AGRICULTURA MENTAL

No he estat mai un amant del popular "fast food" tot i que en ocasions hagi exercit de devorador d'aquests hàbits alimentaris. Tampoc sóc massa amant d'aquest nou concepte anomenat "slow food" però també he gaudit de la seva pràctica en un parell d'ocasions.  Un servidor aplica el mètode "vas food" que consisteix en això, "vas" menjant i quan estàs tip dius prou. I sóc un amant dels esmorzars de forquilla que cada cop tendeixen més a desaparèixer per culpa d'aquesta societat actual que viu sempre al límit i tot ho fa al moment i sense calma ni pauses. Al final, vulguis o no, t'obliguen a formar part del cercle tot i que ho pots evitar quan, sense cap motiu especial o tenint en comú l'amistat (un altre concepte esquarterat als nostres dies), et sumes a una taula amb persones que també trien aquest espai necessari de temps que permet, sempre amb l'excusa de menjar, establir converses, diàlegs i debats. Perquè ...

Aquest pont que ja deixem enrere, i menys mal que ja s'acaba perquè fa temps que no suporto tenir dies de festa, ha servit per comprovar que tot segueix igual a aquells indrets on gaudeixo en bona companyia amb l'arribada del sol i el bon temps. Parlo dels xiringuitos i en aquest cas els de Cambrils. He inaugurat la temporada als dos on sempre he anat. Primer he fet una Cola Zero, coses de la dieta que no em permetia fer excessos avui, al Xiringuito del Marino, a la zona de la Llosa de Cambrils. De primera, com sempre. Feia temps que volia saludar al Jordi, el seu propietari, i ha estat un plaer veure'l com tal i com el recordava. I així ha estat. I després dos catefonets al Xiringuito Blau Marí de la platja de Vilafortuny. Amb el Ramon, la Rosa, el Roger i l'Ingrid, la família que el porta, hi tinc molt feeling fa anys i enguany, com en anys anteriors, hi aniré baixant per fer esmorzars de forquilla els dissabtes.  Amb la primera visita de la temporada,...

L’actual equip de govern de Cambrils ha fet un obligat exercici de transparència que, de pas, demostra els punts de duresa de la política municipal on sembla que gestionar un poble amb els recursos dels qui hi viuen és com arribar a final de mes a casa pròpia. Cambrils està fins el coll, supera els límits de l’anormalitat derivada d’un equip gestor que ha fet destrosses en nom dels qui creien que tenien els recursos ben portats i els serveis bàsics i socials garantits en nom de la mateixa gestió. El darrer ple convocat pels qui governen ara ha estat un acte digne d’aplaudir per la convocatòria i per plorar pels resultats i balanços comunicats. S’ha de ser atrevit per sortir a la palestra i cantar les veritats a la cara dels qui varen assistir a la Sala d’Actes de l’Ajuntament o van seguir l’acte via ràdio o televisió. Uns han donat la cara mentre altres, els qui fins fa poc governaven, han decidit donar l’esquena al poble que creien manar fins les darreres eleccions mu...

El titular del dia al meu poble és aquest: La meitat dels agents de la Policia Local de Cambrils agafen la baixa per depressió. Molt malament s’han de fer les coses per acabar provocant que la meitat de la plantilla de la Policia Local es planti i demani la baixa per depressió en bloc. Òbviament que l’actitud dels agents es pot jutjar i criticar però evidencia que certs polítics no serveixen per governar, manar, gestionar o com li vulgueu dir. El boicot està servit i qui en surt perjudicat és el ciutadà. En aquests casos cal una actuació ràpida i contundent de l’Alcalde com a persona que ha d’imposar ordre i lògica en el conflicte. El més normal, sota el meu parer, és que el responsable polític de la Policia Local i el propi Cap d’aquest cos siguin cessats de manera immediata. I cessats els dos responsables, cal que l’Alcalde reuneixi al seu equip i analitzi bé la situació per a prendre més decisions. Amb prepotència no es governa, amb accions dictatorials no es pot tirar endavant...

