AGRICULTURA MENTAL

Com en altres ocasions, mentre llegiu aquest post jo seré ben lluny. De nou de viatge, de nou a Itàlia. Aquesta vegada és fins el proper dilluns. Ja us havia anunciat que el meu estimat Bartolomeo presenta aquest diumenge al Teatro Mercadante de la ciutat d’Altamura el seu últim projecte. La creació és arriscada ja que hi haurà sobre el mateix escenari dues grans actrius, un gran músic, un genial pintor i quatre nens que llegiran textos mentre tothom crea al ritme de les paraules.  Aquesta opera és difícil d’interpretar i fa poques hores que el Bartolomeo em confessava que està molt nerviós i preocupat pel que pugui passar. L’he intentat calmar sent sincer amb les meves paraules: cal que estiguis nerviós (és bo) però no estiguis preocupat que tot anirà bé (és absurd pre-ocupar-se de res).  Ja us explicaré el resultat de la seva aposta artística que té algunes semblances amb la que estic elaborant jo des de fa mesos. La meva no és tant coral i tardaré encara mo...

Aquests dies, la boca del Strómboli torna a escopir al món – especialment als qui viuen als seus peus- allò que l’alimenta i manté viu. El segon volcà actiu més famós d’Itàlia després de l’Etna, s’ha obert per mostrar-se de lluny i fer-se sentit d’a prop.  Quan ets allí, a Strómboli, notes els seus batecs cada vint minuts. Un espetec llunyà, però molt menys del que et penses, et recorda que allí a dalt, al cim i dins de la muntanya negrosa, hi ha molta vida. Els habitants de l’illa s’han acostumat al tro constant i fins i tot a la invasió de lava que es queda a pocs metres de les seves cases quan hi ha erupció.  La resta de mortals preferim veureu de lluny, per si un cas. En tot cas, però, no oblideu que per saber que certes coses són millor de lluny, cal tenir-les primer ben a prop. Strómboli em provoca, m’apassiona, em crida...  

Veure la ciutat de Matera nevada, és veure un dels millors pessebres del món. Aquest estiu, quan hi vaig ser per a presentar el meu últim llibre, em va deixar bocabadat per la seva bellesa i antiguitat. A Matera, la gent encara viu a les coves que van construir els seus avantpassats fa més de 8.000 anys. S’han mantingut els habitatges a les coves prehistòriques i a dalt, al costat però sense envair, hi anat creixent la ciutat nova.  La Matera de sempre, aquella on Pier Paolo Pasolini o Mel Gibson hi van rodar les seves passions de Sant Mateu i de Crist, reposa en una vall que a la nit, plena de les llumetes de les desenes cases que hi conviuen, eclipsa a tothom que senti amor per l’art i la bellesa.  Aquesta imatge, feta avui mateix, és acollidora i anima a pensar en el fred, tancar-nos a casa envoltats de calentor i del caliu que ens donen altres persones, la nostra llar, el nostre propi ésser. Sí, aquest és un dels millors pessebres del món. 

Fa anys que tinc clar que la riquesa rau en la diversitat i en el coneixement. Aprendre dóna el sentit real a la vida i socialitzar-nos ens aporta la maduresa necessària, aquella que no tenen els qui viuen aïllats, incomunicats o reclosos en el seu món.  Una de les formes més divertides de comunicar-se és a través dels idiomes, intercanviant experiències des del llenguatge que pot iniciar-se de manera més gestual i, amb el temps i ganes, continua oralment i permet fer amistats.  A Nàpols, ciutat plena d’iniciatives, hi ha un local que ha decidit posar en comú a persones que parlen llengües ben diverses: anglès, francès, alemany, portuguès, àrab, rus, japonès i castellà. Els responsables d’aquesta iniciativa, l’associació Tecla, han creat el “Aperilingua” que permet aprendre qualsevol d’aquests idiomes mentre fas l’aperitiu. Això succeeix tots els dijous a les vuit del vespre. Els interessats omplen un paper amb el seu nom i dient quin idioma els interessa apre...

La meva última visita a Itàlia, per a presentar la meva darrera obra, va servir per agafar el repte d’organitzar el proper any, a la ciutat de Tarragona, el festival cultural anomenat Al3Mura que ara organitzen els amics de l’associació cultural Spiragli. Es diu així perquè l’associació té la seu a la ciutat d’Altamura, perquè el festival dura 3 dies i perquè es fa extramurs, fora de la ciutat i a altres municipis que tenen un bon llegat històric, cultural i patrimonial.  Els dies 15, 16 i 17 de juliol del 2016, Tarragona serà la seu de la sisena edició d’aquesta trobada cultural. Fa un mes, l’associació Spiragli em va nomenar delegat d’aquesta mateixa entitat a Espanya. I des de llavors treballo intensament per fer-la grossa el proper any. El fil conductor és molt atractiu i els convidats, alguns ja estan confirmats, són de primera línia. Us aniré aportant detalls dels avenços que es vagin fent. Tarragona, com Itàlia i les nostres vides, té un passat que no hem de...