i més si tenim en compte que l'arqueologia i l'antropologia són uns camps (oficis) que cada cop estan més de moda i tenen més llicenciats preparats per a rebuscar, amb tacte i un bon pinzell, les entranyes de la terra. Potser per això apareixen noticies com la que ens arriba d'una de les illes venecianes, Lazzaretto Nuovo, on uns investigadors han trobat unes restes d'una mòmia que asseguren que pertanyen a una vampiressa. El cas és que el cap de l'esquelet de la suposada femina descendent de Dràcula porta incorporat un totxo entre les mandíbules. Els investigadors italians diuen que li van posar per evitar que, un cop morta, s'alimentés de les víctimes d'una plaga que va patir la ciutat de Venècia i les illes del voltant, entre elles Lazzaretto Nuovo , ara fa 400 anys.

KOSOVO I LA BARCA SENSE REMS

Imatge
El cas Kosovo és una mostra més del desgovern de ZP navega en un oceà anomenat crisi amb una barca esquerdada i sense rems ni motors. El viatge de la Ministra Chacon per comunicar a les tropes espanyoles instal·lades als Balcans que tornaven cap a casa i la conseqüent desautorització que la desacreditava a ella i la resta de govern, posa de manifest que cal un canvi immediat. No sé qui ha d'entrar enlloc dels que hi ha però si sé, ho sabem la majoria, que els que hi ha ara no serveixen. Fa mesos que no saben què fer amb la crisi, tenen ministeris absurds i sense acció política i altres carteres dirigides per persones que no estan preparades. En ZP sembla un nen amb els ulls tapats i un pal a la mà tot buscant la cassola plena de caramels per trencar. Zapatero dóna cops de cec i li van passant els dies plens de por per als ciutadans que veuen com l'atur creix i no hi ha remei possible per superar un cop que fa trontollar tot el país i ens ha deixat xafats. Ara més que mai guan

HO NOTO, HO SÉ.

Imatge
Ja s'acosta el bon temps, l'època màgica del sol i els dies llargs, de la piscina i la cervesa fresca, de més temptacions i menys pecats negats, de descobrir que la vida és millor com és intensa, de parlar amb els veïns que a l'hivern es tanquen a casa com si fossin escarabats. Ja arriba la bonança personal, el temps de suar sense que et facin suar, el moment de parlar amb ganes, el d'escoltar música a un volum normal sense la por de molestar, el de mirar la tele a la fresca. Ho noto, ho percebo, se sent., arriba ja. No sóc cap amant de la calor però amb ella, passi el que passi, succeeixen coses bones. Enguany em podré banyar i conversar mentre em mullo sense cap problema. No escric, de moment, cap nou llibre. Al·leluia, ja és aquí, a la cantonada, el canvi horari, un nou temps, una nova cambra vital, un nou alè vital. De regal, com qui no vol la cosa, el gran Leonard Cohen en un dels seus darrers concerts. 74 anys i vital com sempre, essencial, imprescindible.

REGALO 1.500 EUROS A QUI HO ENCERTI

Imatge
Poesia visual, com el mestre Joan Brossa. Regalo 1.500 euros a qui trobi 7 diferències entre la primera imatge i les dues posteriors. Ja sabem de quin pal van (mai millor dit) però malgrat tot, hi ha alguna cosa a parlar, alguna reflexió a aportar per evitar que aquests troglodites, els mateixos que ens paren a les carreteres (un cop fet el seu cafè per tornar a ser agents de la nostra seguretat ... jajaja) que els faci més "normals" i menys "estratofèrics". Semblen la polícia de la Champions i són de primera "Castellana". I ara, trobem a faltar als "hombres de verde", oi?. Feu clic sobre aquesta imatge si la voleu ampliar. I penseu que aquell que encerti les 7 diferències guanyarà 1.500 euros. NOTA: Hi ha una errada a la primera foto que ha trobat l'Agnès. No és de fa 2.000 anys, en té uns quants més.

