AGRICULTURA MENTAL

Sempre és agradable fer, amb el cor, un comentari sobre un bon llibre que has llegit. Fa ben poc he gaudit amb la primera novel·la del Jesús M Tibau i en vaig parlar a les xarxes, citant el llibre i dient-me el meu parer que remato amb un fragment, un dels molts que hi ha, que m’ha apassionat. Ara, el Jesús parla del meu comentari fent un comentari al blog que té especialment dedicat a aquesta obra seva. Ho podeu llegir AQUÍ

Estic acabant de tancar dates i concretar convidats per a les presentacions del meu nou llibre a diverses ciutats. De moment us avanço que seré a Tortosa el proper divendres 17 de març. Serà el primer cop que presentaré un llibre meu en aquesta ciutat que tants records em porta cada cop que hi penso. La presentació de “El trist atzar del vertigen que em devora” la farem a la Llibreria La 2 de Viladrich (Carrer Cristòfol Despuig 22) a les 19.30 hores i anirà a càrrec de l’amic, blocaire i escriptor Jesús M. Tibau.  Serà un acte ideal per donar-me a conèixer al públic de les Terres de l’Ebre. Abans de la presentació tindré el plaer de ser el convidat del programa literari que el Jesús presenta a la televisió Canal 21. No tinc masses contactes en aquestes contrades però espero veure cares conegudes de persones especials i cares noves de persones que vulguin saber més coses sobre l’atzar, el vertigen o el ballarí dervix protagonista de la portada.

Els lectors habituals d’aquest blog ja sabeu que el seu autor, un servidor, te predilecció per la bona literatura. I a casa nostra se’n fa. Ahir em va arribar a casa un llibre que havia comprat a Amazon. No és un llibre qualsevol, és una bona obra, de les que em fan passar molt bones estones. Parlo de “Per no perdre’m les molles” del bon amic Jesús M. Tibau.  La capacitat d’imaginació del Jesús és realment magnifica i traduir-la en pensaments breus que parlen de la quotidianitat certament no és fàcil. Però ell ho aconsegueix. No tinc permís per compartir el contingut del llibre però sé que el Jesús no s’enfadarà si cito dues de les seves aportacions, aforismes, pensaments...  “Diuen que els ulls són l’espill de l’ànima; els llavis, la porta”.    “Les margarides mai no t’ho farien; decideix per tu mateix”.  Senzillament... meravellós.   Enhorabona Jesús. 

I no és broma. Ho comenta l’amic Jesús Tibau al seu bloc . Aquest proper dissabte dia 31 es farà la tercera jornada de Bookcrossing massiu a la capital de l’Ebre. Durant el dia s’alliberaran uns 150 llibres pels carrers de Tortosa i la gent els podrà sortir a buscar i agafar-los. Serà bo que els qui pugueu capturar algun llibre n’allibereu dels vostres i així la caça durarà més i serà per a tots.  No cal dir que és una molt bona iniciativa. Els llibres són com les persones, necessiten llibertat i ser estimats en la justa mesura. S'han de mirar amb els ulls i entendre amb el cap i el cor. I si fas tot això de ben segur que ell et regala bons moments i tu li dediques un lloc especial.  Si per un casual algú de vosaltres aconsegueix caçar-ne de més o dos d’iguals ja sap on tenen un bon espai garantit.  Que no passi mai com a la imatge que acompanya aquest escrit que pertany a una biblioteca russa completament abandonada i on els llibres són fruit de l’oblit i...

Dono resposta a una pregunta del Jesús Tibau al voltant de la relació, històrica i actual, entre el què anomenem Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. També he de parlar de la possibilitat de mantenir una província, l’actual, o fer-ne dues per diferenciar ambdós espais territorials. He de dir que jo no crec en les Vegueries malgrat amb aquest sistema si que es produeix una separació marcant clarament un espai pel nord amb capital a Tarragona, un de central amb Reus com a capital i un espai pel sud amb capital a Tortosa. Que rebutgi les vegueries no vol dir que em negui a una separació territorial per diferenciar dos espais que, des de sempre i especialment les darreres dècades, han evidenciat les seves diferencies en molts sentits. Tarragona com a província té grans fractures socials i territorials. Els habitants del Baix Penedès tiren més cap a Barcelona que no pas cap a Tarragona i no cal parlar dels hàbits dels ciutadans ebrencs. Per tant, davant la pregunta ...

