AGRICULTURA MENTAL

Seran moltes les persones, la majoria vinculades a forces polítiques, les que posaran el crit al cel quan sàpiguen que la CORI, partit amb representació a l’Ajuntament de Reus i liderat per l’amic Ariel Santamaria, ha fitxat a Carmen de Mairena per ocupar el número 2 de la llista que presenta al Parlament de Catalunya. Ja va sobtar que l’Ariel anunciés que es presentava a les eleccions autonòmiques i ara, amb aquest nou cop d’efecte, es produiran moltes converses i, sobretot, moltes crítiques. No veig que sigui cap despropòsit que aquest personatge del món artístic sigui a la llista i estic convençut que per dir el que acabo de dir, més d’un em titllarà de frikie. No passa res, me la bufa (i perdoneu l’expressió). La democràcia permet que tothom qui ho vulgui es presenti a les eleccions i crec que hi ha altres partits, molt més coneguts i amb moltes més història, que tenen gent més inepte a les seves llistes amb noms més populars que han acabat sent, o ho són a hores d’ara, del tot ...

Llegeixo que en Josep-Lluís Carod-Rovira ha recuperat la faceta de filòleg al llibre "113 paraules per salvar", en què recull un seguit de mots genuïns de la llengua catalana que encara són d'ús habitual per a molta gent, però que han caigut en desús. Entre aquestes 113 paraules hi ha enguany, bony, eixugar, porticó, bressol, amarar, bec, ficar, potinejar, setrill, xona, cigala, llufa o gargall. Segons ha explicat en Carod, escriure aquest llibre ha estat "un divertiment cultural" que li ha omplert les vacances i les hores lliures. Amb el mateix divertiment cultural que en Carod tot i que en hores de feina i no pas de vacances, li dedico aquesta carta amb 113 paraules entre les quals hi ha algunes de les que vol salvar. M’amaro per posar en remull la seva consciència i em permeto treure el bec a passejar per a recordar-li que el govern del tripartit no ha parat de ficar la pota i ha desgovernat Catalunya, potinejant tot el que trobava per convertir-ho en un ga...

La situació a la Costa Brava és insostenible i l’actitud del govern català i de la companyia Endesa una autentica vergonya. Els habitants i comerços gironins han hagut de patir desenes d’hores a les fosques i ara, de nou, tornen a estar-hi. Tot per culpa de les instal•lacions d’una companyia que, com moltes altres, tenen el monopoli del seu sector i fan allò que els rota sense cap problema. Torres elèctriques que semblen fetes de paper i enganxades a la terra amb celo, subestacions que no aguanten cap pressió i un servei d’avaries que, lluny de col•lapsar-se, té els nassos de despenjar els telèfons quan hi ha problemes i milers de trucades dels usuaris demanant explicacions. Enmig del caos hi navega la nostra administració, també avariada per culpa dels cap inoperants que la gestionen, que enlloc de posar-se a treballar i ajudar, gira l’esquena i no té ni els pebrots d’obrir expedients i sancionar amb multes milionàries al monopoli d’Endesa. Els hotels estan a les fosques i sense clien...