FOTO: Revista Cambrils Torno a parlar dels ciclistes, els carrils bici i la desesperació de l'Ajuntament de Cambrils en tractar als usuaris de les dues rodes com a reis tot deixant a banda el futur dels conductors dels vehicles o motocicletes. El juny del 2008 vaig criticar amb duresa ( llegiu aquest post ) la creació d'un macro carril bici que recorre tota l'Avinguda Diputació, primera línia de mar, amb la supressió de tots els aparcaments que hi havia a la zona. Aquella obra va costar desenes de milers d'euros i el cabreig col·lectiu de totes les persones que són usuàries de la platja i no tenien on deixar el seu vehicle. Ara, quasi dos anys després, l'Ajuntament de Cambrils ha arrencat tot el carril bici esmentat i l'està fent tot nou, canviant les pilones col·locades al seu dia i pagades a preu d'or per una barana metàl·lica que encara ens costarà més diners. A l'aberració malbaratada del 2008 hi hem de sumar els 400.000 euros que ara s'hi esta...

Els ajuntaments tendeixen sempre a estirar més el braç que la màniga. I fruit d’aquest acte, del tot irreflexiu, endeuten les arques municipals fins a uns límits inimaginables. Explico això un cop he llegit a la premsa local que la província de Tarragona és la setena de l’estat espanyol amb un major deute per habitant. La llista publicada per aquest rotatiu, amb dades del Ministeri d’Economia i Hisenda, ens permet saber quins ajuntaments de les nostres comarques estan més endeutats. Tarragona i Reus lideren el rànquing i tanquen la llista dels cinc més endeutats els consistoris del Vendrell, Cambrils i Calafell. Consulto les dades del Ministeri i amplio els coneixements a la seva web on encara hi ha xifres més interessants. Em centro en Cambrils, municipi on visc actualment i on l’equip de govern s’omple la boca constantment amb la frase “som un referent en ...”. Dels 8.115 municipis espanyols que apareixen a la llista, Cambrils ocupa el lloc número 88 al rànquing d’endeutament. El s...

Serà una jornada especial. Parlo del proper dijous 8 d’abril, dia de presentacions a Cambrils. La primeta cita ens portarà al Centre Cultural del carrer Sant Plàcid on el Jesús M. Tibau , escriptor i blocaire de referència a Catalunya, presentarà el seu darrer llibre “Una sortida digne” , un recull de contes de molta qualitat que ens permeten, amb petites dosis, esbargir-nos i desaparèixer del mon real mentre devorem les pàgines d’aquesta obra. Tinc el plaer d’anunciar-vos que el Jesús em va preguntar si volia fer l’acte de presentació d’aquest llibre i, òbviament, vaig respondre afirmativament. No passa cada dia que puguis participar un acte important com aquest i allí serem, dijous dia 8 a les 19.30 hores al Centre Cultural de Cambrils. No avanço gaire més sobre l’acte però si que us dic que, possiblement, hi hagi sorpresa musical inclosa. Parlant de música, el mateix dijous dia 8 es presentarà, a les deu de la nit al Marro Cafè de Cambrils, l’associació “Cambrils, la Mar de Jazz”...

La imatge que acompanya el post és de la plaça dels Pins, a Vilafortuny. Ara, a part dels pins, és també la plaça de les bosses, de les caques de gos i la porqueria diversa que s’hi acumula i ningú retira. L’administrador, a través de l’empresa que gestiona la zona, no ho fa per deixadesa i cara dura. Els serveis de neteja de l’Ajuntament tampoc hi entren perquè, visca les excuses, diuen que ha de netejar l’administrador i que ells no han de fer res fins que no se’ls recepcionin els serveis. I els uns pels altres, tenen la plaça que fa pena i als pares dels nens que hi podrien jugar tranquil•lament amb un mosqueig de primer nivell. Òbviament els petits no poden utilitzar el parc perquè o trepitgen una caca o ensopeguen amb una bossa. Tot gràcies a les ineptituds dels qui els trepitgen com a persones, empresa i consistori. Tot gràcies a la passivitat de dos col•lectius, empresarial i polític, amb qui no cal confiar. El proper any els pares que ara es queixen tindran sort. El proper an...