L'amic, escriptor i gran blocaire Jesús Tibau m'ha fet arribar via e-mail tot un seguit de temes que són molt interessants i dels quals n'aniré parlant a partir d'ara. Em pregunta si els escriptors del sud són ben vistos o, senzillament, si són vistos a la resta de Catalunya. Jesús jo crec que no. que els escriptors ebrencs no gaudiu del reconeixement que us toca ni de bon tros. Barcelona és el melic de Catalunya en molts àmbits i també en el literari. Es donen a conèixer els autors de la capital, es fan grans reportatges del Sant Jordi a les rambles i es passa de puntetes per la resta de ciutats del territori o, en el cas de les Terres de l'Ebre, ni s'hi passa. Ja teniu prou dificultats territorials i administratives (més tard en parlaré) o sigui que no cal posar més pedres al camí. Ara bé la mare del problema, què fem? com solucionem aquest dèficit, aquest greuge? Passi el que passi les editorials centren els seus esforços amb les grans figures m...

Aquest és l'escrit número 694 que publico en aquest blog que vaig obrir ara fa tres anys, el 29 de maig del 2007. El proper diumenge dia 30 publicaré el post número 700 que serà l'últim, el que donarà per finalitzada la vida a aquest espai de debat i reflexió, opinió personal compartida i racó cultural que ha navegat amb fermesa fins ara. Per a molts ha estat un espai d'entreteniment i lectura (primer objectiu) i per altres (alguns polítics) s'ha convertit amb el seu mal de cap diari (objectiu secundari també assolit). No us diré el perquè tanco la paradeta però si que us puc assegurar que es, senzillament, una decisió particular. Les coses es fan i es desfan així, perquè un vol. El balanç òbviament és altament positiu si miro la quantitat de gent que ha tret el nas en aquest raconet durant aquests tres anys, quasi 60.000 persones. En el moment del tancament del "Tot és possible" hauran passat 1.095 dies i s'hi hauran penjat 700 escrits. Això surt a u...

Poques vegades em passa que acabo un text i no trobo un nom correcte per a encapçalar-lo. Sovint em surt el títol a la primera o, fins i tot, poso primer el títol i amb ell neix tot el text. El cas és que aquest passat dijous, tot escrivint quatre ratlles per l’acte de presentació del darrer llibre del company blocaire i escriptor Jesús Tibau , acte que es va fer al Centre Cultural de Cambrils i al veig tenir l’honor de participar, se’m resistia l’encapçalament. Per a mi el Jesús és exemplar en moltes coses. Té constància al seu bloc on sap que no pot deixar orfes de lletres al seus lectors diaris, té la virtut de crear en poques línies i en format de conte curt una història que podria créixer fins a convertir-se en novel•la. Sap emprar les paraules adequades transformant els seus escrits en una atractiva arma de seducció presentada en un elegant vestit de paper que t’embolcalla i et captiva. A més, és una persona que desprèn senzillesa, proximitat i amb la qual hi trobes ràpidament ...

Serà una jornada especial. Parlo del proper dijous 8 d’abril, dia de presentacions a Cambrils. La primeta cita ens portarà al Centre Cultural del carrer Sant Plàcid on el Jesús M. Tibau , escriptor i blocaire de referència a Catalunya, presentarà el seu darrer llibre “Una sortida digne” , un recull de contes de molta qualitat que ens permeten, amb petites dosis, esbargir-nos i desaparèixer del mon real mentre devorem les pàgines d’aquesta obra. Tinc el plaer d’anunciar-vos que el Jesús em va preguntar si volia fer l’acte de presentació d’aquest llibre i, òbviament, vaig respondre afirmativament. No passa cada dia que puguis participar un acte important com aquest i allí serem, dijous dia 8 a les 19.30 hores al Centre Cultural de Cambrils. No avanço gaire més sobre l’acte però si que us dic que, possiblement, hi hagi sorpresa musical inclosa. Parlant de música, el mateix dijous dia 8 es presentarà, a les deu de la nit al Marro Cafè de Cambrils, l’associació “Cambrils, la Mar de Jazz”...