CAMBRILS: BON GOVERN I BONA SORT

L’actual equip de govern de Cambrils ha fet un obligat exercici de transparència que, de pas, demostra els punts de duresa de la política municipal on sembla que gestionar un poble amb els recursos dels qui hi viuen és com arribar a final de mes a casa pròpia.

Cambrils està fins el coll, supera els límits de l’anormalitat derivada d’un equip gestor que ha fet destrosses en nom dels qui creien que tenien els recursos ben portats i els serveis bàsics i socials garantits en nom de la mateixa gestió.

El darrer ple convocat pels qui governen ara ha estat un acte digne d’aplaudir per la convocatòria i per plorar pels resultats i balanços comunicats. S’ha de ser atrevit per sortir a la palestra i cantar les veritats a la cara dels qui varen assistir a la Sala d’Actes de l’Ajuntament o van seguir l’acte via ràdio o televisió.

Uns han donat la cara mentre altres, els qui fins fa poc governaven, han decidit donar l’esquena al poble que creien manar fins les darreres eleccions municipals. Cal destacar el paper valent jugat per Oliver Klein, líder d’un dels partits de l’oposició i corresponsable de la mala gestió abans esmentada malgrat marxés del PSC (hi ha més versions) pocs mesos abans de les eleccions.

El seu cas i atreviment té premi per la voluntat de ser-hi el dia més traumàtic per Cambrils d’ençà de la democràcia. Però no el salva, en gran part, de la crema que cal fer de certs personatges que han malbaratat en nom de tots.

I per acabar, cal analitzar el perquè tants ciutadans anònims van omplir la sala de plens del consistori cambrilenc just ara que toca posar contra les cordes als polítics. No té cap lògica que un es senti implicat amb els gestors quan canten madures i passi d’assistir als plens quan les coses funcionen, més o més malament, però semblen funcionar.

Als qui governen ara, tota la sort del món. Als qui havien governat, començant per les regidores de govern que van tornar a les tasques de funcionaries de l’ajuntament quan varen comprovar que no cobrarien el què cobraven abans, dir-los que són, senzillament, unes mercenàries d’un ofici que, com altres, hauria de tenir sancions i penes de presó quan et donen poder i el transformes per aconseguir la teva pròpia subsistència.

Als qui ara els toca governar, bon govern i molta bona sort. Si canvieu algunes formes i la política de comunicació, de bolquers a hores d’ara, podreu sortir del pou i arribar a tothom amb menys problemes dels actuals on encara, sent els nouvinguts, teniu part de la culpa.