Llegida la crònica de la conferencia realitzada ahir per l'Alcalde de Cambrils, voldria fer diverses aportacions. El discurs general m'agrada i ho dic sincerament. Pel que sembla, i per primera vegada que jo recordi, Robert Benaiges va trencar el to seriós i avorrit que el caracteritza i el va canviar per un de més eufòric en alguns moments del discurs. Això no es fa gratuïtament i denota que té ganes de seguir liderant el seu municipi o, com a mínim, que el seu municipi el motiva i preocupa. Va dir veritats evidents com ara que "Cambrils no s'atura" i va parlar de conceptes com "solidaritat" que en aquests moments són a la boca de tothom encara que per altres motius. Va avançar que es tornarà a presentar a les eleccions (ja us dic que les tornarà a guanyar) i va demanar implicació global dels cambrilencs perquè, deia l'alcalde, Cambrils som tots. Benaiges també va assumir el mea culpa pel desencís que pateixen els ciutadans envers la política i arg...

Una Cap de premsa, la mà dreta de la cap de premsa, l’ajudant de la mà dreta de la cap de premsa i el becari de torn que també treballa a premsa. Un Cap del Gabinet d’Alcaldia, la responsable de premsa del Gabinet d’Alcaldia i el personal d’Alcaldia, tècnics inclosos. Els directors dels mitjans municipals i els comissaris polítics dels mitjans municipals i també altres directors de mitjans privats que són encara “més comissaris” i “més municipals”. Acabo de fer la llista del personal que podria ajudar a l’Alcalde de Tarragona a preparar la conferencia sobre l’estat de la ciutat del 2010 i em quedo bocabadat perquè encara no entenc el motiu de la contractació, per a executar aquesta tasca, d’un nou assessor/nova despesa. No criticaré la professionalitat de la persona i empresa escollida per la preparació de la conferencia però si que cal dir una cosa ben alta i clara: convidar la persona que assessorava l’anterior alcalde és reconèixer que l’anterior alcalde estava molt ben assessora...

A Cambrils ha nascut una nova forma de fer política. No es pot negar que és del tot original, tant original com indignant. Es tracta d'imposar i no consultar, fer les coses sense avisar, anar fent tot passant dels ciutadans. L'experiència pilot s'ha fet al barri dels Ametllers, a Vilafortuny. D'un dia a l'altra, com si es tractés d'un bolet, ha aparegut una antena de telefonia mòbil damunt de la caseta de Telefònica del carrer Joan Rebull. Els veïns estan cabrejats i els responsables polítics diuen que publicant un edicte en tenien prou i que no estaven obligats a comunicar res a ningú. Es nota que el regidor responsable del tema ha confós el "talante" preconitzat per ZP pel "palante" que queda més radical i no permet cap diàleg. Sr. Regidor: posis la merda al terrat de casa seva però no ens la deixi a casa nostra i menys amb aquesta llei del silenci que tan li agrada i que és molt més típica de l'època del Paquito que no pas de la democ...

Falten menys de dos mesos per la famosa apagada analògica i l’arribada a totes les llars de la famosa TDT, la Televisió Digital Terrestre que ja gaudim fa un parell d’anys gràcies als aparells que ens va tocar comprar, als inicis i per ser novetat a uns preus abusius, o que ens van acabar regalant amb una caixa de magdalenes. I ara, quan s’arriba a la recta final, hem sabut que només 9 dels 16 canals que tenen llicències per emetre a les comarques de Tarragona estan emeten perquè la resta tenen dubtes de com iniciar la seva activitat o són en fase de proves. A mi, personalment, com a usuari i consumidor de televisió amb una molt baixa activitat, les noves propostes em són del tot indiferents. Les televisions locals ja existents i que s’han passat a la TDT, cas de Reus o Tarragona, ofereixen la mateixa qualitat que abans a nivell de programació. Una de les dues sempre m’ha agradat mot més que l’altra deixant a banda que hagi treballar a una de les dues. En tot cas, compleixen amb la sev...

