LA CURA DE LA CRIS I L’ABEL
Hi ha una cançó que vaig escoltar per primer l’any 1999. Va ser a la ràdio on treballava. El dia que la vaig escoltar, al costat hi tenia a una noia que treballava de cambrera a la cafeteria de baix. Quan vaig escoltar-la, ja estava enamorat de la noia. Més tard, amb els anys, he gaudit d’aquest tema desenes i desenes de vegades. Moltes d’elles m’han fet pensar en la jove cambrera i en altres ocasions, han estat altres pensaments els nascuts tot sentint i notant la cançó. Deixant a banda que la canti el meu cantant preferit i que hagi estat declarada com la cançó més romàntica de la història de la música italiana pels propis italians, no puc negar-vos que és una de les peces més musicals més maques, profundes i sensibles que he gaudit mai. Abans d’ahir, quan estava acabant de repassar el llibre de l’Abel, del qual us en he parlat en una ocasió ( aquí ), per enllestir-lo del tot i entregar-lo a l’editorial, em va passar una cosa molt impactant. Escoltant músi...