LA CULPA ÉS D'EN TIBAU

Imatge
La jornada d'ahir va ser senzillament apassionant però ha tingut les seves repercussions. El joc literari proposat pel Jesús M. Tibau al seu blog , el joc número 100, ens va permetre navegar per una seixantena de blogs de tota Catalunya a la recerca, sempre críptica perquè era un joc, de llibres i autors. Cada blog participant havia triat una obra i un escriptor i havíem de saber les dues coses llegint el primer fragment del llibre penjat pel blocaire i amb l'ajut d'algunes pistes. Fer aquest recorregut provocava sentiments que cavalcaven entre la felicitat i la desesperació. Felicitat de saber a la primera de quin llibre es tractava i desesperació en aquells casos on el jeroglífic del blocaire et dificultava la feina. Sigui com sigui, de moment he esbrinat una quarantena de títols i crec que els propers dies podré incrementar la xifra. Fa bastants anys La Vanguardia va proposar un joc tot repartint un qüestionari amb 20 preguntes sobre temes generals. Tenies pocs dies per

COL·LABORACIÓ AMB EL 100è JOC LITERARI

Imatge
El blog Tens un racó dalt del món arriba avui al 100è joc literari, i per a celebrar-ho em plau col.laborar amb el següent text: “El mugró dret es veu lleugerament més aixecat que l'esquerre, però els dos pits buits descansen sobre els plecs de l'estómac; el pubis té el color i les vetes del marbre blanc; els braços cauen desmaiats al llarg del cos. Té el cabell apegalós i esbullat perquè s'acaba d'aixecar del llit i mira atentament un dibuix que va fer la seva néta quan era petita i que fa més de vuit anys que penja al menjador, en un marc de fusta verda al costat de la prestatgeria. Està tranquil·la i quieta, sense cap senyal de crispació ni sofriment, però quan la seva filla la veu li ve a la ment, com una fuetada, la imatge de la nena que corre per la carretera, nua i descalça, la cara desencaixada per l'horror, fugint de la bomba de napalm". Aquest és el fragment inicial del llibre que heu d’endevinar. Per tal de facilitar-vos la feina us regalo com a

100 JOCS, 2 ANYS, 1 TIBAU.

Imatge
No es pot negar que a la xarxa hi ha blogs amb una gran repercussió social i mediàtica, espais que desperten l'interés de centenars de persones i que tenen la virtut d'interactuar i fer participar als seus lectors. El blog Tens un racó dalt del món és un dels casos que comento, un fenomen de la catosfera que va néixer i camina amb força de la mà de l'escriptor Jesús M. Tibau . Una de les virtuts del Jesús és la seva constància en mantenir vius tot un reguitzell d'espais setmanals o amb altres periodicitats com les seves desdefinicions, les degustacions d'altres blogs, les cares del món, les cròniques i critiques de llibres i el seu joc literari que avui ocupa aquest post. Aquest dimecres dia 18 el Jesús M. Tibau penjarà al seu blog el joc literari número 100. Això vol dir moltes coses però la primera, seguint amb allò de la constància que deia al principi, que ha estat dos anys, setmana rere setmana, mantenint un espai que arriba a una xifra màgica i que, com marca

ÀUSTRIA: JUSTÍCIA INJUSTA

Imatge
Amb voluntat tot és possible, sempre ho he pensat. Amb voluntat es poden canviar moltes coses i fins i tot les lleis. Si no hi ha aquesta voluntat, ni ganes ni allò que s'ha de tenir quan es parla de justícia, mà dreta i coratge, tot segueix igual i la mateixa justícia acaba decebent i sent injusta. Dic tot això perquè considero indignant que Josef Fritzl , el popular "monstre d'Amstetten" sigui jutjat sabent que, com a molt, li poden caure 15 anys de presó. A Àustria les penes no es poden acumular i com és acusat de quatre delictes diferents només podrà pagar pel que tingui la pena més alta. Si es demostrés l'acusació d'homicidi li podria caure la cadena perpetua però, coses de la vida, és el que menys poden demostrar perquè mai han trobat el cos del fill que ell li va fer a la seva pròpia filla cos i tampoc hi ha proves. Els polítics i jutges austríacs han tingut mesos i mesos per modificar amb caràcter d'urgència una llei absurda que permetrà a aquest