Cambrils té una màgia especial. Les coses que no es poden fer són permeses i les que haurien de ser més permissives són les prohibides per decret d’arcaldia (si, està ben escrit). Aquest dissabte al migdia l’he notat de nou. Em refereixo a aquesta sensació que em provoca veure que en aquesta ciutat-poble encara hi ha imatges que em posen catxondo. Tot dinant en un restaurant de l’Avinguda Diputació, davant del mar i d’una platja cada cop més neta de turistes i segons residents, he comprovat com hi pasturaven, com si es tractés d’un prat al mig del Pirineu, vuit magnífics cavalls. Trepitjaven la sorra de la platja sense cap problema, hi feien les seves grans i pudents deposicions, renillaven tot obrint la boca i picant a terra, es deixaven tocar pels encuriosits apropats a la zona i es pixaven sobre el passeig o, amb una mica més de sort, sobre el carril bici. Ja se sap que a Cambrils la presencia dels cavalls a les platges està del tot prohibida. Potser per això m’ha semblat estrany ve...

Aquest post em serveix per aprovar i suspendre dues actituds recents. El 10 li correspon als 21 regidors de l'Ajuntament de Cambrils que, deixant a banda els seus colors i les seves ideologies, van aprovar al ple d'aquest dimarts retirar el títol d'Alcalde Honorari que el mateix consistori, l'any 1964, li havia atorgat a Francisco Franco. Aquesta decisió de retirar-li el càrrec al hiperfatxa Paquito es mereix un fort aplaudiment i especialment pels dos regidors del PP, Carme Cros i Francesc Garriga. Ja sabem que, sovint i per directrius de Madrid on encara hi ha residus franquistes, els regidors populars de molts ajuntaments s'han de menjar la seva opinió i per disciplina de partit acaben votant tot el contrari al que pensen. Per tant, un 10 per tots els representants electes al consistori cambrilenc. El Zero li toca al President de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Rafael Gabriel, a qui aprecio molt i conec des de fa anys. El seu posicionament al voltant...

Primer van tenir la gosadia de dir que els venedors ambulants que es passen tres quartes parts del dia fugin de la Policia Local guanyen cada mes uns 5.000 euros. La frase va passar a la història de les estupideses i va quedar recollida en aquest post . Ara ens diuen que a Cambrils els venedors ambulants s'han tornat més agressius i que perilla la integritat física dels agents de la municipal. Com no estan prou contents de la persecució diària contra aquesta pobre gent, distribuïdors meus si parlem de música o ulleres de sol, ara els pengen l'etiqueta de violents i així ja hi ha motius per començar a repartir llenya amb excuses (tot arribarà i ho explicarem). Al voltant d'aquest tema cal que destaquem la frase d'un il·luminat, el president de la Unió de Botiguers de Cambrils, Salvador Colom, qui recentment ha dit, textualment com recull la Revista Cambrils, el següent: "Els venedors ambulants il·legals, a banda de fer-nos la competència, donen molt mala imatge de C...

Aquesta setmana m'ha deixat indiferent a nivell informatiu i això no és massa bo. He llegit que Cambrils acollirà una jornada sobre promoció turística i he pensat que Cambrils segueix fent pudor per culpa de la falta de previsió i la passivitat del govern de torn. Vaig veure fragments del programa que presenta aquell que insultava als concursants d'OT i vaig arribar a la conclusió que aquest paio ja no em pot caure més malament perquè em cau fatal i el considero un impresentable que, sota les ulleres de sol, amaga un personatge fosc, un toca nens, un pervertit, un agressor. Als Estats Units han descobert que el Todd Willingham, un jove de 23 anys acusat de provocar l'incendi en que van morir les seves tres filles, és innocent. Llàstima que el Todd morís el 2004 a la cadira elèctrica perquè el consideraven culpable. I ha tornat al quirofan el primer pacient trasplantat de cara al nostre país. I he pensat que els metges, els qui tan s'omplen la boca fent la roda de prem...

Arriben de bon matí, sobre les vuit. Claven el seu para-sol a terra, hi posen una cadira i la tovallola al costat i se'n tornen cap a casa. Són els nous colonitzadors sense Pinta, Niña ni Santa Maria. Ells conquereixen el seu tros de terra amb Cara, Barra i Poc Vergonya. Ho fan sigui on sigui, viatgin on viatgin. La imatge és d'una platja de Cambrils i l'ha publicat la Revista Cambrils . Els nous invasors de la primera línia de sorra són gent experta (de la tercera edat), amb dedicació exclusiva (no fan res més en tot el dia) i amb molts seguidors i partidaris (tota la família que més tard ocuparà l'espai). Els qui arribin més tard, a unes hores normals per a prendre el sol, s'hauran de buscar la vida, conformar-se amb una segona línia d'ocupació, potser amb una tercera. Amb una mica de sort tothom hi cabrà i ningú morirà trepitjat pels altres. A molts indrets de l'Estat Espanyol ja es multa amb contundència a aquestes persones que claven el para-sol i se...

ADVERTÈNCIA: NO LLEGIU AQUEST POST SI HEU ACABAT DE MENJAR O ESTEU A PUNT DE FER-HO. El fenomen va començar fa unes setmanes. A les pudors que hem d'aguantar els habitants de Vilafortuny tot l'any i que procedeixen, ens diu Medi Ambient, d'unes granges de Mont-roig del Camp que treballen amb purins en quantitats industrials, hem de sumar-hi les noves males olors. Les dels purins ja són desagradables perquè no deixen de ser fems i olorar fems mentre sopes a la terrassa és una experiència estranya. Les noves pudors són de claveguera, de "merda" tal com sona. Les notem fa uns quants dies i ara hem sabut que provenen de la depuradora de Cambrils , instal.lació que segons els responsables polítics del municipi no té la capacitat per absorbir tota l'aigua residual que li arriba. Dit en un to sarcàstic, quan es va construir la depuradora (inaugurada el 1997 quan a Cambrils governaven el PSC i CiU) els tècnics van tenir menys vista que l'Stevie Wonder i ara que c...

Escric aquest post tot just abans de marxar de casa per anar a sopar al Xiringuito Marino, un els meus indrets predilectes a l'estiu. Com a resident a Cambrils m'agrada sortir per la zona i, de pas, comprovar com evolucionen aquests mesos tant importants per sectors com la restauració i el comerç. Cambrils, com Salou i altres municipis de costa, ha rebut un any més la visita massiva dels turistes. Però enguany les coses han canviat. Enguany hem vist als visitants passejar pels carrers però sense consumir a les terrasses o als restaurants com ens anys anteriors. Indrets com el McDonalds no han vist perillar la seva facturació per els establiments de restauració de sempre i els xiringuitos han patit una davallada important, com les botigues de souvenirs i objectes de platja, com les de menjar per emportar o les bodegues que venen licors barats per a turistes que frueixen bevent en excés. Ara falta ben poc per acabar la temporada estiuenca, dues o tres setmanes com a molt. Caldrà ...

I no es pas el Pont del Diable. Aquí la gent no hi ve a menjar-se la mona, ni a passar el diumenge a la fresca. Ni tan sols és un paratge amb vestigis de l'època romana ple de les restes de la paella, embolcalls dels entrepans i envasos de mitjana consumides en els àpats esmentats. L'únic punt en comú entre el Pont del Diable autentic i aquest Pont del Dimoni ubicat a Vilafortuny, és l'aigua. Si pel del Diable els romans hi feien córrer l'aigua, pel del Dimoni els cambrilencs hi fan córrer, sense voler, les seves motos. Rep aquest nom perquè els renecs dels qui hi cauen. i que escolten sense problemes els veïns de la zona propera al pont, són propis de Satanàs i tenen molta relació amb Déu. Si observeu la foto que enceta el post podreu comprovar com tot aquell que hi baixa, ho fa amb por i amb el vehicle frenat. El problema és endèmic. Sota el pont hi ha un aqüífer, una bossa d'aigua que no para de rajar i que manté inundada la part central de la rampa. Fa anys que...