ZAPATERO "DAME ARGO"

Imatge
Posats a demanar i com som pobres, li demano a Zapatero que em doni diners, una petita almoina per afrontar amb més dignitat aquesta crisi que malmet al meu sector, el dels ciutadans senzills de carrer. Si ha donat diners als bancs i els bancs se'ls han quedat, regali euros a la resta. Zapatero "dame argo po favó". Escric aquesta ironia, gens fina, després de llegir que el sector de l'automòbil vol que ZP els ajudi amb 560 milions d'euros per ajudar a vendre més cotxes. Els qui més s'han forrat tots aquests anys de bonança, després dels constructors i promotors, acaben pidolant com a miserables. Ja nomes ens faltaria que ara els facin cas i els donin els diners. I qui serà el següent en demanar? Els fabricants de rentadores? Els d'equips de música? les discogràfiques? la SGAE? Si no venen cotxes que se'ls mengin que bé que n'han venut a dojo durant molts anys i si volen evitar despeses que divideixin els guanys i paguin les nomines amb ells. Posat

JA SÓC DEL CLUB RENFE

Imatge
Des d'avui ja formo part del club d'usuaris de Renfe cabrejats i desesperats. Dues hores i deu minuts per anar de Reus a Barcelona-Gràcia i dues hores justes per tornar. Els dos viatges en uns trens més aviat antics i bruts amb l'absència del revisor i la presencia de dos treballadors d'una coneguda empresa de seguretat vigilant que la gent no poses els peus al seient del davant. Kafkià i surrealista. Ens treuen uns trens, altres ens els fan sortir únicament des de l'estació de l'AVE o TAV i els que ens deixen van lents com a rucs.

ADÉU A LES ARMES, QUINS MALS ACTORS.

Imatge
M'ha sobtat molt la notícia del tancament definitiu, amb el desmantellament de les instal·lacions inclòs, del Museu d'Armes de Tarragona. Aquest espai, ubicat al principi del carrer La Nau, aplegava una immensa col·lecció de fletxes prehistòriques, escopetes de caça, espases de la Guerra del Francès i de l'època del General Prim i altres peces de foc arribes de l'Àfrica. També hi havia el vestit de gala d'un capità de la Guàrdia Civil que va residir a Tarragona o un acordió centenari de la guerra de Cuba. El Museu de les Armes era propietat privada del seu fundador Martí Vergés, i actualment l'ajudava el seu fill. El cost econòmic de mantenir obert aquest espai, sumat a la passivitat i silenci dels diferents ajuntaments que ha tingut la ciutat de Tarragona els darrers anys, ha provocat el tancament del Museu. En Martí Vergés pare, de 80 anys, l'ha hagut de tancar fastiguejat i fart d'enviar cartes al consistori on demanava un petit ajut econòmic o que

L'ANNA, EL JESÚS I EN NARCÍS

Els tres protagonistes del post d'aquest post tenen en comú la seva joventut, el bon gust i la música. Els tres canten, els tres ho fan bé i els tres pertanyen a aquesta nova generació musical catalana que creix amb força i arribarà molt lluny. L'ANNA La primera protagonista és l'Anna Roig. Aquesta jove de Sant Sadurní d'Anoia s'acompanya del cinc musics del grup L'ombre de ton chien i canta en català i en francès. Fa tres anys que porta les seves cançons pels escenaris catalans i ara presenta un disc fresc i de molta qualitat. Ja han gravat el primer videoclip i van fent concerts a diferents indrets. Jo l'aniré a veure el proper 22 de maig a Vilafranca del Penedès on, en altres temes, escoltaré el single "Je t'aime" que m'ha captivat des del primer moment. Aquí teniu el vídeo. Anna Roig a MySpace · Blog de l'Anna Roig EL JESÚS El segon cantant que us presento es diu Jesús Fusté i és de les comarques de Tarragona, de Pradell de la

TAL FARÀS, TAL TROBARÀS

Imatge
No es pot demanar respecte si qui el demana és el primer en no respectar. No es pot parlar de complir la llei si qui la fa complir se la passa pel folre. No es pot preconitzar el civisme si qui el preconitza és el primer incívic. No, no, no, no anem bé. La foto que us regalo avui en aquest post l'he fet aquest matí al davant de l'Ajuntament del poble on visc. Com veureu, la Policia Local del municipi en qüestió ha decidit infringir les normes. Ja fa molts i molts dies que el magatzem de vehicles immobilitzats amb el cep és a sobre de l'aparcament de les motos de l'institut que hi ha a la zona. Ho podreu observar a les dues imatges que podeu ampliar. I després demanen civisme, respecte i bona conducta. Per als qui no respecten les seves pròpies regles hi ha una pàgina web molt interessant. Es diu aparcascomoelculo.com i tens la possibilitat d'imprimir aquesta nota i posar-la al vehicle infractor. I molt aviat... primer capítol de la sèrie TV CAUDILLO I PINOTXOLÀND

A VEURE QUI LA FA MÉS GROSSA

Imatge
L'Ameneh Bahrami és una dona iraniana que l'any 2004 va quedar cega i amb la cara cremada per l'àcid que li va llençar a sobre el seu rostre un home que es volia casar amb ella i que l'Ameneh va rebutjar. Ara, cinc anys més tard, la justícia iraniana ha decidit jutjar el cas i ha decidit que s'apliqui la popular Ley del Talión que és la que aplica aquella màxima de "qui la fa, la paga".La sentencia del tribunal diu que l'agressor de la dona ha de quedar cec com ella i que serà ella mateixa qui li llenci deu gotes d'àcid als ulls per a deixar-lo invident. Com ella no podrà perquè no hi veu, pot delegar en una altra persona i segons l'Ameneh, hi ha molts voluntaris disposats a fer-ho en nom seu. La dona, que actualment viu a Espanya on ha estat sotmès a diverses intervencions quirúrgiques en un intent de refer-li la forma de la cara cremada, diu que ell, ara el seu botxí condemnat, encara tindrà la sort de ser anestesiat abans que li omplin els

LA COVARDIA POLÍTICA

Imatge
Hi ha polítics que no es mereixen haver ocupat el càrrec que han ocupat al seu moment. La decisió que ha pres Emilio Pérez Touriño dimitint com a Secretari general del Partit Socialista de Galícia em sembla una falta de respecte molt important i un menyspreu cap als seus votants encara més gran. Touriño ha estat gran perdedor de les eleccions gallegues i com no pot tornar a manar, plega i deixa al seu partit. Gaspar Llamazares va cometre la mateixa covardia a les eleccions generals del març de 2008 i molts altres perdedors han fet el mateix. Com ja no els caurà la super-paga a final de mes, no tindran influencies, ni cotxe oficial ni tanta importància, se'n van passant de tot. Això si, els que el tenen mantenen el seu escó al Congrés dels Diputats que és l'altra super-paga o, en cas contrari, altres petits càrrecs i la presencia a diversos consells d'administració de caixes, bancs i altres empreses. Si tinguessin allò que cal, dignitat, aguantarien a l'oposició cobrant

JO NO SÓC ...

Imatge
Aquest dilluns Media Mer(media Markt) ens tornarà a enganyar. Sumarà als seus preus un 25 per cent i ens dirà que no ens cobra l'IVA. Maco, maco. Per cert, ara SI, és el post més curt d'aquest blog.